El dia D

El dia D em vaig llevar a Alacant, després d'haver passat una nit de les dolentes. Em va costar una estona adonar-me d'on era i, sobretot, processar que, finalment, el dia D havia arribat. Amb els ulls inflats em vaig ficar a la dutxa, em vaig vestir (tenia la robeta preparada) i em vaig histeritzar intentant que els meus cabells semblessin mínimament passats per la pinta, la Mireia ho sap bé, això. Afortunadament, és una dona pacient, i em va donar d'esmorzar i em va dur a la uni amb cotxe. :-)

A la uni vaig anar a veure a Mikel i a Juan Antonio, a qui devia diners per una història que mereix un post que encara no he tingut temps de fer. I me'n vaig anar cap a la sala Claude Shannon, a veure què volia dir això de "presentar una tesina". Vaig empassar-me la presentació d'un noi que no conec sense entendre res, prometo que no tinc ni idea de què parlava, però em va servir per fer-me una idea del que m'esperava. A mi em tocava el tercer torn, de manera que vaig passar tot el temps de la segona presentació voltant amunt i avall per l'edifici fent temps i procurant no posar-me histèrica.

Finalment, em va tocar. Em vaig plantar davant dels senyors del tribunal i d'un públic més aviat escàs i els vaig explicar tant bé com vaig saber què havia estat fent. Després els senyors del tribunal em van fer alguns comentaris i algunes preguntes, vaig intentar respondre sense perdre del tot la dignitat i ens van fer sortir. Al cap d'una estona ens van deixar entrar altre cop i em van dir que tenia un nou. Em vaig posar molt contenta i vaig tornar a sortir. Tot això sense ni desmaiar-me, ni plorar, ni res. I llavors em va venir molt de gust un suc de taronja, de manera que vaig convèncer a Mikel (que va comentar que si començava amb un suc de taronja no sabia com acabaria...), Juanan, Felipe i Mireia perquè m'acompanyessin a esmorzar. Sí senyors, la primera cosa que em va venir de gust fer després d'haver presentat la tesina va ser prendre'm un suc de taronja. No m'havia plantejat mai què em vindria de gust fer immediatament després, però segur que si ho hagués fet, no ho hauria endevinat de cap manera. I jastà, ja havia presentat la tesina.

Després, cap a l'empresa. I més tard, la Mireia em va deixar a casa seva i vaig poder acomplir el meu somni de fa tres mesos: Em vaig posar el biquini, em vaig untar amb cremeta pel sol i me'n vaig anar a la platja! Wow!

El sol va trigar dos minuts en amagar-se, i l'aigua estava realment poc desitjable. Però em va ser completament igual. Vaig apalancar-me i em vaig dedicar a la que ara mateix em sembla la més elevada de les aspiracions humanes: il dolce far niente.