Avui semblava que tot Tolosa s'hagués quedat morta: ni un cotxe, ni una ànima pel carrer. Ni ambulàncies, i això que segueixo vivint al costat de l'hospital. I a la residència tampoc no hi ha gairebé ningú. Si no fos que ja m'havien avisat, m'hauria pensat que la moguda d'ahir sí que havia acabat en desastre, en plan mecanoscrit del segon orígen, i ens havíem salvat només els que sabem parlar algun patuès (i jo, per sort, tinc el nivell D d'un dells).
Tonteries a part, tanta calma quasi que m'ha angoixat, així que tot i que tampoc hi havia classe (els dimarts i els dijous em toca francès), a la tarda he anat cap al centre igualment. Allò era tota una altra cosa! Els carrers i els bars eren plens com una tarda assoleiada de dissabte. I és que avui som 8 de maig.
En tornar a casa ho he buscat a la wikipedia: avui és l'aniversari de la fi de la 2a guerra mundial. Una bona cosa a celebrar, trobo. D'ara en endavant procuraré recordar-me'n.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
n'i a una autra de fèsta per la fin d'una guèrra, es lo 11 de novembre, per la fin de la 1èra guèrra mondiala.
S'acostumar als jorns caumats d'un costat e de l'autre, una autra "reflexion de la frontera".
Hi ha estats que volen recordar per no repetir, hi ha estats que volen oblidar perquè “d’entrada “ sempre és més fàcil i menys dolorós. Ja veurem on porta cada camí...
Publica un comentari a l'entrada