Finalment m'ha arribat un regal d'aniversari que m'havien enviat... el 20 de maig! Jo que em pensava que havia anat a parar al nord civilitzat on diuen que la gent es rica, neta, noble, desvetllada i feliç... Boh, no em fico pas amb la gent, que de moment m'estan tractant ultrabé. Però el servei de missatgeria m'ha semblat patètic.
Però bé, que finalment he rebut el paquet, i entre altres coses hi havia del Mètode Rocanroll del Comelade. L'estic escoltant ara mateix i em sembla una passada!
Us en deixo aquí una cançó:
dijous, 12 de juny del 2008
El Joan Petit
Directament copiada del bloc del Peiroton, deixo aquí aquesta cançó occitana. Sissí, parassitant a sac els blocs dels altres! Però és que a mi em va fer molta il·lu: havia sentit a dir que és occitana, però no l'havia sentida mai en òc! Estic segura que als amics catalans els farà molta gràcia.
dimecres, 11 de juny del 2008
Aerolínies menorquines
Que a ca Air Berlin han pixat fora de test ja ho hem vist tots. Per fer una mica de repàs al tema, deixo aquí l'enllaç de la notícia de Vilaweb i aquí el de la Vanguardia. Ara bé, per qui vulgui veure la llum i entendre el per què de tot plegat, recomano el mail obert d'en Partal, que deixo aquí. Ves per on...
Qui hagi seguit el tema, ja deu haver haver llegit que la polèmica s'ha escampat, i personalment me n'alegro força. Em faria molta il·lusió que la gent que té vols contractats amb Air Belin els anul·lés, però vaja, no sé pas si passarà, això. En tot cas, les declaracions idiotes d'aquell senyor han tingut un gran ressò i han generat moltes gueixes, que ja està bé.
Des de la Plataforma per la Llengua han engegat una campanya per comunicar el nostre malestar (per dir-ne d'alguna manera, suposo) al senyor Hunold enviant-li una carta. Per qui hi vulgui participar, la web de la campanya és http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin/
La cosa deu haver començat a tenir efecte, ja que pel que es veu des de la companyia han suavitzat el seu punt de vista. Segons publica Vilaweb "Middelmann ha dit que 'algun dia' es farà servir el català als avions d'Air Berlin però que és 'complicat i difícil' establir una data concreta. Segons Middelmann, l'editorial del seu president no tenia intenció d'ofendre i ha dit la companyia té un respecte absolut per la cultura balear." Però jo crec que després de ficar la pota fins al coll com han fet, haurien de demostrar aquest respecte absolut accelerant el dia en que començaran a aplicar aquestes mesures concretes.
D'altra banda, hi ha una cosa que si no la dic revento. Ara mateix, acabo de llegir a la Vanguardia: "Por su parte, el presidente del Govern, tras subrayar la importancia de la aerolínea para Baleares y su 'buena' relación con las instituciones de las islas, ha asegurado que la carta remitida a Air Berlin era solo 'una invitación' y que hoy, en la reunión mantenida con Middelmann, ha reiterado la idea de continuar colaborando con la compañía." Què vol dir, solo una invitación?! Per què quan es tracta de la defensa del català, sempre fem només invitacions? Que se sàpiga, els governs legislen, que per això són! Si es tractés només de moure's segons el mercat, els governs no servirien per a res! Però resulta que hi són per posar lleis i normatives precisament perquè no imperi la llei del més fort. Tots els governs del món tenen legislació lingüística, l'espanyol també, per cert. Llavors, per què legislar a favor del català està tan mal vist, i hem d'anar sempre amb només invitacions, i amb cura que ningú s'ofengui o prengui mal?
En fi, que entre mig d'aquesta polèmica resulta que s'ha fet famós del vídeo de la cançó Aerolínies Menorquines. Bé, almenys algú ha sortit beneficiat de tot aquest rollo! Doncs millor per a ell :-) A mi el vídeo em sembla cutre a parir, però l'enganxo igualment perquè enmig d'aquest merder em sembla graciós i tot.
Qui hagi seguit el tema, ja deu haver haver llegit que la polèmica s'ha escampat, i personalment me n'alegro força. Em faria molta il·lusió que la gent que té vols contractats amb Air Belin els anul·lés, però vaja, no sé pas si passarà, això. En tot cas, les declaracions idiotes d'aquell senyor han tingut un gran ressò i han generat moltes gueixes, que ja està bé.
Des de la Plataforma per la Llengua han engegat una campanya per comunicar el nostre malestar (per dir-ne d'alguna manera, suposo) al senyor Hunold enviant-li una carta. Per qui hi vulgui participar, la web de la campanya és http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin/
La cosa deu haver començat a tenir efecte, ja que pel que es veu des de la companyia han suavitzat el seu punt de vista. Segons publica Vilaweb "Middelmann ha dit que 'algun dia' es farà servir el català als avions d'Air Berlin però que és 'complicat i difícil' establir una data concreta. Segons Middelmann, l'editorial del seu president no tenia intenció d'ofendre i ha dit la companyia té un respecte absolut per la cultura balear." Però jo crec que després de ficar la pota fins al coll com han fet, haurien de demostrar aquest respecte absolut accelerant el dia en que començaran a aplicar aquestes mesures concretes.
D'altra banda, hi ha una cosa que si no la dic revento. Ara mateix, acabo de llegir a la Vanguardia: "Por su parte, el presidente del Govern, tras subrayar la importancia de la aerolínea para Baleares y su 'buena' relación con las instituciones de las islas, ha asegurado que la carta remitida a Air Berlin era solo 'una invitación' y que hoy, en la reunión mantenida con Middelmann, ha reiterado la idea de continuar colaborando con la compañía." Què vol dir, solo una invitación?! Per què quan es tracta de la defensa del català, sempre fem només invitacions? Que se sàpiga, els governs legislen, que per això són! Si es tractés només de moure's segons el mercat, els governs no servirien per a res! Però resulta que hi són per posar lleis i normatives precisament perquè no imperi la llei del més fort. Tots els governs del món tenen legislació lingüística, l'espanyol també, per cert. Llavors, per què legislar a favor del català està tan mal vist, i hem d'anar sempre amb només invitacions, i amb cura que ningú s'ofengui o prengui mal?
En fi, que entre mig d'aquesta polèmica resulta que s'ha fet famós del vídeo de la cançó Aerolínies Menorquines. Bé, almenys algú ha sortit beneficiat de tot aquest rollo! Doncs millor per a ell :-) A mi el vídeo em sembla cutre a parir, però l'enganxo igualment perquè enmig d'aquest merder em sembla graciós i tot.
dimarts, 10 de juny del 2008
65 hores
Llegeixo a vilaweb que la jornada laboral podrà ser de fins a 65 hores setmanals i em quedo sense paraules. Com es poden treballar 65 hores setmanals? I qui pot treballar 65 hores setmanals?
Personalment, penso que treballar 40 hores per setmana és massa, i de lluny. Jo ja fa mesos que en treballo 30, i amb això en tinc de sobres. I no, no és que sigui una gandula o que no m'agradi la meva feina, és que sóc humana i, per tant, tinc una capacitat de concentració limitada. Després de sis hores de treball estic morta i les neurones em patinen per tot arreu. I no em crec que algú pugui passar 8 hores al dia concentrat. Ho sento, però no m'ho crec. Per fer un treball que no requereixi gaire esforç físic o intel·lecutal, potser sí, però pensar en una cosa vuit hores al dia...? Jo més aviat em miro amb desconfiança els que diuen que treballen tant, i em pregunto realment com rendeixen.
Si les empreses fossin una mica intel·ligents estudiarien quantes hores són les ideals perquè els treballadors rendeixin més, i viuríem tots més tranquils. De fet, ja a moltes oficines han aparegut cartells que diuen que cada dues hores cal aixecar-se de davant l'ordinador i fer estiraments. Evidentment, no crec pas que és que es preocupin per la salut dels treballadors, és només que s'ha comprovat que així duren més. Però en fi, els problemes de les empreses són problemes de les empreses, i ja me'n preocuparé si algun dia sóc empresària. De moment, he aconseguit el que considero que és l'horari ideal i ja estic contenta per mi.
Ara bé, en principi no puc evitar ser empàtica, i em sap greu per la gent que es trobarà treballant 65 hores per setmana. Això surt a 9,29 hores treballant cada dia del món, a 10,8 si es té un dia de descans o a 13 si se'n tenen dos. No sé pas en quin tipus de feina es podria aguantar un ritme així... Doncs agafeu-vos fort, perquè les 65 hores estan reservades només PER LES GUÀRDIES MÈDIQUES. La reòstia!
Anar d'urgències no fa mai cap il·lusió, però la propera vegada que em calgui anar-hi espero que el metge que m'atengui no porti més de vuit hores treballant.
Personalment, penso que treballar 40 hores per setmana és massa, i de lluny. Jo ja fa mesos que en treballo 30, i amb això en tinc de sobres. I no, no és que sigui una gandula o que no m'agradi la meva feina, és que sóc humana i, per tant, tinc una capacitat de concentració limitada. Després de sis hores de treball estic morta i les neurones em patinen per tot arreu. I no em crec que algú pugui passar 8 hores al dia concentrat. Ho sento, però no m'ho crec. Per fer un treball que no requereixi gaire esforç físic o intel·lecutal, potser sí, però pensar en una cosa vuit hores al dia...? Jo més aviat em miro amb desconfiança els que diuen que treballen tant, i em pregunto realment com rendeixen.
Si les empreses fossin una mica intel·ligents estudiarien quantes hores són les ideals perquè els treballadors rendeixin més, i viuríem tots més tranquils. De fet, ja a moltes oficines han aparegut cartells que diuen que cada dues hores cal aixecar-se de davant l'ordinador i fer estiraments. Evidentment, no crec pas que és que es preocupin per la salut dels treballadors, és només que s'ha comprovat que així duren més. Però en fi, els problemes de les empreses són problemes de les empreses, i ja me'n preocuparé si algun dia sóc empresària. De moment, he aconseguit el que considero que és l'horari ideal i ja estic contenta per mi.
Ara bé, en principi no puc evitar ser empàtica, i em sap greu per la gent que es trobarà treballant 65 hores per setmana. Això surt a 9,29 hores treballant cada dia del món, a 10,8 si es té un dia de descans o a 13 si se'n tenen dos. No sé pas en quin tipus de feina es podria aguantar un ritme així... Doncs agafeu-vos fort, perquè les 65 hores estan reservades només PER LES GUÀRDIES MÈDIQUES. La reòstia!
Anar d'urgències no fa mai cap il·lusió, però la propera vegada que em calgui anar-hi espero que el metge que m'atengui no porti més de vuit hores treballant.
Els Batasunnis
Per algun estrany motiu, ahir em van venir al cap els Batasunnis, que quan els vaig descobrir em van fer perdre bastantes hores al youtube. Aix, és que s'agraeïx trobar coses que fan riure, oi?* Així que aquí us deixo el vídeo de la cançó dels Batasunnis, per si algú encara no els coneix. Això sí, tingueu en compte que al youtube n'hi ha uns quants vídeos i que enganxen. Quedeu avisats.
==============================================================================
*nota al peu de pàgina que no té res a veure amb el tema: Sabeu que aquest "oi" és el germanet català de l'"òc" dels òc?
==============================================================================
*nota al peu de pàgina que no té res a veure amb el tema: Sabeu que aquest "oi" és el germanet català de l'"òc" dels òc?
dilluns, 9 de juny del 2008
La loteria
Frase del dia Google:
Fran Lebowitz
:-D
I've done the calculation and your chances of winning the lottery are identical whether you play or not.
Fran Lebowitz
:-D
diumenge, 8 de juny del 2008
Expedició al veterinari
Així que divendres vaig fer la meva primera visita al veterinari. Ja hi tenia hora per la Blanca, i al final vaig decidir dur-hi el Gris també, que les seves feridetes em feien mal rollo.
Bé, el primer problema va ser com dur-los. Tinc una gàbia petita per a aquestes ocasions, però havia de dur dos hàmsters! No els he ajuntat mai abans, i no em va semblar una bona idea fer-ho precisament el dia en que estan malalts, no fos cas que tinguéssim una epidèmia i sis hàmsters extra. Al final vaig posar la Blanca a la gàbia petita, perquè com que era l'última que l'havia feta servir, no calia netejar-la amb tant de compte. I el Gris? Al final el vaig posar dins un tupper gros que té forats a la tapa (sempre m'havia preguntat de què em podia servir un tupper amb forats a la tapa. Ara ja ho sé).
Arribo a la clínica veterinària, i em fan passar a la sala d'espera. Allà hi ha una pila de gent amb tot d'animals que dono per descomptat que són depredadors naturals d'hàmsters. I al·lucino amb una noia que té un gos super ben ensinistrat, una passada.
Em toca. El veterinari d'animals exòtics (lloros, iguanes i hàmsters?) es diu Guillermo, i resulta ser un xicot que em cau molt bé. Val a dir que a mi em cau bé qualsevol persona que demostri interès per les meves criatures. I si a més controla el tema, ja em sembla una passada. De tota manera, millor desconfiar, que segur que també s'ocupa de boes i altres bèsties que s'alimenten d'hàmsters com els meus... :-/
Primer es mira la blanca. Diu que la cosa de l'ull no ha anat a pitjor i que això és molt bon senyal (visca!) i que cal seguir posant-li les gotes tres cops al dia una setmana més (glups!). Se la mira i se la remira i em diu que és molt maca, jo li dic que amb això a l'ull no m'ho sembla gens i em diu que sóc una exagerada. Deu punts, no tothom se n'adona a la primera conversa, d'això. A més, té raó, la Blanca podria presentar-se de miss hàmsters. Llàstima que aquesta malaltia hagi enfonsat la seva prometedora carrera de model hamsterenca...
Després li toca al Gris. Li explico que l'he dut per això del pèl i la ferideta, per si les mosques... Només veure'l em diu que està gordet. Més tard, rectifica per dir que està gras. I finalment, en un moment en que el Gris demostra que té problemes per aixecar-se quan està panxa amunt, li pregunto per què és tan patós i em diu que és un hàmster tan obès que té problemes per moure's! Que s'ha d'aprimar immediatament, que s'han acabat les pipes i els corn flakes, i que ha de fer exercici. També em diu que segurament les ferides se les ha fetes ell mateix rascant-se, que té les ungles massa llargues i que deu tenir algun paràssit :-|
Li explico que, com la seva germana, té el mateix menjar, una rodeta per córrer, tubs de plàstic per enfilar-se, una pedra per llimar-se les ungles i les dents i una pila de tubs de cartró per destrossar. Però que en canvi ell prefereix estar-se quiet sense fer res. I el veterinari em diu que molt bé, però que he de trobar la manera que faci exercici.
Vaja, que de poc no m'agafa un infart. Vés per on, el meu Griset, rodonet, suauet i tovet com un pompom resulta que és la versió hamsterenca del mascle inactiu que es passa el dia sense fotre brot apalancat al sofà, mirant la tele i bevent cervesa! I a més, amb paràsits!
Com a conclusió, a part del règim i l'exercici (com m'ho faig per fer-lo córrer a la rodeta?!), li posa un líquid desparassitador, que se n'hi haurà de tornar a posar d'aquí a una setmana, i ha de prendre un xaropet i se li ha de posar una pomada dos cops al dia, per evitar que s'infectin les ferides. I per acabar-ho d'amanir tot plegat, que té una cosa rara en un testicle, i que se li ha d'anar vigilant no fos cas que fos un tumor. Déu n'hi do, sort que la malalta era l'altra i que a ell l'havia dut només per si les mosques... :-(
I amb això, que jo me n'he tornat cap a Tolosa i he deixat a ma mare d'infermera de les criatures, amb un bon marró... no estic gens tranquil·la, no, pobres hàmsters malalts i pobra dona voluntariosa...
Així que deixo aquí la cançó dels Borrellons, que va donar nom a la guapíssima Borrelló, la mare del Gris i la Banca. Per ma mare, que no em maleeixi els ossos cada vuit hores.
Bé, el primer problema va ser com dur-los. Tinc una gàbia petita per a aquestes ocasions, però havia de dur dos hàmsters! No els he ajuntat mai abans, i no em va semblar una bona idea fer-ho precisament el dia en que estan malalts, no fos cas que tinguéssim una epidèmia i sis hàmsters extra. Al final vaig posar la Blanca a la gàbia petita, perquè com que era l'última que l'havia feta servir, no calia netejar-la amb tant de compte. I el Gris? Al final el vaig posar dins un tupper gros que té forats a la tapa (sempre m'havia preguntat de què em podia servir un tupper amb forats a la tapa. Ara ja ho sé).
Arribo a la clínica veterinària, i em fan passar a la sala d'espera. Allà hi ha una pila de gent amb tot d'animals que dono per descomptat que són depredadors naturals d'hàmsters. I al·lucino amb una noia que té un gos super ben ensinistrat, una passada.
Em toca. El veterinari d'animals exòtics (lloros, iguanes i hàmsters?) es diu Guillermo, i resulta ser un xicot que em cau molt bé. Val a dir que a mi em cau bé qualsevol persona que demostri interès per les meves criatures. I si a més controla el tema, ja em sembla una passada. De tota manera, millor desconfiar, que segur que també s'ocupa de boes i altres bèsties que s'alimenten d'hàmsters com els meus... :-/
Primer es mira la blanca. Diu que la cosa de l'ull no ha anat a pitjor i que això és molt bon senyal (visca!) i que cal seguir posant-li les gotes tres cops al dia una setmana més (glups!). Se la mira i se la remira i em diu que és molt maca, jo li dic que amb això a l'ull no m'ho sembla gens i em diu que sóc una exagerada. Deu punts, no tothom se n'adona a la primera conversa, d'això. A més, té raó, la Blanca podria presentar-se de miss hàmsters. Llàstima que aquesta malaltia hagi enfonsat la seva prometedora carrera de model hamsterenca...
Després li toca al Gris. Li explico que l'he dut per això del pèl i la ferideta, per si les mosques... Només veure'l em diu que està gordet. Més tard, rectifica per dir que està gras. I finalment, en un moment en que el Gris demostra que té problemes per aixecar-se quan està panxa amunt, li pregunto per què és tan patós i em diu que és un hàmster tan obès que té problemes per moure's! Que s'ha d'aprimar immediatament, que s'han acabat les pipes i els corn flakes, i que ha de fer exercici. També em diu que segurament les ferides se les ha fetes ell mateix rascant-se, que té les ungles massa llargues i que deu tenir algun paràssit :-|
Li explico que, com la seva germana, té el mateix menjar, una rodeta per córrer, tubs de plàstic per enfilar-se, una pedra per llimar-se les ungles i les dents i una pila de tubs de cartró per destrossar. Però que en canvi ell prefereix estar-se quiet sense fer res. I el veterinari em diu que molt bé, però que he de trobar la manera que faci exercici.
Vaja, que de poc no m'agafa un infart. Vés per on, el meu Griset, rodonet, suauet i tovet com un pompom resulta que és la versió hamsterenca del mascle inactiu que es passa el dia sense fotre brot apalancat al sofà, mirant la tele i bevent cervesa! I a més, amb paràsits!
Com a conclusió, a part del règim i l'exercici (com m'ho faig per fer-lo córrer a la rodeta?!), li posa un líquid desparassitador, que se n'hi haurà de tornar a posar d'aquí a una setmana, i ha de prendre un xaropet i se li ha de posar una pomada dos cops al dia, per evitar que s'infectin les ferides. I per acabar-ho d'amanir tot plegat, que té una cosa rara en un testicle, i que se li ha d'anar vigilant no fos cas que fos un tumor. Déu n'hi do, sort que la malalta era l'altra i que a ell l'havia dut només per si les mosques... :-(
I amb això, que jo me n'he tornat cap a Tolosa i he deixat a ma mare d'infermera de les criatures, amb un bon marró... no estic gens tranquil·la, no, pobres hàmsters malalts i pobra dona voluntariosa...
Així que deixo aquí la cançó dels Borrellons, que va donar nom a la guapíssima Borrelló, la mare del Gris i la Banca. Per ma mare, que no em maleeixi els ossos cada vuit hores.
Som els borrellons i 'nem per terra
i no és que vulgam fer-vos la guerra
ai dolor, anem a rebolcons
i vos mirem des dels racons
Subscriure's a:
Missatges (Atom)