Reflexions de la frontera 2*: El mercat

Un dia la Maria em comentava que, des de Ripoll, a vegades pujàven a Perpinyà, en lloc de baixar a Barcelona, per comprar coses. Em va posar d'exemple els còmics.

Opció sensata, anar al costat del nord de la frontera a comprar còmics. Pels aficionats als còmics del sud, travessar la frontera és una meravella: Aquí hi ha botigues de còmics a cada cantonada! Lluny de ser aquesta mena d'art marginal reservat a freaks i adolescents que sembla que sigui a casa nostra, aquí els còmics són llibres normals. O potser fins i tot apreciats. Vas caminant pel carrer i veus còmics i còmics que et criden des dels aparadors. I, pel que he vist, també en llegeixen noies i persones grans. I això que dic de les noies no és trivial; al sud, ser aficionada als còmis i, a més, femella, vol dir ser dos cops freak (que m'ho expliquin a mi que, a més, m'agraden els ordinadors i la ciència ficció...).

Com sigui, no parlaré ara de com de subvalorats estan els còmics al sud de la frontera; només volia dir que en aquest sentit, la diferència d'oferta entre el nord i el sud és abismal. I val a dir que en això els del sud estem moooooolt allunyats d'Europa.

Algun espavilat podria dir que al nord l'oferta és més gran que al sud perquè hi ha més demanda. La resposta és la mateixa que pel que fa a la telebrossa: Si no hi ha una oferta de qualitat no hi haurà mai demanda. Si al sud no ens arriben bons còmics i els pocs que arriben queden en ambients marginals, la gent no pot conèixer-los i demanar-ne més. Així de fàcil.

He vist més diferències, pel que fa al mercat. Per exemple, els mercats-mercats, això de les paradetes a l'aire lliure. Aquí hi tenen una afició enorme, al centre fan mercat cada dos per tres (jo ja he descobert el dels dimecres, al Capitol, i el dels diumenges, a St. Serni, i m'han dit que també en fan dissabte, no sé on). I també els encanten les fires d'antiquaris, i en fan tot sovint.

Una altra cosa que m'ha sorprès sobre les diferències del mercat és la gran oferta que hi ha de menjar preparat als supermercats. Al·lucinant! A qualsevol supermercat hi ha una nevera plena de menjar ja fet i d'allò més variat. No entenc com és que aquí n'hi ha tant més que al costat del sud. A més, entre el menjar preparat n'hi ha moltíssim per a vegetarians, una cosa quasi inaudita a l'altre costat. No diré que m'encanti el menjar preparat, i la veritat és que procuro cuinar-me jo les coses, però sí que agraeixo moltíssim que no porti per sistema greix de porc. Què voleu que hi faci, em rebenta aquest costum de posar sempre trossos d'animals en el menjar, com si no es pugués viure sense!

Per què aquesta deferència cap als vegetarians? L'altre dia vaig estar parlant amb uns vegetarians autòctons i, pel que em van dir, no és que sigui una opció gaire ben considerada, aquí, tampoc. Aleshores...? Crec que més aviat deu tenir a veure amb això del colesterol (no he sentit mai a dir d'un vegeterià que tingui aquesta cosa) i amb el tema del control de pes (en canvi, vegetarians amb sobrepès sí que en conec; així que compte). En fi, sigui per una cosa o per una altra, el cas és que aquí les neveres dels supermercats estan plenes de menjar sense animals. Si més no, en comparació amb el sud de la frontera.

Una altre detall sobre les diferències del mercat, és que aquí fa un mes que es comercialitza l'EeePC i al sud no. En vaig veure un un cop i em va robar el cor; des de llavors que hi penso cada dia, així que suposo que es pot dir que n'estic enamorada. A veure si quan acabi la meva aventura tolosana em queda algun duro i me'n puc endur algun cap a casa...

Així que amb el temps que porto aquí ja he vist que per bé o per mal això que els mercats són iguals a tota la Unió Europea no és gens veritat. No sé el perquè, però també en això la frontera continua sent-hi.

--------------------------------
*Algú es pensava que m'havia oblidat de la meva sèrie sobre la frontera?

Sant Jordi a Tolosa

Avui és Sant Jordi. Dia dels llibres, de les roses i dels enamorats (només cal veure la poca gent que hi ha connectada ara mateix!). M'he llevat amb aires d'"un dia com els altres", però en el fons del fons estava predisposada a passar-me el dia recordant-me que jo, d'enamorat, no en tinc, repetint-me la cançó d'"i'm a creep" i ploriquejant per una rosa que sabia que no arribaria. En fi, que el dia es presentava ideal per muntar un petit drama, tot quadrava perfectament: La xicona trista, sola i incompresa, molt i molt lluny dels seus hàmtsers i sense un gentilhome amb qui anar a sopar la diada de Sant Jordi. Un drama, oi que sí?

Doncs això, que el dia ha començat com sempre, amb el despertador tocant la moral i la seva melodia indescriptible. Ara que ja m'he acostumat a poder pujar la persiana des del llit això ja no em sembla màgic. D'esma i renegant (recordem que el dia havia de ser lacrimògen, i per anar bé, un dia lacrimògen ha de començar renegant!) m'he arrossegat fora del llit, m'he llevat i m'he dedicat a la meva rutina de primera hora del matí: baixar a fer un pipi, pujar a rentar-se la cara, baixar a menjar algo, pujar a posar-se les lentilles i vestir-se, baixar a posar-se les bambes... que còmodes que són els dúplex! En fi, tot això que toca fer al matí, i a córrer!

Al prat m'he trobat que fresquejava, pura rutina, però que feia un sol esplèndid, i això sí que és una novetat! Un sol-sol, un sol de veritat, una joia!

Quan m'he connectat per posar-me a treballar m'he trobat una rosa virtual a la bústia. No era la rosa que sabia que no arribaria però m'ha fet molta il·lusió igualment, perquè és molt bonica i, sobretot, perquè estava enviada amb un amor sincer d'aquest que saps que passaran els anys i que continuarà sent-hi. I aquestes coses fan il·lusió, coi!




Res, que la roseta m'ha posat de tant bon humor que ha sigut com una càrrega de dinamita al meu dia lacrimògen. No és que l'hagi eliminat, que un bon drama no es destrueix així com així, però sí que l'ha debilitat força... A la feina, la meva compi Mireia m'ha avisat de bon matí d'un error que m'ha tingut tan concentrada tot el dia que no m'ha deixat gaire temps per somicar. I tot plegat ben amanit amb un enviar i rebre roses virtuals -- i fins i tot he rebut dos poemes! Osti, que això ha acabat de dinamitar el meu dia trist! En un dia com avui, amb enamorat o sense, no es pot ploriquejar de cap manera... Potser algú pensarà que això de les roses virtuals és una bajanada... Jo penso que res que signifiqui "he vist això i he pensat que t'agradaria" no és una bajanada.

El sol ha acabat d'escombrar les restes de les meves ganes de fer un drama i me n'he anat a passejar pel centre i he acabat a La Cure Gourmande comprant aquests caramels tan bons que m'estic menjant ara mateix. Un dia deliciós, de veritat.

I el sopar...? Doncs al final ni ha arribat la rosa no esperada ni he anat a sopar amb un gentilhome. He anat a sopar amb dos: un de valencià i un de basc, que volien anar a veure el Barça i m'han dit d'acompanyar-los. I del drama que tenia previst muntar, ni rastre.

Potser tot plegat és només que em calen unes vacances... i sí, a Jamaica estaria bé!

Al saló del còmic de Barna

Fa molts i molts anys anava a cada edició del Saló del Còmic. Després vaig deixar d'anar-hi, no perquè ja no m'agradin els còmics, sinó perquè ho vaig anar deixant. I aquest any, tampoc no hi he anat. I ara llegeixo a Vilaweb que, en canvi, Milo Manara sí que hi ha anat. Quina ràbia! Però és que també hi ha anat Quino, :-)!, i Moebius, que a mi no m'agrada gaire però he de reconèixer que és un clàssic...

Però el pitjor-pitjor de tot, és que també hi ha anat Peter Bagge, l'autor de Hate (traduit al castellà com a Odio), un còmic que m'agrada moltíssim i em fa riure a base de bé. I aquest sí que em sap molt de greu haver-me'l perdut... Si hagués estat a Barcelona hauria anat al saló només per veure aquest home (i intentar aconseguir alguna dedicatòria, ja, de passada...).

+rareses

Ara que sembla que la Marta ja s'ha cansat de comentar les meves rares em toca a mi de treure'n una altra a la llum: Quan a la feina em surt bé alguna cosa difícil, m'agrada ballar davant de l'ordinador. En fi, que cada u és com és, i jo celebro les coses ballant.

Avui, però, he descobert que no sóc la única... Potser és que és més normal del que em pensava...?

:-)

dies moixos

Com que no tots els dies poden ser bons, hi ha dies que em sento així. Especialment quan penso en com vas passar pel meu costat sense ni mirar-me...

I dont care if it hurts
I want to have control
I want a perfect body
I want a perfect soul
I want you to notice
When I'm not around
Youre so fuckin special
I wish I was special...

:-(

els virus informàtics

I think computer viruses should count as life. I think it says something about human nature that the only form of life we have created so far is purely destructive. We've created life in our own image.

Stephen Hawking

Hawking dixit...

el malson dels romans

còrsega em fascina. no us penseu, no hi he estat mai. el que em fascina és la imatge que en tinc. i no sé si deu ser del tot realista, perquè em sembla que va començar amb la lectura d'"astèrix a còrsega"... és un dels meus llibres de l'astèrix preferit. i no sé què hi tenia goscinny, però dins dels àlbus d'astèrix, el de còrsega és diferent. hi ha diferències objectives, com per exemple que no comença amb allò de "som a l'any II aC i tota la gàl·lia és ocupada pels romans. tota?". diria que és l'únic astèrix que no comença així. i també hi ha diferències més subtils, que no sé explicar, però crec que llegeixes aquest còmic i t'enamores de còrsega... potser el que tenia gosinny era un conveni amb el patronat de turisme? sincerament, no ho crec. insisteixo en dir que és un còmic brodat, i no crec que una cosa així es pugui fer només per diners.



la meva següent referència sobre còrsega va ser "l'enquête corse". una joia, una meravella, una pel·li que he vist uns 326 cops i encara em fa riure. no cal dir que aquesta pel·li contribueix molt positivament a forjar la imatge idealitzada que tinc de l'illa*...

hauria volgut posar-vos-en un fragment ben bonic, però la única cosa que he trobat al youtube és aquest tràiler screener ronyós... però vaja, us el deixo, a veure si us en podeu fer una mica la idea...




perquè es vegi que sóc una noia de món, he de dir que la pel·li es basa en el còmic de mateix nom. ara bé, tot i que en general prefereixo llegir còmics a mirar pel·lis, en aquest cas no és així. penso que el còmic està molt bé, però és que aquesta pel·li em fa riure tant i tant... en fi, que lliga perfectament amb el meu sentit de l'humor, què voleu que hi faci...



i a què ve parlar de còrsega, avui? o més ben dit, a què ve parlar de la imatge que en tinc? doncs perquè resulta que ahir vaig anar al súper i vaig comprar un pack de 8 iogurs danone taillefine, que no recordo com es diuen en castellà però segur que ja heu entès quins vull dir: aquests que són descremats i amb fruitetes dins. el cas és que al cartró que embolica els iogurs hi ha anunciada una promoció, que si contestes una enquesta entres en un sorteig d'un regal i no sé quines coses més. i la relació amb còrsega? doncs que a les bases de la promoció hi diu:

réservé a toute personne physique majeure résidant en France métropolitaine (corse comprise)

wow, o vaig molt despistada o diria que aquí hi diu "residents a frança, còrsega compresa...", no? immediatament em vaig imaginar una promoció semblant al sud de la frontera. una promoció dels iogurs danone on digués "residents de l'estat espanyol (sud dels ppcc inclòs)". inevitable somriure, eh?

no cal dir que els iogurs taillefine s'han convertit en la tercera referència de la meva imatge mitificada de còrsega... i és que potser sí que és el malson dels romans.





----------------------------------------------------
*pst-pst, si no l'has vista, jo la tinc doblada al castellà. si vols, quedem un dia i la mirem... ah, bueno, jo ja l'he vista, però no m'importa veure-la una altra vegada... no, no, que va...