dimarts, 4 de novembre de 2008

Expandint-me

Per algun motiu difícil d'individualitzar, durant els dos últims mesos al meu cos li ha donat per expandir-se, en plan gas, ocupant tot l'espai disponible dins la roba (o més!). Ara com ara, la cosa és incipient, però a mi comença a tocar-me la moral, sobretot cada matí, quan penso que aviat hauré de deixar de respirar per cordar-me els pantalons. Així que l'altre dia se'm va acudir que calia posar-hi remei.

Procuro tenir-ho en compte a l'hora d'anar al supermercat. Em mentalitzo: només verduretes i coses sanes. Vaja, però ni pensaments de renunciar a la deliciosa llimonada a la que estic enganxada des de l'estiu! Qui ha parlat de renúnices?! I vaja, ha sigut Tot Sants, i no comprar castanyes seria una blasfèmia! Per compensar-ho, em poso a buscar ensaladilla russa (de pot, sí, que passa?!). Passo per la zona de la brioixeria industrial sense ni mirar-la. No trobo el pot, torno a passar per davant la brioixeria, segueixo sense trobar el pot. Al final he comprat castanyes, llimonada envasada, un pot d'ensaladilla russa i un pot de maionesa. Light, això sí.

Setmana nova, vida nova. A la feina m'emporto un parell de pomes per l'hora del cafè. Una ganga: cuida la línia i l'economia en un sol gest! Així de pas compenso econòmicament el sobrepreu de la maionesa light. Quan arriba l'hora de la pausa, però, estic defallint de gana i les meves pometes em semblen tan tristes que baixo al bar a menjar-me un entrepà. I un cafè amb llet amb doble de sucre... En fi, m'aconsolo pensant que segurament un donut hauria sigut pitjor...

La vida continua i arribo a casa a les tres, amb l'entrepà de mig matí ben digerit i afamada altre cop... Mentre em preparo una nutritiva (i baixa en calories) amanida m'acabo la bossa de patates fregides que NO havia comprat al súper l'última vegada, si no la penúltima, assumint que el meu passat m'ha traït... Per postres, uns quants panellets que ha fet la meva mami amb tot el seu amor. No podia no menjar-me'ls, no?!

I mentres, em pregunto què li passa al meu volum, que no para de créixer... Inexplicable, oi? Definitivament, a partir de demà torno a anar al gimnàs... o de demà passat, vaja...