El meu kit gestions va resultar ser excessiu, ja que a la oficina d'hisenda no vaig haver d'esperar ni cinc minuts. Al·lucinant, sobretot tenint en compte que l'any passat vaig haver de fer bastant més d'una hora de cua. A més, la persona que em va atendre va ser bastant amable, em va dir que no sabia per què no havia rebut l'esborrany a casa i que l'any que ve sí que el rebria. Bé, això també m'ho van dir l'any passat, i ja he vist el resultat, però aquest cop han estat amables, que sempre s'agraeix. També em va explicar com podia modificar l'esborrany i que hi havia de posar el número de cadastre de la meva vivenda habitual. A més, m'ho va donar per escrit, i en el full també explicava com podia aconseguir el número de cadastre. Una meravella! Si no fos perquè em sortia a pagar una barbaritat, hauria sortit de bon humor i tot.
Arribo a casa i em poso a modificar la declaració. Sembla que serà un momentet, perquè només em cal afegir això del cadastre i el que pago de lloguer. Començo per tema del cadastre, que es pot consultar per internet. Segueixo les indicacions i tot va bé, fins que em trobo que segons aquell web casa meva no existeix. Ho provo de mil maneres, i res. Per sort, a la carta amb les explicacions hi ha també un número de telèfon. Hi truco i a la segona me l'agafen i em diuen el número. Bueno, tot va bé.
Aconseguir trobar on s'ha de posar això del lloguer no és tan fàcil. Acabo trucant el J altre cop i em diu que és a deducciones autonómicas. Ho trobo i aconsegueixo que em restin alguna cosa de la suma final que em toca pagar. Poso les dades del compte on s'ho han de cobrar i ho envio tot. I és la una. Només he estat quatre hores! Per celebrar que ja he acabat, surto a fer un cafè amb un amic.
divendres, 6 de juny del 2008
dijous, 5 de juny del 2008
La declaració de la renda, 2n capítol
Finalment, he aconseguit pasar de pantalla, i m'han atès! Ja ho diuen, que a la desena va la vençuda!!! El que m'ha atès, però, era una màquina, i no una persona. M'ha començat els tràmits per sol·licitar l'esborrany. Però jo no vull sol·licitar l'esborrany, perquè marxo a Tolosa diumenge i això ha d'estar resolt abans. Jo el que volia era saber què havia de fer per aconseguir l'esborrany que ja havia sol·licitat, si existeix, i si no, quines dades necessito per fer la declaració jo soleta (i com aconseguir-les). Però ja sabem que amb les màquines no es pot dialogar.
Exhaurida la via de trucar a l'Agència Tributària, he passat al pla b: Trucar al J, que és advocat i sap com funcionen aquestes coses. El J m'ha respost a la primera, tot i que era als jutjats, i m'ha atès en català :-) L'haurien de contractar a l'Agència Tributària, trobo. I m'ha explicat on havia d'anar a buscar l'esborrany, m'ha avisat que segurament no el tindrien, i m'ha dit quines dades havia de demanar i a on en cas que no el tinguessin. Una meravella. Els amics advocats són superútils per aquestes coses!!!
Així que me'n vaig cap a la meva delegació d'hisenda (me n'ha donat l'adreça, també. Si ja ho dic, que l'haurien de contractar!!!).
M'he preparat una bossa amb el kit bàsic gestions:
- Document d'identitat
- Paquet de tabac
- Paquet de xiclets (a la cua no es pot fumar)
- Ampolla d'aigua (espero que am mig litre m'arribi)
- Dues madalenes
- Paraigües per si es posa a ploure de camí (estrany costum adquirit a Tolosa)
- Jerseiet per si se'm fa de nit i refresca
- Apunts d'occità per passar el rato, que tinc examen el dia 13
Si a mitja nit no he donat senyals de vida, organitzeu un equip de socors, si us plau.
Exhaurida la via de trucar a l'Agència Tributària, he passat al pla b: Trucar al J, que és advocat i sap com funcionen aquestes coses. El J m'ha respost a la primera, tot i que era als jutjats, i m'ha atès en català :-) L'haurien de contractar a l'Agència Tributària, trobo. I m'ha explicat on havia d'anar a buscar l'esborrany, m'ha avisat que segurament no el tindrien, i m'ha dit quines dades havia de demanar i a on en cas que no el tinguessin. Una meravella. Els amics advocats són superútils per aquestes coses!!!
Així que me'n vaig cap a la meva delegació d'hisenda (me n'ha donat l'adreça, també. Si ja ho dic, que l'haurien de contractar!!!).
M'he preparat una bossa amb el kit bàsic gestions:
- Document d'identitat
- Paquet de tabac
- Paquet de xiclets (a la cua no es pot fumar)
- Ampolla d'aigua (espero que am mig litre m'arribi)
- Dues madalenes
- Paraigües per si es posa a ploure de camí (estrany costum adquirit a Tolosa)
- Jerseiet per si se'm fa de nit i refresca
- Apunts d'occità per passar el rato, que tinc examen el dia 13
Si a mitja nit no he donat senyals de vida, organitzeu un equip de socors, si us plau.
La declaració de la renda, 1r capítol (que se'n prometen molts més)
Toca complir amb els meus deures fiscals amb l'estat. El problema és que vaig demanar l'esborrany de la declaració de la renda i no l'he rebut, i ara no sé què he de fer. Ahir a la nit vaig estar buscant per internet i finalment vaig trobar el telèfon on havia de trucar: 901 33 55 33. És remarcable com per internet trobo fàcilment qualsevol cosa que busqui sempre hi quan no sigui un número de telèfon de l'administració.
El cas és que hi diu que es pot trucar de 9 a 21, de manera que aquest matí a les 9 hi he trucat. Em surt una màquina que diu que si truco per algun tema relacionat amb la declaració premi 1. Premo 1. Si tinc algun dubte relacionat amb l'esborrany he de prémer 1. Premo 1. Si vull ser atesa en castellà, he de prémer 1; en català, prémer 2; en gallec, prémer 3 i en èuscar, prémer 4. Premo 2. Les línies estan ocupades, intenti-ho més tard.
Me'n recordo del truqui que fan servir a Telefónica i a Orange: Et donen una opció de català que en realitat no contesta mai. Així que torno a fer la trucada, tot igual, però al final premo 1, també. En aquest cas, no funciona. Sembla ser que la opció de castellà de l'agència tributària funciona com la de català. Com a mínim, són equitatius, i això em consola una mica del meu mal humor.
I ara són les 10.15. He trucat puntualment cada 10 minuts, de manera que ja he trucat 8 cops, demanant una vegada en castellà i una en català, i les línies sempre estan ocupades. A veure quants cops més he de trucar...!
El cas és que hi diu que es pot trucar de 9 a 21, de manera que aquest matí a les 9 hi he trucat. Em surt una màquina que diu que si truco per algun tema relacionat amb la declaració premi 1. Premo 1. Si tinc algun dubte relacionat amb l'esborrany he de prémer 1. Premo 1. Si vull ser atesa en castellà, he de prémer 1; en català, prémer 2; en gallec, prémer 3 i en èuscar, prémer 4. Premo 2. Les línies estan ocupades, intenti-ho més tard.
Me'n recordo del truqui que fan servir a Telefónica i a Orange: Et donen una opció de català que en realitat no contesta mai. Així que torno a fer la trucada, tot igual, però al final premo 1, també. En aquest cas, no funciona. Sembla ser que la opció de castellà de l'agència tributària funciona com la de català. Com a mínim, són equitatius, i això em consola una mica del meu mal humor.
I ara són les 10.15. He trucat puntualment cada 10 minuts, de manera que ja he trucat 8 cops, demanant una vegada en castellà i una en català, i les línies sempre estan ocupades. A veure quants cops més he de trucar...!
... i em sembla que el Gris també!
Ahir, a l'hora de donar-li de menjar, em vaig adonar que el Gris té dues clapes sense pèl, una darrere cada orella! En un costat, hi té una ferideta, també. La cosa m'ha donat molt malt rollo. Tinc una epidèmia?
Per sort, demà la Blanca té hora al veterinari. Els hi duré tots dos, a veure què diu.
Per sort, demà la Blanca té hora al veterinari. Els hi duré tots dos, a veure què diu.
dimecres, 4 de juny del 2008
La Blanca està malalta
Encara que costi de creure, tinc tres hàmsters. Ara bé, ja es veu que només un em dóna tema per parlar. La Blanca, la mateixa que fa tres mesos que es va fugar, ara està malalta. Els altres dos viuen aparentment tranquils a les seves gàbies.
Val a dir que això no sempre ha sigut així. Quan era petit, el Gris va estar un temps vivint amb el seu germà Clic, al cel sigui, que fa uns mesos va morir d'un tumor (sí, els hàmsters també poden tenir càncer). Quan vivien junts la seva principal activitat era detrossar tubs de cartró i tirar-se'ls pel cap. Mentres, la Blanca, que vivia tota sola, va mantenir intactes els seus tubs, s'hi va muntar una casa i els va fer servir per dur a terme la seva primera fuga (va ser quan vaig començar a pensar que era una mica rara).
El cas és que es veu que els hàmsters són terriblement territorials, i que el joc de tirar-se tubs pel cap amb el temps evoluciona a una guerra a ungles i dents que no acaba fins que un dels dos desapareix. De manera que vam fer desaparèixer el Clic, simplement, donant-lo a una família que estic convençuda que el van cuidar bé fins a la fi dels seus dies.
Llavors, el Gris es va quedar sol. Va continuar destrossant tubs de cartró a soles, fins que un dia se li va acudir que podia gastar l'energia destrossant la reixa de la porta de la gàbia. I s'hi va posar. Quan me'n vaig adonar vaig girar la porta, i es devia quedar prou desorientat, perquè no l'he tornat a veure-ho fer. De tota manera, no es va desanimar, i un dia va aconseguir fugar-se. Però va coincidir en quatre dies que jo no era a casa. La meva mare va anar a portar-los menjar, i no se'n va adonar. Així que no sabem quants dies es va quedar voltant pel pis.
Quan vaig arribar a casa i vaig veure que no hi era, el vaig buscar. En veure'l li vaig posar la mà, i ell solet va venir. Estava fet una piltrafa, brut, llardós i assedegat. El vaig posar a la gàbia i es va amorrar a beure com un condemnat, i al cap de mitja hora ja estava net i polit, com si res no hagués passat. Però mai més l'he vist intentant tornar-se a escapar. De fet, mai més l'he tornat a veure fer gran cosa, només beu, menja i dorm, té la casa descuidada i un sobrepès evident que em fa sentir una mica malament. Crec que va descobrir que el món exterior no li agradava, i que des de llavors li falten motivacions.
La Borrelló és tot un altre tema. Ella és una mena de bestiola assalvatjada que, si no fos perquè és absurd capturar hàmsters, diria que havia nascut en un entorn salvatge. Amb ella vaig descobrir el gran poder destructiu que tenen els hàmsters (catró, roba, el que sigui). També vaig descobrir que poden saltar, i com! Veure-la saltar és una passada.
Un cop, anava a agafar-la per netejar-li la gàbia i ella no hi va estar d'acord. M'ho va manifestar clarament amb una bona queixalada. Perquè després hi hagi qui diu que els hàmsters no es comuniquen! A mi el missatge em va quedar molt clar, i des de llavors que vivim en perfecta harmonia, fent cada una la seva. I la seva consisteix, bàsicament, en fer acrobàcies i passar-se hores corrent sense moure's de lloc a la rodeta --tant, que fa temps que penso en posar-li una turbina i mirar de treure'n partit. I la meva, consisteix en al·lucinar mirant què fa.
I això, la tercera és la Banca, de qui ja en vaig parlar i ara té una malaltia a l'ull. M'ho va dir ma mare fa uns dies, i la va dur al veterinari. Allà li van dir que tenia un mussol, i que calia posar-li gotes i fer-li prendre un medicament. Jo estava al corrent de tot això, però fins ahir, que vaig baixar a Barcelona, no l'havia vista.
La veritat és que té una pinta que trenca el cor en mil bocins. No pot obrir bé l'ull, té tota la parpella vermella, el pèl com suat i se la veu més prima i angoixada. Queda confirmat que el que distingeix un simpàtic rosegador d'una fastigosa rata de claveguera és la salut i el pèl cuidat. La meva pobra Blanqueta sembla una rata bruta. :-(
A més, s'ha tornat esquerpa. Abans, quan sentia una mica de soroll al voltant sortia a veure què passava, i si li posaves la mà, s'hi enfilava i en deu segons ja la tenies passejant-se't pel clatell. Ara s'està amagada tot el dia, no vol sortir i no es deixa agafar.
El tema de les gotes, és tot un xou. Per començar, perquè no vol sortir del cau. Després, cal agafar-la! Agafar una bestiola de 9 cm (33 gramets que pesa!) prou fort com perquè no s'escapi però prou suaument com per no fer-li mal no és gens fàcil. I, a més, encertar-li l'ullet, sembla una missió impossible. Ara les hi he posades per segon cop i ha anat una mica millor, però la primera vegada em pensava que em moriria. A sobre, encara que sigui per curar-la, jo sé que és molt molest que et posin gotes a l'ull, i a més m'han dit que aquestes piquen! Així que em sento com si estigués torturant-la. No entenc com tenen estómac els que experimenten amb animals, si a mi m'agafa de tot només de pensar que demà hauré de tornar a posar-li les gotes!
Després, prendre el medicament, és l'altre espectacle. Com es fa per convèncer un hàmster (que, a més, està rabiós perquè li has tirat una cosa a l'ull!) perquè es prengui dues gotetes de Septrin? Suposo que a una persona li dius "empassa!" i ho fa. Però la Banca va a la seva, què hi entén, ella, de les coses dels humans? Després de les gotes vol tornar a amagar-se corrents al cau, i ni Septrin ni òsties! No hi havia manera que ho llapés... Al final, se m'ha acudit una idea: El cornflake amb Septrin! Ha sigut tot un èxit, i fins i tot sembla que l'ha aconsolada una mica del disgust de les gotes a l'ull... i això espero, perquè tinc com una cosa a l'estómac... em sento molt trista :-(
Val a dir que això no sempre ha sigut així. Quan era petit, el Gris va estar un temps vivint amb el seu germà Clic, al cel sigui, que fa uns mesos va morir d'un tumor (sí, els hàmsters també poden tenir càncer). Quan vivien junts la seva principal activitat era detrossar tubs de cartró i tirar-se'ls pel cap. Mentres, la Blanca, que vivia tota sola, va mantenir intactes els seus tubs, s'hi va muntar una casa i els va fer servir per dur a terme la seva primera fuga (va ser quan vaig començar a pensar que era una mica rara).
El cas és que es veu que els hàmsters són terriblement territorials, i que el joc de tirar-se tubs pel cap amb el temps evoluciona a una guerra a ungles i dents que no acaba fins que un dels dos desapareix. De manera que vam fer desaparèixer el Clic, simplement, donant-lo a una família que estic convençuda que el van cuidar bé fins a la fi dels seus dies.
Llavors, el Gris es va quedar sol. Va continuar destrossant tubs de cartró a soles, fins que un dia se li va acudir que podia gastar l'energia destrossant la reixa de la porta de la gàbia. I s'hi va posar. Quan me'n vaig adonar vaig girar la porta, i es devia quedar prou desorientat, perquè no l'he tornat a veure-ho fer. De tota manera, no es va desanimar, i un dia va aconseguir fugar-se. Però va coincidir en quatre dies que jo no era a casa. La meva mare va anar a portar-los menjar, i no se'n va adonar. Així que no sabem quants dies es va quedar voltant pel pis.
Quan vaig arribar a casa i vaig veure que no hi era, el vaig buscar. En veure'l li vaig posar la mà, i ell solet va venir. Estava fet una piltrafa, brut, llardós i assedegat. El vaig posar a la gàbia i es va amorrar a beure com un condemnat, i al cap de mitja hora ja estava net i polit, com si res no hagués passat. Però mai més l'he vist intentant tornar-se a escapar. De fet, mai més l'he tornat a veure fer gran cosa, només beu, menja i dorm, té la casa descuidada i un sobrepès evident que em fa sentir una mica malament. Crec que va descobrir que el món exterior no li agradava, i que des de llavors li falten motivacions.
La Borrelló és tot un altre tema. Ella és una mena de bestiola assalvatjada que, si no fos perquè és absurd capturar hàmsters, diria que havia nascut en un entorn salvatge. Amb ella vaig descobrir el gran poder destructiu que tenen els hàmsters (catró, roba, el que sigui). També vaig descobrir que poden saltar, i com! Veure-la saltar és una passada.
Un cop, anava a agafar-la per netejar-li la gàbia i ella no hi va estar d'acord. M'ho va manifestar clarament amb una bona queixalada. Perquè després hi hagi qui diu que els hàmsters no es comuniquen! A mi el missatge em va quedar molt clar, i des de llavors que vivim en perfecta harmonia, fent cada una la seva. I la seva consisteix, bàsicament, en fer acrobàcies i passar-se hores corrent sense moure's de lloc a la rodeta --tant, que fa temps que penso en posar-li una turbina i mirar de treure'n partit. I la meva, consisteix en al·lucinar mirant què fa.
I això, la tercera és la Banca, de qui ja en vaig parlar i ara té una malaltia a l'ull. M'ho va dir ma mare fa uns dies, i la va dur al veterinari. Allà li van dir que tenia un mussol, i que calia posar-li gotes i fer-li prendre un medicament. Jo estava al corrent de tot això, però fins ahir, que vaig baixar a Barcelona, no l'havia vista.
La veritat és que té una pinta que trenca el cor en mil bocins. No pot obrir bé l'ull, té tota la parpella vermella, el pèl com suat i se la veu més prima i angoixada. Queda confirmat que el que distingeix un simpàtic rosegador d'una fastigosa rata de claveguera és la salut i el pèl cuidat. La meva pobra Blanqueta sembla una rata bruta. :-(
A més, s'ha tornat esquerpa. Abans, quan sentia una mica de soroll al voltant sortia a veure què passava, i si li posaves la mà, s'hi enfilava i en deu segons ja la tenies passejant-se't pel clatell. Ara s'està amagada tot el dia, no vol sortir i no es deixa agafar.
El tema de les gotes, és tot un xou. Per començar, perquè no vol sortir del cau. Després, cal agafar-la! Agafar una bestiola de 9 cm (33 gramets que pesa!) prou fort com perquè no s'escapi però prou suaument com per no fer-li mal no és gens fàcil. I, a més, encertar-li l'ullet, sembla una missió impossible. Ara les hi he posades per segon cop i ha anat una mica millor, però la primera vegada em pensava que em moriria. A sobre, encara que sigui per curar-la, jo sé que és molt molest que et posin gotes a l'ull, i a més m'han dit que aquestes piquen! Així que em sento com si estigués torturant-la. No entenc com tenen estómac els que experimenten amb animals, si a mi m'agafa de tot només de pensar que demà hauré de tornar a posar-li les gotes!
Després, prendre el medicament, és l'altre espectacle. Com es fa per convèncer un hàmster (que, a més, està rabiós perquè li has tirat una cosa a l'ull!) perquè es prengui dues gotetes de Septrin? Suposo que a una persona li dius "empassa!" i ho fa. Però la Banca va a la seva, què hi entén, ella, de les coses dels humans? Després de les gotes vol tornar a amagar-se corrents al cau, i ni Septrin ni òsties! No hi havia manera que ho llapés... Al final, se m'ha acudit una idea: El cornflake amb Septrin! Ha sigut tot un èxit, i fins i tot sembla que l'ha aconsolada una mica del disgust de les gotes a l'ull... i això espero, perquè tinc com una cosa a l'estómac... em sento molt trista :-(
dilluns, 2 de juny del 2008
El país dels superhomes
Vaig llegir a Vilaweb que ha començat l'Europeada, que es veu que és com una Eurocopa versió minories nacionals i lingüístiques. Com que a mi el futbol no em podria relliscar més, i ni tan sols sé què és l'Eurocopa (vale, suposo que una competició de futbol a nivell europeu, ja veus), em vaig limitar a pensar "eh, que curiós" i no li vaig donar més importàcia.
Avui, però, rebo un mail d'un occità que conec, dient: sias que occitania ganhesse lo son prumer partit de la copa d'europa de las nacions shens estat de fotbal amator, mentre que catalunya ha perdut....(per un còp la nosta situacion qu'ei melhora qu'aquera de catalunya). Ooooooooooh, que això ja són figues d'un altre paner! Que una cosa és que el futbol m'importi un rave, i una altra cosa és que em rellisqui que Catalunya perdi els partits! Encara que sigui en partits amistosos de competicions de fireta que ni tan sols passen per la tele! Què és això?!
He buscat la notícia de Vilaweb (que era de fa uns dies), he seguit els enllaços i ops, com m'agrada viure a la socitetat de la informació!, ho he trobat de seguida. Els resultats són aquí. És possible que jo no ho hagi interpretat bé, però diria que no només hem perdut, si no que a més hem perdut 15 a 1? Quina vergonya! A més, contra uns tals Danes en Germany, de qui no havia sentit a parlar mai... clar, per això oranitzen aquestes lligues, perquè en anem coneixent, no?
La resposta a qui són aquesta gent la trobo a la wikipèdia:
Ves per on, són el que el nom indica, danesos d'Alemanya. Per cert, he vist que a la lliga aquesta hi ha també un equip de Germans in Denmark! Curiós.
El cas, que els Danes aquests són 50mil. I entre 50 mil danes han trobat 11 jugadors de futbol tant millors que entre 10 milions de catalans?! Posem que juguin només els principatins: que som 7 milions!!!
Veient el resultat (15 a 1! és que costa de creure) i la quantitat de població base n'hi ha per pensar que els catalans som físicament defectuosos. Però jo en conec molts, de catalans, i no m'ho semblen pas! Fins i tot en conec d'alts i forts i fornits i ben plantats... jo no formo part d'aquest grup de catalans, però la hipòtesi del defecte tampoc no m'acaba de convèncer... llavors, arribem de seguida a la conclusió b: no és que els catalans siguem defectuosos, és que els danes d'Alemanya són superhomes!!! Quina altra explicació hi pot haver, si no?
Així que ens mirarem les coses en positiu: Les caravanes de dones solteres sempre m'han semblat una cosa cutre, però si algú sent a parlar d'una caravana a Southern Schleswig, que m'avisi, plis! ;-)
I ara que ja he deixat anar la tonteria, parlant més seriosament, va i resulta que això de l'Europeada m'ha picat. Pobres catalans, que deuen estar ben tristos...! Els que han jugat, vull dir. He decidit que els animaré mentalment i els donaré el meu suport moral. Espero amb ànsia els resultats de demà! Ens toca contra els Aromunians in Romania.
Per evitar-me disgustos ja els he buscat abans de saber els resultats del partit:
Uhm, balcànics... :-P
Avui, però, rebo un mail d'un occità que conec, dient: sias que occitania ganhesse lo son prumer partit de la copa d'europa de las nacions shens estat de fotbal amator, mentre que catalunya ha perdut....(per un còp la nosta situacion qu'ei melhora qu'aquera de catalunya). Ooooooooooh, que això ja són figues d'un altre paner! Que una cosa és que el futbol m'importi un rave, i una altra cosa és que em rellisqui que Catalunya perdi els partits! Encara que sigui en partits amistosos de competicions de fireta que ni tan sols passen per la tele! Què és això?!
He buscat la notícia de Vilaweb (que era de fa uns dies), he seguit els enllaços i ops, com m'agrada viure a la socitetat de la informació!, ho he trobat de seguida. Els resultats són aquí. És possible que jo no ho hagi interpretat bé, però diria que no només hem perdut, si no que a més hem perdut 15 a 1? Quina vergonya! A més, contra uns tals Danes en Germany, de qui no havia sentit a parlar mai... clar, per això oranitzen aquestes lligues, perquè en anem coneixent, no?
La resposta a qui són aquesta gent la trobo a la wikipèdia:
The current Danes are descended from an ancient North Germanic tribe originating and residing in Scania and on the Danish islands, the Danes (Dani) of e.g. Beowulf. Several other ethnic components exist in what is today the kingdom of Denmark.
(...)
Almost five million ethnic Danes live in Denmark today.[1] A minority of approx. 50,000 Danes live in Southern Schleswig in Germany, a former Danish territory, forming around 10% of the local population.
Ves per on, són el que el nom indica, danesos d'Alemanya. Per cert, he vist que a la lliga aquesta hi ha també un equip de Germans in Denmark! Curiós.
El cas, que els Danes aquests són 50mil. I entre 50 mil danes han trobat 11 jugadors de futbol tant millors que entre 10 milions de catalans?! Posem que juguin només els principatins: que som 7 milions!!!
Veient el resultat (15 a 1! és que costa de creure) i la quantitat de població base n'hi ha per pensar que els catalans som físicament defectuosos. Però jo en conec molts, de catalans, i no m'ho semblen pas! Fins i tot en conec d'alts i forts i fornits i ben plantats... jo no formo part d'aquest grup de catalans, però la hipòtesi del defecte tampoc no m'acaba de convèncer... llavors, arribem de seguida a la conclusió b: no és que els catalans siguem defectuosos, és que els danes d'Alemanya són superhomes!!! Quina altra explicació hi pot haver, si no?
Així que ens mirarem les coses en positiu: Les caravanes de dones solteres sempre m'han semblat una cosa cutre, però si algú sent a parlar d'una caravana a Southern Schleswig, que m'avisi, plis! ;-)
I ara que ja he deixat anar la tonteria, parlant més seriosament, va i resulta que això de l'Europeada m'ha picat. Pobres catalans, que deuen estar ben tristos...! Els que han jugat, vull dir. He decidit que els animaré mentalment i els donaré el meu suport moral. Espero amb ànsia els resultats de demà! Ens toca contra els Aromunians in Romania.
Per evitar-me disgustos ja els he buscat abans de saber els resultats del partit:
Aromanians (or Macedo-Rumans; in Aromanian they call themselves Armãnji, Rrãmãnji) are a people living throughout the southern Balkans, especially in northern Greece, Albania, the Republic of Macedonia and Bulgaria, and as an emigrant community in Romania (Dobruja). They are the second most populous group of Vlachs, behind modern-day Romanians.
Uhm, balcànics... :-P
diumenge, 1 de juny del 2008
Altre cop amb les nuclears
Quan vivia a Alacant, els caps de setmana solia veure el principi de les noticíes d'Antena3, que les feien just després dels Simpsons, una de les meves sèries preferides. Doncs bé, un bon dia em vaig adonar que tot sovint parlaven de les bondats de l'energia nuclear. Era just quan va començar el boom del pànic al canvi climàtic. Me'n recordo bé perquè ho vaig comentar amb alguns companys. Tot plegat feia molt de tuf de publicitat.
Em vaig canviar de casa, i des de llavors que no he tornat a tenir televisió, de manera m'he perdut aquesta joia del periodisme que són els informatius d'Antena3, i també de la majoria de mitjans de comunicació de masses --bàsicament, m'informo via Vilaweb, El temps i Illacrua. De tota manera, m'ensumo que la publicitat pronuclear no ha acabat, perquè cada cop més sento a amics progres i ecolos defensant-la... I a mi em comença a fer picor tot.
A grans trets, sembla que tot parteix de dues premises:
I a què em ve, parlar de nuclears, ara? Doncs que avui, llegint el número de DirectSoir de dimarts (sempre d'actualitat, jo!) hi he vist un magnífic article del que jo considero publicitat pronuclear. Qui tingui curiositat el pot descarregar des d'aquí. Bàsicament, es dedica a reafirmar les dues premises i hi afegeix com de segura s'ha convertit l'energia nuclear.
Tot plegat m'ha posat de molt mal humor, i havent sopat m'he posat a buscar un article que fa temps vaig llegir a Integral (una altra de les meves fonts d'informació, però només per quan he d'agafar un tren). I l'he trobat! :-) Així que us el deixo aquí enllaçat per si hi voleu fer un cop d'ull. Crec que és molt interessant, i aconsello a tothom que es llegeixi els dos articles, el pro i el contra.
Per si l'estimat lector va molt enfeinat i no està per llegir articles, llavors escombraré cap a casa i li enganxaré aquí uns quants trossos de l'article contra les nuclears. Que qui vol informació imparcial, s'ho ha de currar. Ah, i per als supermegahiperenfeinats, he posat en negreta les dues frases que em semblen més interessants. De res ;-)
Em vaig canviar de casa, i des de llavors que no he tornat a tenir televisió, de manera m'he perdut aquesta joia del periodisme que són els informatius d'Antena3, i també de la majoria de mitjans de comunicació de masses --bàsicament, m'informo via Vilaweb, El temps i Illacrua. De tota manera, m'ensumo que la publicitat pronuclear no ha acabat, perquè cada cop més sento a amics progres i ecolos defensant-la... I a mi em comença a fer picor tot.
A grans trets, sembla que tot parteix de dues premises:
- Els combustibles fòssils generen gasos d'efecte hivernacle
- Les dues úniques fonts d'energia serioses són els combustibles fòssils i la nuclear
I a què em ve, parlar de nuclears, ara? Doncs que avui, llegint el número de DirectSoir de dimarts (sempre d'actualitat, jo!) hi he vist un magnífic article del que jo considero publicitat pronuclear. Qui tingui curiositat el pot descarregar des d'aquí. Bàsicament, es dedica a reafirmar les dues premises i hi afegeix com de segura s'ha convertit l'energia nuclear.
Tot plegat m'ha posat de molt mal humor, i havent sopat m'he posat a buscar un article que fa temps vaig llegir a Integral (una altra de les meves fonts d'informació, però només per quan he d'agafar un tren). I l'he trobat! :-) Així que us el deixo aquí enllaçat per si hi voleu fer un cop d'ull. Crec que és molt interessant, i aconsello a tothom que es llegeixi els dos articles, el pro i el contra.
Per si l'estimat lector va molt enfeinat i no està per llegir articles, llavors escombraré cap a casa i li enganxaré aquí uns quants trossos de l'article contra les nuclears. Que qui vol informació imparcial, s'ho ha de currar. Ah, i per als supermegahiperenfeinats, he posat en negreta les dues frases que em semblen més interessants. De res ;-)
"No es que haya ocurrido nada nuevo, ni importante, ni bueno con la energía nuclear. Lo que ha ocurrido es que se ha producido algo nuevo, importante y negativo con el cambio climático", explica el experto medioambiental norteamericano Stewart Brand.
(...)
Después de todo, los argumentos contra la energía nuclear son los mismos hoy que hace 20 años, en pleno auge del movimiento antinuclear. La tecnología sigue siendo muy peligrosa; depende de los suministros cada vez más escasos de uranio, y es tan costosa que requiere de constantes subvenciones gubernamentales. Además, es vulnerable al terrorismo; puede propiciar la proliferación de armas; y produce grandes cantidades de residuos tóxicos que, a fecha de hoy, todavía no sabemos dónde almacenar.
El viento que ha soplado a favor de esta industria no es más que el deseo de los gobiernos de depender cada vez menos de los altos precios de las importaciones de petróleo de regiones del mundo poco “dominables” y de preocuparse de la degradación del clima provocada por la combustión de recursos fósiles.
(...)
El proceso nuclear emplea aplicaciones de energía muy intensas que dependen de grandes cantidades de combustibles fósiles. Extracción de uranio, enriquecimiento y transporte por todo el planeta; la construcción y distribución de materiales; y el proceso, transporte y almacenaje de residuos radioactivos. Todo ello, consume enormes cantidades de energía de carbono como petróleo y carbón. La energía nuclear no se puede comparar con las energías renovables como la eólica o los paneles fotovoltaicos, que apenas utilizan combustible fósil.
El Öko Institut, en Alemania, publicó en 1997 un estudio realizado durante diez años, en el que se comparaban diferentes procesos de varias tecnologías energéticas. El resultado fue que la energía nuclear usa el doble de dióxido de carbono que para el equivalente de la energía eólica –incluso si cuantificamos en kilowatios por hora–. Un estudio más reciente muestra cómo la calidad del uranio extraído va bajando a la par que menguan las reservas de este metal, y que al extraer, refinar y transportar más para compensar la mediocridad del uranio, también aumentan las emisiones de gases. El informe concluye que las emisiones totales para crear energía nuclear son cinco veces más altas que las que apuntaba el Öko Institut.
(...)
De acuerdo con un informe del 2002 realizado por Arjun Makhijani, del Instituto Norteamericano de Investigación de Energía y Medio Ambiente, para provocar una reducción notable de las emisiones globales de dióxido de carbono, necesitarían construir cerca de 2.000 nuevos reactores nucleares, cada uno con una capacidad de 1.000 megawatios. El Panel Intergubernamental de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático apunta que serían necesarios 3.000 reactores nucleares para el año 2010. Esto significaría construir una media de 75 reactores cada año durante un siglo entero.
(...)
Cada vez más estudios apuntan que si se tuviera que sustituir todo el combustible fósil que genera electricidad por energía nuclear, sólo habría uranio viable para la combustión de los reactores durante dos o tres años.
(...)
El porcentaje global de gases con efecto invernadero derivados de la producción mundial de electricidad es sólo una mínima proporción del total de fuentes de contaminación (alrededor del 16 %).
(...)
Alexei Yablokov, científico ruso de renombre y presidente del Centro de Política Medioambiental Ruso, alerta de un nuevo desastre en Chernobyl si no se toman medidas urgentes. “Si se derrumba, no habrá explosión ya que no se trata de una bomba, pero el polvo que levantaría llevaría partículas radioactivas (causantes del cáncer) que se alzarían a una altura de un kilómetro y medio y se esparcirían por el ambiente a causa del viento” Yablokov asegura que ya se han observado reacciones luminiscentes cuando la lluvia o la nieve penetra por las grietas que han aparecido”. Chernobyl permanece como un recuerdo cruel de los peligros de esta tecnología.
La industria nuclear nos asegura que este desastre fue una hecho aislado y una lección que ya ha sido aprendida. Pero numerosos ejemplos de percances, accidentes y fugas radioactivas continúan ocurriendo en todo el mundo.
(...)
Francia es, hasta la fecha, el modelo de nación nuclear –obtiene más del 70 por ciento de su suministro de electricidad de casi 60 reactores nucleares. Sin embargo, en los últimos años, las sofocantes olas de calor han llevado a muchas centrales a su cierre. De acuerdo con la legislación gubernamental, los reactores deben pararse si la temperatura ambiente del interior sobrepasa los 50 grados centígrados, o si el flujo de agua que se obtiene de ríos y arroyos cae por debajo de ciertos límites. Tampoco se permite verter agua en el entorno si sobrepasa los 25 grados con el fin de proteger el ecosistema local que podría verse seriamente afectado por el agua caliente.
(...)
Mientras que la industria nuclear y los industrias de combustible fósil se han beneficiado durante décadas de las subvenciones del gobierno (léase las de los contribuyentes), las energías renovables apenas las han visto.
Tomemos Europa como ejemplo. El año pasado, cerca de 18 mil millones de dólares se destinaron a compañías energéticas. De esta cantidad, ‘sólo’ unos 300 millones de dólares fueron a las energías renovables. Aproximadamente 1.3 mil millones de dólares acabaron en la industria nuclear y el resto se destinaron a los combustibles fósiles. Esta partida no incluye las generosas ayudas indirectas que reciben, como concesiones, bajada de impuestos y seguros de responsabilidad de siniestro total (particularmente importantes en la industria nuclear).
(...)
Según el Instituto Rocky Mountain de Estados Unidos, sólo en el año 2004, las energías renovables a pequeña escala superaron a la nuclear en 5,9 veces su capacidad generadora y en 2,9 veces su producción de electricidad.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)