dimarts, 10 de febrer del 2009

Benjamin Button, Vitòria i Facebook

Últimament no escric gaire, però en canvi, llegeixo molt. Deu ser falta d'inspiració, o això que diuen que el llegir m'ha fet perdre l'escriure...

En tot cas, avui he llegit tres articles que m'han agradat. Anava a fer un post per recomentar-ne cada un, però després se m'ha acudit que els podia posar tots en el mateix, tot i que no tenen absolutament res a veure. Així que aquí els teniu, per qui vulgui passar l'estona.

Vitòria és com Perejil, d'en Vicent Sanchís. No en comento res perquè el títol ja és prou clar.

Sí, un altre article sobre el facebook, de Marta Rojals, que personalment crec que és dels articles més encertats que s'han escrit sobre el facebook (i això que se n'han escrit, eh?).

I finalment, Benjamin Button, de Jordi Cabré. A jutjar pels comentaris dels lectors, l'article no ha agradat gaire, però a mi m'ha agradat força. De fet, intentaré recordar per sempre el que diu al final:

Hi ha gent que es casa pensant “aquesta és la dona amb qui vull tenir fills i envellir”. I és molt bonic i molt correcte, però alhora molt pobre. Insuficient. Dit d’una altra manera, si un dia la meva parella m’assegura que està amb mi sobretot per tenir fills i per envellir junts, m’aixecaré de la taula i segurament s’acabarà la nostra història. No sense abans esbrinar amb quin home ha estat fent tota la resta.

1 comentari:

Solà-Garcia ha dit...

Ja saps què en penso, del Facebook. I com més va, més em reafirmo.