... per molestar

He trobat aquesta joieta del Manel Fontdevila al bloc del Xavi (a qui, per cert, vaig conèixer el dia D), i no em puc resistir de copiar-me-la.

Reflexions de la frontera 2*: El mercat

Un dia la Maria em comentava que, des de Ripoll, a vegades pujàven a Perpinyà, en lloc de baixar a Barcelona, per comprar coses. Em va posar d'exemple els còmics.

Opció sensata, anar al costat del nord de la frontera a comprar còmics. Pels aficionats als còmics del sud, travessar la frontera és una meravella: Aquí hi ha botigues de còmics a cada cantonada! Lluny de ser aquesta mena d'art marginal reservat a freaks i adolescents que sembla que sigui a casa nostra, aquí els còmics són llibres normals. O potser fins i tot apreciats. Vas caminant pel carrer i veus còmics i còmics que et criden des dels aparadors. I, pel que he vist, també en llegeixen noies i persones grans. I això que dic de les noies no és trivial; al sud, ser aficionada als còmis i, a més, femella, vol dir ser dos cops freak (que m'ho expliquin a mi que, a més, m'agraden els ordinadors i la ciència ficció...).

Com sigui, no parlaré ara de com de subvalorats estan els còmics al sud de la frontera; només volia dir que en aquest sentit, la diferència d'oferta entre el nord i el sud és abismal. I val a dir que en això els del sud estem moooooolt allunyats d'Europa.

Algun espavilat podria dir que al nord l'oferta és més gran que al sud perquè hi ha més demanda. La resposta és la mateixa que pel que fa a la telebrossa: Si no hi ha una oferta de qualitat no hi haurà mai demanda. Si al sud no ens arriben bons còmics i els pocs que arriben queden en ambients marginals, la gent no pot conèixer-los i demanar-ne més. Així de fàcil.

He vist més diferències, pel que fa al mercat. Per exemple, els mercats-mercats, això de les paradetes a l'aire lliure. Aquí hi tenen una afició enorme, al centre fan mercat cada dos per tres (jo ja he descobert el dels dimecres, al Capitol, i el dels diumenges, a St. Serni, i m'han dit que també en fan dissabte, no sé on). I també els encanten les fires d'antiquaris, i en fan tot sovint.

Una altra cosa que m'ha sorprès sobre les diferències del mercat és la gran oferta que hi ha de menjar preparat als supermercats. Al·lucinant! A qualsevol supermercat hi ha una nevera plena de menjar ja fet i d'allò més variat. No entenc com és que aquí n'hi ha tant més que al costat del sud. A més, entre el menjar preparat n'hi ha moltíssim per a vegetarians, una cosa quasi inaudita a l'altre costat. No diré que m'encanti el menjar preparat, i la veritat és que procuro cuinar-me jo les coses, però sí que agraeixo moltíssim que no porti per sistema greix de porc. Què voleu que hi faci, em rebenta aquest costum de posar sempre trossos d'animals en el menjar, com si no es pugués viure sense!

Per què aquesta deferència cap als vegetarians? L'altre dia vaig estar parlant amb uns vegetarians autòctons i, pel que em van dir, no és que sigui una opció gaire ben considerada, aquí, tampoc. Aleshores...? Crec que més aviat deu tenir a veure amb això del colesterol (no he sentit mai a dir d'un vegeterià que tingui aquesta cosa) i amb el tema del control de pes (en canvi, vegetarians amb sobrepès sí que en conec; així que compte). En fi, sigui per una cosa o per una altra, el cas és que aquí les neveres dels supermercats estan plenes de menjar sense animals. Si més no, en comparació amb el sud de la frontera.

Una altre detall sobre les diferències del mercat, és que aquí fa un mes que es comercialitza l'EeePC i al sud no. En vaig veure un un cop i em va robar el cor; des de llavors que hi penso cada dia, així que suposo que es pot dir que n'estic enamorada. A veure si quan acabi la meva aventura tolosana em queda algun duro i me'n puc endur algun cap a casa...

Així que amb el temps que porto aquí ja he vist que per bé o per mal això que els mercats són iguals a tota la Unió Europea no és gens veritat. No sé el perquè, però també en això la frontera continua sent-hi.

--------------------------------
*Algú es pensava que m'havia oblidat de la meva sèrie sobre la frontera?

Al saló del còmic de Barna

Fa molts i molts anys anava a cada edició del Saló del Còmic. Després vaig deixar d'anar-hi, no perquè ja no m'agradin els còmics, sinó perquè ho vaig anar deixant. I aquest any, tampoc no hi he anat. I ara llegeixo a Vilaweb que, en canvi, Milo Manara sí que hi ha anat. Quina ràbia! Però és que també hi ha anat Quino, :-)!, i Moebius, que a mi no m'agrada gaire però he de reconèixer que és un clàssic...

Però el pitjor-pitjor de tot, és que també hi ha anat Peter Bagge, l'autor de Hate (traduit al castellà com a Odio), un còmic que m'agrada moltíssim i em fa riure a base de bé. I aquest sí que em sap molt de greu haver-me'l perdut... Si hagués estat a Barcelona hauria anat al saló només per veure aquest home (i intentar aconseguir alguna dedicatòria, ja, de passada...).

+rareses

Ara que sembla que la Marta ja s'ha cansat de comentar les meves rares em toca a mi de treure'n una altra a la llum: Quan a la feina em surt bé alguna cosa difícil, m'agrada ballar davant de l'ordinador. En fi, que cada u és com és, i jo celebro les coses ballant.

Avui, però, he descobert que no sóc la única... Potser és que és més normal del que em pensava...?

:-)

mals d'amors...

l'spectie, un dels meus compis de feina, m'ha enviat aquest enllaç: http://xkcd.com/ i ens hem passat una estoneta comentant els còmics, que n'hi ha de molt bons.

però precisament aquest matí, que a primera hora hem parlat d'aquests temes amb la mercè, aquesta vinyeta ha pogut amb mi... :-)