dimecres, 7 de maig de 2008

Jornada històrica a l'Estat francès

Estic temptada d'escriure un altre post sobre llengües, però escriure'n dos en un dia ja em semblaria aubsar... Clar que ser a l'Estat francès i no dir res sobre la notícia del dia... I és que avui, aquí, ha passat una cosa històrica!!! Titular de vilaweb: "Un diputat parla en català a l'Assemblea francesa per primer cop a la història".

Suposo que com que sóc a tolosa em toca fer la crònica... doncs bé, només puc dir que he llegit en un diari català (no he vist premsa autòctona, avui) que un tiputat ha parlat català a l'Assemblea francesa i així, a primer cop d'ull, no ha passat cap desgràcia. França no ha saltat pels aires, no hi ha hagut suïcidis ni avalots i diria que occitània continua enganxada al continent. I estic convençuda que si finalment modifiquen l'article 2n de la constitució tampoc passarà res dolent, ben al contrari.

Deixò aquí l'enllaç a la notícia pels qui no l'hagueu llegida, i així sabreu el mateix que jo. I a veure si tenim sort i algun dels occitans que de tant en tant passen per la meva capseta deixen algun comentari sobre què pensen del que està passant...

3 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Doncs ho faig jo, com a tolosà però en l'occità dels Paisos Catalans. És clar que signar la carta es farà sense que el món es pari de girar. Em sembla que hi ha un canvi de debó que s'està operant en la ment de la gent, la gent s'interessen per les llengües de França i no sols pel català, clar, sinó per totes les llengües de França, que, per sort, en tenim un munt. Hi ha un interés per recuperar-les i defendre-les. Els sondejos d'opinió ho demonstren. I l'èxit d'una película com "Bienvenue chez les Chtis" procedeix de la mateixa sensibilitat, els metodes de llengua picarda es venen de manera increïble. Doncs, no cal baixar la pressió sobre els nostres deputats fins que canviin la constitució per poder ratificar la carta !!!

Anònim ha dit...

És només un gest, tímid, però com a tota primera vegada d’alguna cosa, és important pel fet de ser-ho. La gent comença a perdre els complexos educats des del jacobinisme més ranci. Me fa pler de veure que mica en mica el nord lluita a tots nivells per no perdre la seva essenci. I de fet, si el consell general (socialista) i la UMP a Paris es volen erigir com a defensors del català, és que hi veuen uns beneficis electorals. Bona senyal, vol dir que la defensa del Català interessa al país.

carme ha dit...

gràcies a tots dos pels vostres comentaris, perquè la veritat és que no tinc ni idea de què en pensa, la gent de per aquí. no tinc contacte amb "indígenes" :-(... en canvi, sí que tinc lectors que volen que els informi de com van aquests temes al nord de la frontera...! :-D

bé, en vaig parlar amb un professor d'occità i em va semblar que més aviat estava una mica decepcionat pel fet que al final no s'hagués votat res; però en general sí que tinc la sensació que a l'estat francès es mou alguna cosa per la defensa de les llengües minoritzades, a veure com avança el tema...

dimecres sens falta aniré a l'ostal occità, que hi fan ara no recordo què, i de passada veuré com està l'ambient. ja n'informaré... :-)