Divendres de ganuleria, m'he posat a navegar per la xarxa. Gràcies al bloc de l'Edu, m'he recordat de la gràcia que em feien els gags del Llach al Polònia... després d'un minut de Youtube he trobat aquesta perla:
Segur que ja tots l'havíeu vist, perquè ja sabem que sóc desactualitzada de mena, però m'he fet un panxot de riure, i segur que us agradarà recordar-lo...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
divendres, 9 de gener del 2009
dimecres, 3 de desembre del 2008
El supertitular
Llegeixo a La vanguardia que "Los abortos crecen un 10%, sobre todo entre las mujeres de 20 a 29 años y las menores de 19". Tot i que la llegeixo perquè me la regalen, dir les coses d'una manera tan idiota em sembla impropi d'aquest diari. Passo la pàgina sense fer-ne cas, però el supertitular em raca. Per què no han dit, senzillament "entre las mujeres menores de 30 años"?
Unes pàgines més enllà m'adono del meu error. El titular, ho deixa ben clar: no és entre les dones de menys de trenta anys! O sí, però amb l'excepció de les de 19! Ves per on, la notícia comença a interessar-me.
Torno a buscar-la. Si l'avortament ha augmentat en general entre les dones de menys de 30 anys, per què aquesta tendència no afecta a les de 19? Són més previsores a l'hora de mantenir relacions sexuals? Accepten la seva maternitat en cas d'embaràs-sorpresa? Totes dues coses alhora? El tema m'intriga molt. Per què es comporten, en general, de manera diferent a la resta? Han tingut una educació diferent a la de les seves companyes un any més grans o més petites?
Llegeixo l'article amb curiositat, però no trobo la resposta enlloc. És més, l'article ni les menciona, les xicones de 19 anys! Potser és que els redactors tenen una filla d'aquesta edat i no volen ni parlar-ne. Aneu a saber...
=======================================================================================
Queda demostrat que si bé el Qué té el rècord indiscutible dels supertitulars, no en té l'exclusiva :-P
Unes pàgines més enllà m'adono del meu error. El titular, ho deixa ben clar: no és entre les dones de menys de trenta anys! O sí, però amb l'excepció de les de 19! Ves per on, la notícia comença a interessar-me.
Torno a buscar-la. Si l'avortament ha augmentat en general entre les dones de menys de 30 anys, per què aquesta tendència no afecta a les de 19? Són més previsores a l'hora de mantenir relacions sexuals? Accepten la seva maternitat en cas d'embaràs-sorpresa? Totes dues coses alhora? El tema m'intriga molt. Per què es comporten, en general, de manera diferent a la resta? Han tingut una educació diferent a la de les seves companyes un any més grans o més petites?
Llegeixo l'article amb curiositat, però no trobo la resposta enlloc. És més, l'article ni les menciona, les xicones de 19 anys! Potser és que els redactors tenen una filla d'aquesta edat i no volen ni parlar-ne. Aneu a saber...
=======================================================================================
Queda demostrat que si bé el Qué té el rècord indiscutible dels supertitulars, no en té l'exclusiva :-P
diumenge, 6 de juliol del 2008
... per molestar
He trobat aquesta joieta del Manel Fontdevila al bloc del Xavi (a qui, per cert, vaig conèixer el dia D), i no em puc resistir de copiar-me-la.
dilluns, 16 de juny del 2008
Els temps canvien...
Aquest matí m'he trobat que la Montse m'havia enviat això:
Oh, no us penseu, que ella en sap força de nens...
Oh, no us penseu, que ella en sap força de nens...
dimecres, 7 de maig del 2008
És que no ho hem entès
Fa dos dies la Marta va escriure un post que em va encantar. Ara li estava responent, però la resposta m'ha sortit tan llarga que he pensat que quedava malament ocupar tant el bloc dels altres... així que he decidit enganxar-la aquí, que és el meu bloc i ningú no me'n pot dir res :-P.
El post que ha escrit ella és aquí, i la resposta, a sota.
=============================================================================
nosaltres algun dia devíem sentir allò de "totes les persones són iguals en dignitat i drets" i se'ns va ocórrer que si totes les persones érem iguals, també ho devien ser la nostra manera de fer, la nostra cultura i tot el que ens caracteritza.
però no senyora, això no és així! i al nostre país hi ha la llengua, que no és precisament això que estic fent servir ara mateix, els idiomes, que són l'anglès, el francès i l'alemany, i les coses aquestes que fem servir tu i jo per comunicar-nos, que bueno, que no direm que no siguin llengües, però tampoc els donarem el mateix valor que a la llengua i als idiomes.
pel que he anat descobrint, això que parlem nosaltres es diferencia de la llengua per dues característiques curioses: la primera és que sembla ser que només el podem aprendre els que hem nascut en certs llocs i, a més, tenim una característica genètica determinada (a veure si els estudiosos del gnoma han trobat el gen que se n'ocupa). d'on trec aquesta conclusió? doncs de vegades que he preguntat a algú si sap parlar això que faig servir jo i m'ha respost "es que soy de méjico" o, més delirant encara, "es que mis padres son de murcia*" (tant de gust, els meus són de sants). desenganyem-nos, quan preguntes a algú si sap fer o no una cosa i et responen explicant-te la història de la seva família, o t'estan prenent el pèl o és que els has preguntat per alguna característica genètica, no?**
l'altra característica curiosa que he vist que té això que parlem nosaltres dues és que "només es parla aquí". què vol "aquí"? ni idea. rarament ningú diu un nom de territori concret. gangues de ser d'un país sense nom. però és que fet i fet, a la que et descuides, ni la llengua, en té, de nom! en general, però, "aquí" sol voler dir "aquesta comarca on he passat bona part de la meva vida i on el més provable és que em quedi fins a la fi dels meus dies". un "aquí" gens menyspreable, doncs, com per endinyar-li sistemàticament un "només" davant. personalment, penso que si algú ha de passar la vida en un poble on es parla una llengua que no existeix enlloc més, val la pena aprendre-la, per poca gent que siguin.*** però això és una opinió molt personal meva, clar, que també he anat veient que no acaba de concordar amb l'opinió majoritària --deu ser una altra de les meves mil rareses.
això que parlem nosaltres tampoc és un idioma, ja que per aprendre un idioma no cal haver nascut a cap lloc concret, ni cal haver heredat res dels pares. una altra diferència és que els idiomes s'estudien, i la opinió majoritària és que val la pena dedicar-hi hores i hores (no com amb això nostre i que només es parla "aquí"). ah, a més, si el sistema educatiu fa estudiar un idioma a les escoles, no surt cap imbècil (ai, volia dir "cap pare afectat..." a vegades se m'escapen paraulotes i no sé per què) a dir que és una imposició. tampoc no es queixa ningú si et demanen saber un idioma per accedir a un lloc de treball, i menys encara amb l'argument que això és tancar la porta als que no han nascut "aquí". així, per exemple, tothom veu tan normal que et demanin saber anglès o alemany per una merda de contracte d'estiu de cambrera de bar de platja. en canvi, que et demanin saber això que fem servir tu i jo per a ser funcionari i tenir feina fixa per tota la vida... ai, uix!
------------------------------------
PARLANT UNA MICA MÉS SERIOSAMENT
* reconec que tots els "mis padres son de murcia" els he arreplegats a alacant, ciutat que estimo moltíssim i a la que un dia vull dedicar un post.
** conec moltíssims fills de gent no-catalanoparlant que parlen català, i no voldria gens que s'ho prenguéssin com que em fico amb ells. al contrari, els que m'emprenyen són els que ni tan sols són bons per reconèixer que no han tingut mai cap interès en aprendre'l i intenten justificar-se amb una història familiar que, en aquest país, no té res d'estranya (rellegiu la primera frase d'aquest paràgraf :-D).
*** atenció despistats: aqui no hi diu que els catalanoparlants siguem pocs.
ALS %$#@& DEFENSORS DE LES MAJÚSCULES: El text no en té perquè l'havia començat a escriure com a resposta, i en els blocs dels altres encara em permeto de saltar-me les normes... :-P
El post que ha escrit ella és aquí, i la resposta, a sota.
=============================================================================
nosaltres algun dia devíem sentir allò de "totes les persones són iguals en dignitat i drets" i se'ns va ocórrer que si totes les persones érem iguals, també ho devien ser la nostra manera de fer, la nostra cultura i tot el que ens caracteritza.
però no senyora, això no és així! i al nostre país hi ha la llengua, que no és precisament això que estic fent servir ara mateix, els idiomes, que són l'anglès, el francès i l'alemany, i les coses aquestes que fem servir tu i jo per comunicar-nos, que bueno, que no direm que no siguin llengües, però tampoc els donarem el mateix valor que a la llengua i als idiomes.
pel que he anat descobrint, això que parlem nosaltres es diferencia de la llengua per dues característiques curioses: la primera és que sembla ser que només el podem aprendre els que hem nascut en certs llocs i, a més, tenim una característica genètica determinada (a veure si els estudiosos del gnoma han trobat el gen que se n'ocupa). d'on trec aquesta conclusió? doncs de vegades que he preguntat a algú si sap parlar això que faig servir jo i m'ha respost "es que soy de méjico" o, més delirant encara, "es que mis padres son de murcia*" (tant de gust, els meus són de sants). desenganyem-nos, quan preguntes a algú si sap fer o no una cosa i et responen explicant-te la història de la seva família, o t'estan prenent el pèl o és que els has preguntat per alguna característica genètica, no?**
l'altra característica curiosa que he vist que té això que parlem nosaltres dues és que "només es parla aquí". què vol "aquí"? ni idea. rarament ningú diu un nom de territori concret. gangues de ser d'un país sense nom. però és que fet i fet, a la que et descuides, ni la llengua, en té, de nom! en general, però, "aquí" sol voler dir "aquesta comarca on he passat bona part de la meva vida i on el més provable és que em quedi fins a la fi dels meus dies". un "aquí" gens menyspreable, doncs, com per endinyar-li sistemàticament un "només" davant. personalment, penso que si algú ha de passar la vida en un poble on es parla una llengua que no existeix enlloc més, val la pena aprendre-la, per poca gent que siguin.*** però això és una opinió molt personal meva, clar, que també he anat veient que no acaba de concordar amb l'opinió majoritària --deu ser una altra de les meves mil rareses.
això que parlem nosaltres tampoc és un idioma, ja que per aprendre un idioma no cal haver nascut a cap lloc concret, ni cal haver heredat res dels pares. una altra diferència és que els idiomes s'estudien, i la opinió majoritària és que val la pena dedicar-hi hores i hores (no com amb això nostre i que només es parla "aquí"). ah, a més, si el sistema educatiu fa estudiar un idioma a les escoles, no surt cap imbècil (ai, volia dir "cap pare afectat..." a vegades se m'escapen paraulotes i no sé per què) a dir que és una imposició. tampoc no es queixa ningú si et demanen saber un idioma per accedir a un lloc de treball, i menys encara amb l'argument que això és tancar la porta als que no han nascut "aquí". així, per exemple, tothom veu tan normal que et demanin saber anglès o alemany per una merda de contracte d'estiu de cambrera de bar de platja. en canvi, que et demanin saber això que fem servir tu i jo per a ser funcionari i tenir feina fixa per tota la vida... ai, uix!
------------------------------------
PARLANT UNA MICA MÉS SERIOSAMENT
* reconec que tots els "mis padres son de murcia" els he arreplegats a alacant, ciutat que estimo moltíssim i a la que un dia vull dedicar un post.
** conec moltíssims fills de gent no-catalanoparlant que parlen català, i no voldria gens que s'ho prenguéssin com que em fico amb ells. al contrari, els que m'emprenyen són els que ni tan sols són bons per reconèixer que no han tingut mai cap interès en aprendre'l i intenten justificar-se amb una història familiar que, en aquest país, no té res d'estranya (rellegiu la primera frase d'aquest paràgraf :-D).
*** atenció despistats: aqui no hi diu que els catalanoparlants siguem pocs.
ALS %$#@& DEFENSORS DE LES MAJÚSCULES: El text no en té perquè l'havia començat a escriure com a resposta, i en els blocs dels altres encara em permeto de saltar-me les normes... :-P
divendres, 14 de març del 2008
rient de valent!
no m'agrada gens riure sola; vull dir que això d'estar sola llegint alguna cosa i no poder reprimir la riallada em fa sentir una mica/bastant ridícula... però hi ha coses que s'ho valen, i avui, gràcies al bloc de l'edu he descobert el web negre. ja tinc ganes que sigui dijous per poder-ne llegir la propera edició! un fart de riure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)