dimarts, 17 de febrer del 2009

El mirall

Ha passat pel costat de l'aparador d'una botiga de marcs. Hi havia marcs, una pila de quadres i un mirall, molt ben emmarcat. Ho ha aprofitat per mirar-se de reüll. I ha somrigut. Perquè s'ha adonat que aquell mirall era el quadre més bonic de la botiga.

The only winning move is not to play

L'altre dia vaig dir que últimament llegeixo molt. Això no vol dir que llegeixi notícies, servidora va sempre directament a la secció d'opinió. És una excel·lent manera d'informar-se: descobreixes què va passant al món i què en pensa la gent, tot en un. I a partir d'unes quantes opinions et pots fer una idea de què ha passat, no menys objectiva que si haguessis llegit la notícia tal i com l'escriuen els periodistes. I si el tema és prou interessant, la wikipèdia, l'enciclopèdia i l'informe d'amnistia internacional poden acabar d'arrodonir la feina d'informar-se. Les notícies en si, com a molt, serveixen per saber quina informació rep la gent abans d'opinar, poca cosa més.

L'opinió d'en Partal d'avui (una de les meves preferides i que procuro llegir sempre) comentava una notícia molt preocupant. I m'ha fet recordar una de les pel·lis que sempre he pensat que no hauré vist mai prou vegades. He buscat què n'hi havia al Youtube i he trobat el final, que bleda com sóc, sempre m'emociona. Us el deixo aquí perquè pugueu recordar-la...*






*ATENCIÓ: això és el final de la pel·li! Si no l'heu vista no sigueu banaus i no començeu pel final! Correu a la mula a descarregar-la tota!!!

dimarts, 10 de febrer del 2009

Benjamin Button, Vitòria i Facebook

Últimament no escric gaire, però en canvi, llegeixo molt. Deu ser falta d'inspiració, o això que diuen que el llegir m'ha fet perdre l'escriure...

En tot cas, avui he llegit tres articles que m'han agradat. Anava a fer un post per recomentar-ne cada un, però després se m'ha acudit que els podia posar tots en el mateix, tot i que no tenen absolutament res a veure. Així que aquí els teniu, per qui vulgui passar l'estona.

Vitòria és com Perejil, d'en Vicent Sanchís. No en comento res perquè el títol ja és prou clar.

Sí, un altre article sobre el facebook, de Marta Rojals, que personalment crec que és dels articles més encertats que s'han escrit sobre el facebook (i això que se n'han escrit, eh?).

I finalment, Benjamin Button, de Jordi Cabré. A jutjar pels comentaris dels lectors, l'article no ha agradat gaire, però a mi m'ha agradat força. De fet, intentaré recordar per sempre el que diu al final:

Hi ha gent que es casa pensant “aquesta és la dona amb qui vull tenir fills i envellir”. I és molt bonic i molt correcte, però alhora molt pobre. Insuficient. Dit d’una altra manera, si un dia la meva parella m’assegura que està amb mi sobretot per tenir fills i per envellir junts, m’aixecaré de la taula i segurament s’acabarà la nostra història. No sense abans esbrinar amb quin home ha estat fent tota la resta.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Cimera de la terra, Rio de Janeiro, 1992



Aquí en podeu llegir el text en català.

La democràcia incerta

Acabo de llegir aquest article del J. F. Mira i m'ha agradat, així que us el deixo per si algú té una estoneta...

dijous, 5 de febrer del 2009

Llengua, crisi i immigració

Diuen que quan corren aires de crisi augmenten les matrícules a les escoles de formació per a adults, especialment les d'idiomes. I és que les persones no som tontes del tot, i quan corren mals aires tothom fa el que pot per salvar la pell. I quan es posen a tancar empreses invertir en formació sembla una bona aposta.

També, quan corren aires de crisi, la gent comença a mirar-se els últims en arribar amb mals ulls: Falten llocs de treballs, ergo, torneu-vos-en cap a casa. Dit de manera fina: Plan de retorno voluntario. A part que no és cap secret que la misèria és un dels ingredients principals del racisme...

I amb tot això que avui m'arriba aquesta notícia. Ves per on, gent que s'ha passat anys i panys entussodint-se en ser immigrants (yo no entiendo el catalán, que soy de Valladolid) ara de cop volen deixar de ser-ho, perquè s'han adonat que molts dels que han arribat després no tenien precisament cap intenció de dur l'etiqueta d'immigrant tota la vida. Caram...