dissabte, 22 de març de 2008

safari

els meus papis quasi que estan plenament integrats a la societat de la comunicació, però a vegades encara hi patinen una mica... temps al temps. han intentat deixar-me un missatge en aquest bloc, però com que no se n'han sortit, me l'han enviat per mail. i he pensat que tant per tant, el podia penjar jo mateixa...

SAFAR : En llengua àrab significa VIATJAR;
SAFAR-I : Vol dir VIATGE
Els camacus i altres urbanites, de vegades organitzen algun SAFARI a la recerca de bèsties ferotges a la selva o al desert.
La Carme no sap que dissabte, dia 22 de març de l'any de gràcia del 2008 s'ha organitzat un safari al seu propi pis per tal de fer la caça de l'hàmster pròdig anomenat Blanqueta.
El safari ha reeixit amb un èxit total i a l'hora de fer aquesta crònica la Blanqueta ja torna a ser a ca seva, les vacances se li han acabat amb pau i joia.
Oi que esteu intrigats per saber on era?
Doncs, com la seva mestressa, va decidir trobar un apartament dins d'una capseta de cartró, on la Carme hi guarda l'osset i les nines que li recorden la seva infantesa.
La nostra estimada Blanqueta passarà la Pasqua feliç i contenta menjant un bocí de formatge que demà els seus "pares adoptius" li portaran.

Lleonard i Rosa

els que em coneixeu de quan era petita, segurament ja sabeu qui són, aquest parell de personatges. els que no, us en podeu fer una idea bastant encertada llegint el missatge que m'han enviat... :-)

com tota la resta de gent que conec (i a aquests dos els conec prou bé...) tenen les seves grandeses i les seves misèries; han comès grans errors i també han tingut grans encerts. com tothom, vaja. però no sé, llegint aquest missatge (feia dies que no en sabia res perquè els molt bandarres havien marxat de vacances :-P) he pensat que em sorprèn poc que siguin els meus pares. o que jo sigui filla seva, potser...

pel que fa a les vacances de la blanca... doncs mira, que tampoc m'ha sorprès que s'hagi instal·lat a la caixa on tinc l'osset i nines de quan era petita. ves per on, no ho havia pensat mai abans, però de cop m'ha semblat un bon lloc on amagar-se. potser té un sentit que aquestes coses, en lloc d'haver anat a parar a un contenidor, siguin en una capsa sota el llit... la propera vegada que passi per sants, donaré un cop d'ull a la caixa.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

La Blanqueta s'ho deu haver passat d'allò més bé... ja me l'imagino rodejada dels ponis, fent-se amiguets... les que coneixem la carmeta des de que era més petita que la protagonista d'aquesta història, ja sabem a que ens referim...

carme ha dit...

:-) ostres, que dolç!!!

però no, en aquesta caixa hi ha coses de quan era més petita encara... jiji, potser de fins i tot abans de conèixer-te! els ponis no sé on són... :-(

tia, m'ha fet superil·lusió trobar en el meu bloc un missatge de la meva amiga més antiga...!

una abraçadota!