Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris món. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris món. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de juny del 2008

Altre cop amb les nuclears

Quan vivia a Alacant, els caps de setmana solia veure el principi de les noticíes d'Antena3, que les feien just després dels Simpsons, una de les meves sèries preferides. Doncs bé, un bon dia em vaig adonar que tot sovint parlaven de les bondats de l'energia nuclear. Era just quan va començar el boom del pànic al canvi climàtic. Me'n recordo bé perquè ho vaig comentar amb alguns companys. Tot plegat feia molt de tuf de publicitat.

Em vaig canviar de casa, i des de llavors que no he tornat a tenir televisió, de manera m'he perdut aquesta joia del periodisme que són els informatius d'Antena3, i també de la majoria de mitjans de comunicació de masses --bàsicament, m'informo via Vilaweb, El temps i Illacrua. De tota manera, m'ensumo que la publicitat pronuclear no ha acabat, perquè cada cop més sento a amics progres i ecolos defensant-la... I a mi em comença a fer picor tot.

A grans trets, sembla que tot parteix de dues premises:
  1. Els combustibles fòssils generen gasos d'efecte hivernacle
  2. Les dues úniques fonts d'energia serioses són els combustibles fòssils i la nuclear
Ergo, si volem defugir el canvi climàtic hem d'escollir o nuclears o barbàrie. Bé, tothom qui em coneix sap que considero la segona premisa falsa, i també que entre nuclears i barbàrie hi ha una àmplia gama de possibilitats, com per exemple, l'ús racional de l'energia. Però em preocupa veure que tanta gent accepti les premises, i la conclusió, com a certes...

I a què em ve, parlar de nuclears, ara? Doncs que avui, llegint el número de DirectSoir de dimarts (sempre d'actualitat, jo!) hi he vist un magnífic article del que jo considero publicitat pronuclear. Qui tingui curiositat el pot descarregar des d'aquí. Bàsicament, es dedica a reafirmar les dues premises i hi afegeix com de segura s'ha convertit l'energia nuclear.

Tot plegat m'ha posat de molt mal humor, i havent sopat m'he posat a buscar un article que fa temps vaig llegir a Integral (una altra de les meves fonts d'informació, però només per quan he d'agafar un tren). I l'he trobat! :-) Així que us el deixo aquí enllaçat per si hi voleu fer un cop d'ull. Crec que és molt interessant, i aconsello a tothom que es llegeixi els dos articles, el pro i el contra.

Per si l'estimat lector va molt enfeinat i no està per llegir articles, llavors escombraré cap a casa i li enganxaré aquí uns quants trossos de l'article contra les nuclears. Que qui vol informació imparcial, s'ho ha de currar. Ah, i per als supermegahiperenfeinats, he posat en negreta les dues frases que em semblen més interessants. De res ;-)

"No es que haya ocurrido nada nuevo, ni importante, ni bueno con la energía nuclear. Lo que ha ocurrido es que se ha producido algo nuevo, importante y negativo con el cambio climático", explica el experto medioambiental norteamericano Stewart Brand.

(...)

Después de todo, los argumentos contra la energía nuclear son los mismos hoy que hace 20 años, en pleno auge del movimiento antinuclear. La tecnología sigue siendo muy peligrosa; depende de los suministros cada vez más escasos de uranio, y es tan costosa que requiere de constantes subvenciones gubernamentales. Además, es vulnerable al terrorismo; puede propiciar la proliferación de armas; y produce grandes cantidades de residuos tóxicos que, a fecha de hoy, todavía no sabemos dónde almacenar.

El viento que ha soplado a favor de esta industria no es más que el deseo de los gobiernos de depender cada vez menos de los altos precios de las importaciones de petróleo de regiones del mundo poco “dominables” y de preocuparse de la degradación del clima provocada por la combustión de recursos fósiles.

(...)

El proceso nuclear emplea aplicaciones de energía muy intensas que dependen de grandes cantidades de combustibles fósiles. Extracción de uranio, enriquecimiento y transporte por todo el planeta; la construcción y distribución de materiales; y el proceso, transporte y almacenaje de residuos radioactivos. Todo ello, consume enormes cantidades de energía de carbono como petróleo y carbón. La energía nuclear no se puede comparar con las energías renovables como la eólica o los paneles fotovoltaicos, que apenas utilizan combustible fósil.

El Öko Institut, en Alemania, publicó en 1997 un estudio realizado durante diez años, en el que se comparaban diferentes procesos de varias tecnologías energéticas. El resultado fue que la energía nuclear usa el doble de dióxido de carbono que para el equivalente de la energía eólica –incluso si cuantificamos en kilowatios por hora–. Un estudio más reciente muestra cómo la calidad del uranio extraído va bajando a la par que menguan las reservas de este metal, y que al extraer, refinar y transportar más para compensar la mediocridad del uranio, también aumentan las emisiones de gases. El informe concluye que las emisiones totales para crear energía nuclear son cinco veces más altas que las que apuntaba el Öko Institut.

(...)

De acuerdo con un informe del 2002 realizado por Arjun Makhijani, del Instituto Norteamericano de Investigación de Energía y Medio Ambiente, para provocar una reducción notable de las emisiones globales de dióxido de carbono, necesitarían construir cerca de 2.000 nuevos reactores nucleares, cada uno con una capacidad de 1.000 megawatios. El Panel Intergubernamental de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático apunta que serían necesarios 3.000 reactores nucleares para el año 2010. Esto significaría construir una media de 75 reactores cada año durante un siglo entero.

(...)

Cada vez más estudios apuntan que si se tuviera que sustituir todo el combustible fósil que genera electricidad por energía nuclear, sólo habría uranio viable para la combustión de los reactores durante dos o tres años.

(...)

El porcentaje global de gases con efecto invernadero derivados de la producción mundial de electricidad es sólo una mínima proporción del total de fuentes de contaminación (alrededor del 16 %).

(...)

Alexei Yablokov, científico ruso de renombre y presidente del Centro de Política Medioambiental Ruso, alerta de un nuevo desastre en Chernobyl si no se toman medidas urgentes. “Si se derrumba, no habrá explosión ya que no se trata de una bomba, pero el polvo que levantaría llevaría partículas radioactivas (causantes del cáncer) que se alzarían a una altura de un kilómetro y medio y se esparcirían por el ambiente a causa del viento” Yablokov asegura que ya se han observado reacciones luminiscentes cuando la lluvia o la nieve penetra por las grietas que han aparecido”. Chernobyl permanece como un recuerdo cruel de los peligros de esta tecnología.

La industria nuclear nos asegura que este desastre fue una hecho aislado y una lección que ya ha sido aprendida. Pero numerosos ejemplos de percances, accidentes y fugas radioactivas continúan ocurriendo en todo el mundo.

(...)

Francia es, hasta la fecha, el modelo de nación nuclear –obtiene más del 70 por ciento de su suministro de electricidad de casi 60 reactores nucleares. Sin embargo, en los últimos años, las sofocantes olas de calor han llevado a muchas centrales a su cierre. De acuerdo con la legislación gubernamental, los reactores deben pararse si la temperatura ambiente del interior sobrepasa los 50 grados centígrados, o si el flujo de agua que se obtiene de ríos y arroyos cae por debajo de ciertos límites. Tampoco se permite verter agua en el entorno si sobrepasa los 25 grados con el fin de proteger el ecosistema local que podría verse seriamente afectado por el agua caliente.

(...)

Mientras que la industria nuclear y los industrias de combustible fósil se han beneficiado durante décadas de las subvenciones del gobierno (léase las de los contribuyentes), las energías renovables apenas las han visto.

Tomemos Europa como ejemplo. El año pasado, cerca de 18 mil millones de dólares se destinaron a compañías energéticas. De esta cantidad, ‘sólo’ unos 300 millones de dólares fueron a las energías renovables. Aproximadamente 1.3 mil millones de dólares acabaron en la industria nuclear y el resto se destinaron a los combustibles fósiles. Esta partida no incluye las generosas ayudas indirectas que reciben, como concesiones, bajada de impuestos y seguros de responsabilidad de siniestro total (particularmente importantes en la industria nuclear).

(...)

Según el Instituto Rocky Mountain de Estados Unidos, sólo en el año 2004, las energías renovables a pequeña escala superaron a la nuclear en 5,9 veces su capacidad generadora y en 2,9 veces su producción de electricidad.


dijous, 8 de maig del 2008

8 de maig

Avui semblava que tot Tolosa s'hagués quedat morta: ni un cotxe, ni una ànima pel carrer. Ni ambulàncies, i això que segueixo vivint al costat de l'hospital. I a la residència tampoc no hi ha gairebé ningú. Si no fos que ja m'havien avisat, m'hauria pensat que la moguda d'ahir sí que havia acabat en desastre, en plan mecanoscrit del segon orígen, i ens havíem salvat només els que sabem parlar algun patuès (i jo, per sort, tinc el nivell D d'un dells).

Tonteries a part, tanta calma quasi que m'ha angoixat, així que tot i que tampoc hi havia classe (els dimarts i els dijous em toca francès), a la tarda he anat cap al centre igualment. Allò era tota una altra cosa! Els carrers i els bars eren plens com una tarda assoleiada de dissabte. I és que avui som 8 de maig.

En tornar a casa ho he buscat a la wikipedia: avui és l'aniversari de la fi de la 2a guerra mundial. Una bona cosa a celebrar, trobo. D'ara en endavant procuraré recordar-me'n.

dimecres, 7 de maig del 2008

Jornada històrica a l'Estat francès

Estic temptada d'escriure un altre post sobre llengües, però escriure'n dos en un dia ja em semblaria aubsar... Clar que ser a l'Estat francès i no dir res sobre la notícia del dia... I és que avui, aquí, ha passat una cosa històrica!!! Titular de vilaweb: "Un diputat parla en català a l'Assemblea francesa per primer cop a la història".

Suposo que com que sóc a tolosa em toca fer la crònica... doncs bé, només puc dir que he llegit en un diari català (no he vist premsa autòctona, avui) que un tiputat ha parlat català a l'Assemblea francesa i així, a primer cop d'ull, no ha passat cap desgràcia. França no ha saltat pels aires, no hi ha hagut suïcidis ni avalots i diria que occitània continua enganxada al continent. I estic convençuda que si finalment modifiquen l'article 2n de la constitució tampoc passarà res dolent, ben al contrari.

Deixò aquí l'enllaç a la notícia pels qui no l'hagueu llegida, i així sabreu el mateix que jo. I a veure si tenim sort i algun dels occitans que de tant en tant passen per la meva capseta deixen algun comentari sobre què pensen del que està passant...

És que no ho hem entès

Fa dos dies la Marta va escriure un post que em va encantar. Ara li estava responent, però la resposta m'ha sortit tan llarga que he pensat que quedava malament ocupar tant el bloc dels altres... així que he decidit enganxar-la aquí, que és el meu bloc i ningú no me'n pot dir res :-P.

El post que ha escrit ella és aquí, i la resposta, a sota.

=============================================================================

nosaltres algun dia devíem sentir allò de "totes les persones són iguals en dignitat i drets" i se'ns va ocórrer que si totes les persones érem iguals, també ho devien ser la nostra manera de fer, la nostra cultura i tot el que ens caracteritza.

però no senyora, això no és així! i al nostre país hi ha la llengua, que no és precisament això que estic fent servir ara mateix, els idiomes, que són l'anglès, el francès i l'alemany, i les coses aquestes que fem servir tu i jo per comunicar-nos, que bueno, que no direm que no siguin llengües, però tampoc els donarem el mateix valor que a la llengua i als idiomes.

pel que he anat descobrint, això que parlem nosaltres es diferencia de la llengua per dues característiques curioses: la primera és que sembla ser que només el podem aprendre els que hem nascut en certs llocs i, a més, tenim una característica genètica determinada (a veure si els estudiosos del gnoma han trobat el gen que se n'ocupa). d'on trec aquesta conclusió? doncs de vegades que he preguntat a algú si sap parlar això que faig servir jo i m'ha respost "es que soy de méjico" o, més delirant encara, "es que mis padres son de murcia*" (tant de gust, els meus són de sants). desenganyem-nos, quan preguntes a algú si sap fer o no una cosa i et responen explicant-te la història de la seva família, o t'estan prenent el pèl o és que els has preguntat per alguna característica genètica, no?**

l'altra característica curiosa que he vist que té això que parlem nosaltres dues és que "només es parla aquí". què vol "aquí"? ni idea. rarament ningú diu un nom de territori concret. gangues de ser d'un país sense nom. però és que fet i fet, a la que et descuides, ni la llengua, en té, de nom! en general, però, "aquí" sol voler dir "aquesta comarca on he passat bona part de la meva vida i on el més provable és que em quedi fins a la fi dels meus dies". un "aquí" gens menyspreable, doncs, com per endinyar-li sistemàticament un "només" davant. personalment, penso que si algú ha de passar la vida en un poble on es parla una llengua que no existeix enlloc més, val la pena aprendre-la, per poca gent que siguin.*** però això és una opinió molt personal meva, clar, que també he anat veient que no acaba de concordar amb l'opinió majoritària --deu ser una altra de les meves mil rareses.

això que parlem nosaltres tampoc és un idioma, ja que per aprendre un idioma no cal haver nascut a cap lloc concret, ni cal haver heredat res dels pares. una altra diferència és que els idiomes s'estudien, i la opinió majoritària és que val la pena dedicar-hi hores i hores (no com amb això nostre i que només es parla "aquí"). ah, a més, si el sistema educatiu fa estudiar un idioma a les escoles, no surt cap imbècil (ai, volia dir "cap pare afectat..." a vegades se m'escapen paraulotes i no sé per què) a dir que és una imposició. tampoc no es queixa ningú si et demanen saber un idioma per accedir a un lloc de treball, i menys encara amb l'argument que això és tancar la porta als que no han nascut "aquí". així, per exemple, tothom veu tan normal que et demanin saber anglès o alemany per una merda de contracte d'estiu de cambrera de bar de platja. en canvi, que et demanin saber això que fem servir tu i jo per a ser funcionari i tenir feina fixa per tota la vida... ai, uix!

------------------------------------
PARLANT UNA MICA MÉS SERIOSAMENT
* reconec que tots els "mis padres son de murcia" els he arreplegats a alacant, ciutat que estimo moltíssim i a la que un dia vull dedicar un post.
** conec moltíssims fills de gent no-catalanoparlant que parlen català, i no voldria gens que s'ho prenguéssin com que em fico amb ells. al contrari, els que m'emprenyen són els que ni tan sols són bons per reconèixer que no han tingut mai cap interès en aprendre'l i intenten justificar-se amb una història familiar que, en aquest país, no té res d'estranya (rellegiu la primera frase d'aquest paràgraf :-D).
*** atenció despistats: aqui no hi diu que els catalanoparlants siguem pocs.

ALS %$#@& DEFENSORS DE LES MAJÚSCULES: El text no en té perquè l'havia començat a escriure com a resposta, i en els blocs dels altres encara em permeto de saltar-me les normes... :-P

dilluns, 5 de maig del 2008

La crisi alimentària ja ha arribat

He passat dies i dies sense mirar els diaris, i quan ho he fet m'he endut la sorpresa de descobrir que els mitjans de comunicació finalment s'han posat a parlar de la crisi alimentària. No m'he posat a llegir-ho atentament perquè entre els sectors ecologistes ja feia temps que se'n sentia a parlar. "Vindrà la crisi alimentària, vindrà la crisi alimentària...", doncs bé, ja la tenim aquí. I pel que he vist, sembla que un cop més ha arreplegat els estimats governants mundials amb els pixats al ventre. I ara correm-hi tots, reunió cap aquí, conferència cap allà, que en tal lloc la gent s'està morint (literalment!) de fam i en tal altre estan començant els avalots. Com si no s'hagués vist a venir.

Jo ja m'ho penso, que els ecolos fan de mal escoltar perquè sempre estan donant males notícies, i és més còmode mirar cap una altra banda i qui dies passa anys empeny. Però amb una mica de capacitat de previsió global ens podríem estalviar uns quants disgustos. I unes quantes morts, ja de passada. I és que la cosa fa ràbia-ràbia, eh?

Però en fi, ara ja la tenim aquí, i caldrà trobar alguna solució. Evidentment, una sortida és deixar que augmentin les diferències entre rics i pobres, quedar-nos tan amples i confiar que els pobres no es revoltaran mai, que total, si estan prou desnutrits no deuen poder ni moure's --posarem un ciri a la verge, "Mare de Déu, fes que els explotats no se sublevin!", a veure si funciona.

Una altra solució és produir i produir perquè tothom pugui consumir com ho fem a les societats occidentals, i continuar fent com si els recursos de la terra fossin il·limitats. "Mare de Déu, fes que el planeta no rebenti". Hi veig tantes possibilitats com amb la solució anterior.

Finalment podem aprofitar-ho per replantejar-nos el nostre concepte de creixement i benestar. Ja ens ho sabem: consumir menys per fer un ús més racional dels recursos i viure tots millor. Coneixem bé la cançó, però no ens n'agrada ni la lletra ni la música. "Mare de Déu, fes que els humans deixem de fer el capullo" seria la milor pregària.

Però vaja, suposo que algun organisme mundial hi posarà algun pedaç, es crearà algun fons d'emergència, es repartiran quatre taronges i algun sac de blat i fins la propera. Quina serà, la de l'energia? La de l'aigua? La de les noves malalties? Quina emoció! De crisi en crisi, fins a la rebentada final.

===========================================================

Sobre la crisi alimentaria fa dies vaig llegir aquest article. Si passem per alt que diu una estupidesa com una casa sobre els vegetarians, que el porta a una conclusió equivocada, per cert, l'article està molt bé. Només cal treure'n un parell de frases.

dissabte, 15 de març del 2008

el tibet



hi ha coses tan horribles que no m'entren al cap. no sé què dir, no tinc paraules.

a l'avui diuen que el director de la casa del tibet de barna ha convocat una concentració de protesta davant el consulat de la xina. crec molt seriosament que s'hi ha d'anar. jo miraré si fan alguna cosa per aquí tolosa. no se m'acut que més podem fer... alguna proposta?