dijous, 29 de maig de 2008

Reflexions de la frontera 4: Les reflexions dels altres

Segueixo amb la musa d'esquena i, a més, amb un principi d'estrès, de manera que últimament se'm fa difícil escriure... i ja se sap que a les muses se'ls ha de fer la cort, i jo no sé trobar ni una estona per fer-li gens de cas, de manera que no vaig gaire pel bon camí. A veure si d'aquí a un mes i mig ja sóc una dona lliure per dedicar-me al que realment em ve de gust...

Mentrestat, per si algú encara entra al bloc amb l'esperança de trobar-li alguna cosa de nou, us enllaço reflexions de la frontera d'altres persones, que m'han agradat:

En Pasha explica la seva història amb la frontera, de quan era petit. Ho explica en gascó, però val la pena fer l'esforç de llegir-ho, a mi m'ha agradat molt. A més, ho ha titulat "Reflexions de la frontièra", cosa que m'ha fet molta gràcia (jeje, creant escola! :-P). Per acabar-ho d'adobar, parla de la Guingueta. Una de les meves particularitats (rareses, que li agrada dir-ne a la Marta) és que recordo molt poques coses de quan era petita. Suposo que per això em fa tanta il·lusió recordar coses. Doncs bé, recordo que un cop, quan era petita, els meus pares ens hi van dur, a la Guingueta. I em sona que ens n'expliquessin alguna cosa important, però no recordo què era. Llegint aquest post, he pensat que segurament devia tenir a veure amb la frontera... quan els vegi els ho preguntaré.

En Joan explica com travessa la frontera caminant (m'ho apunto per quan tingui un cap de setmana lliure, això! si algú s'hi vol afegir que m'enviï un mail), i parla de la gent que ha salvat la vida, o ho ha intentat, travessant la frontera. Ves per on, jo encara no havia pensat en això. La idea de passar la frontera fugint d'algú... La frontera convertida en una mena de versió crua del "casa" de quan jugàvem a fet i amagar, però en un joc molt bèstia. El post m'ha encantat, així que també el recomano. L'ha titulat cap a l'empordà. Clar, d'aquí a l'Empordà hi ha una frontera pel mig...

I finalment, una foto que m'ha enviat el Lleo, de l'últim cop que vaig travessar la frontera. Anava amb ell i la Marga, i se'ns va acudir aprofitar que anàvem en cotxe per descobrir inexplorats i selvàtics camins seguint la costa...



Aquí ens teniu al Lleo i a mi (la Marga no surt perquè estava tirant la foto) acabadets de passar la frontera, enmig del no-res, mirant un mapa per intentar descobrir on érem... on vam parar quan em vaig posar a dir "si no s'acaben els revolts d'una vegada vomitaré".

6 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Carme, l'occità d'en Pasha és LLEMOSÍ i no gascó. :D.
Deuries recordar-te'n ja que en llemosí sonà lo teu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevies; en llemosí al Senyor pregaves cada dia e càntics llemosins somiava cada nit, eca, eca :D!


Doncs, tu també voldries xerrar amb el Moro de l'Albera? Cal organitzar-ho.

carme ha dit...

ale, ale, que no paro de posar la pota!!! és ben bé... i mira que m'ho havia dit, ell, que escrivia llemosí...! sort que ja he avisat que la musa no m'acompanya... a aquest ritme no aprovaré pas els exàmens... :-(

sobre l'albera, vale! m'encanta anar ficant la pota per diferents llocs del món! :-D

Anònim ha dit...

Segurament que els pares et van explicar que hi ha el poble d'Ix just a tocar la frontera. En establir-hi la frontera hi van posar una "caseta" de control, d'això se'n diu guingueta. Al voltant de la caseta=guingueta s'hi van anar afegint cases amb gent, formant una petita població.
En ocasió de la visita al lloc de la muller del Prefecte de la regió i preguntar al Batlle d'Ix el nom d'aquella població, el Batlle li va respondre: Això és el BURG, MADAME.
De llavors ençà té el nom de Burg madame. burg =poble.
Actualment a l'entrada també hi ha el rètol en català on hi diu: La Guingueta d'Ix.
Te'n recordes ara?

carme ha dit...

no me'n recordo, però segurament devia ser això. és just el tipus de cosa que als meus pares els agrada explicar :-)

Anònim ha dit...

Cercapau, te pòde dire que la caseta es venguda 'na brava gendarmaria coma un brave gendarma davant, que se fai rossir au solelh... costat espanhòu qu'era 'na "caseta" coma un garda civiu dedins (i avia pas de plaça per mai d'un !!!). Enfin, quò a degut chamnhar dempuei 25 ans...

Bon, qu'ai plan compres. Tà agradar a la Carme, que cau escriure en gascon ;o)

carme ha dit...

Pasha, tà jo/per ieu pòdes escríuer/escriure coma vòles :-) lo probèma es que ne sabi pas pròu encara... :-/