divendres, 21 de març del 2008

un part llarg i dolorós

després de mesos i mesos de gestació, el traductor apertium-pt-ca ha vist la llum per primer cop. la criatura fa un 25,66% d'error traduint de català a portuguès i un 18,52% a l'hora de traduir del portuguès al català. això vol dir que no funciona gens bé, perquè és petit i encara ha de créixer.

el part ha durat moltíssimes hores. han assistit el part des d'espiral d'embulls, wim mertens, pink floyd i antònia font, en els moments més serens, fins a alaska, loquillo i d'altres músics que no goso confessar en els moments més desesperants.

m'han ajudat a concebre la criatura felipe, sergio, enrique i fran (molts pares, ja ho sé... coses de la vida), a qui estaré per sempre més agraïda.

aprofito el notición per reivindicar una mica la literatura portuguesa, la gran abandonada dels llibres d'escola... traduïda automàticament, és clar!

Totes les cartes d'amor són
Ridícules.
No serien cartes d'amor si no fossin
Ridícules.

També vaig escriure el meu temps cartes d'amor,
Com les altres,
Ridícules.
Les cartes d'amor,
s'hi ha amor,
Tenen de ser
Ridícules.

Però, finalment,
Només les criatures que mai van escriure
Cartes d'amor
ÉS que són
Ridícules.

[...]


Fernando Pessoa, anomenat Álvaro de Campos

8 comentaris:

Dési ha dit...

El millor punt de les cartes d'amor, és aquell de "l'envio, no l'envio", sospir i mil pensaments despres hi tornes "l'envio, o no l'envio", borres una part substancial de la carta, i hi tornes, i despres d'un seguit força compulsiu de recurrències que desfan i tornen a fer la carta fins a deixar-la irreconeixible, per algú que haguès llegit el primer esborrall.... hi tornes: "l'envio o no l'envio" i finalment, entre tan fer i desfer cartes se't passa el "xute" d'hormones ( no fingim més: no és amor, és luxuria), i decideixes que si haguessis d'enviar una carta d'amor, hi enviaves la primera, però que et negues a enviar aquests succedàni de sentiments en que s'ha convertit la teva obra final.

Molts Petons. Dési

pd--> No et preocupis que la blanca tornarà.

carme ha dit...

però al final resulta que ridícules són les criatures que mai han escrit cartes d'amor.

no exiteix, l'amor?

Anònim ha dit...

Molt boneeeeeees compis!
Aquesta criatura que has parit quan la podrem fer anar?
L'altre dia vaig trobar una cançó una mica tristona al YouTube però que em va encantar quan la vaig escoltar per primera vegada al Saint George: http://www.youtube.com/watch?v=Qb7k751_HV4
Es diu Sou barco i és d'en Luis Cilia, però la lletra diria que no és d'ell, que té "història".
A vore que vos pareix.
Abraçadotes. Per cert, Desi, a vore quan mos trobem per este món. Prometo no anar acompanyat de cap amic del poble. :D Bon dia!

Anònim ha dit...

Ei, Dési, acabo de descobrir que tens un bloc! El puc enllaçar des del meu?

carme ha dit...

ei, solcades, sí, sí que es pot fer servir, he deixat l'enllaç en el nom. és programari lliure, en pots fer el que vulguis; d'ell i dels altres apertium.

el pt-ca, però, és una versió inestable, i molt em temo que ho seguirà sent força temps...

dési, jo també et volia demanar si puc enllaçar el teu bloc en el meu...

carme ha dit...

per cert, molt maca, la cançó! :-)

Dési ha dit...

Si no hi ha problem... a mes em servirà per perdre un xic mes la vergonya a ser com soc, o com a minim a que la gent vegi, el malament que escric :D

No problem, nomes una coseta que es que jo no se com enllaçar el meu amb els vostres, es a dir que no se com possar això dels blogs amics...

Per cert, ja sé que potser no saps que dir al respecte del mail, pero si us plau escriu-me algo Carme, o necessito.

Petonets a tots dos

Anònim ha dit...

Ara t'enllaço, Dési! Si vols passar-te pel meu bloc i deixar-hi tants missatges com vulguis no ho dubtis.
Abraçades.