la factura

ahir, mentre esperava l'ascensor, vaig obrir la meva capsa de cartes i oh, sorpresa! hi havia un sobre amb el meu nom! aquestes coses sempre fan il·lusió, però l'alegria va durar poc: a tolosa, com a barcelona, les bústies de papers només serveixen per a rebre-hi publicitat i factures. i en aquest cas, era una factura, perquè aquí la publicitat m'arriba sense nom. la meva primera factura de la llum francesa.

me la vaig endur a l'apartament i allà la vaig llegir amb calma i atenció, perquè servidora és propensa a tenir mals entesos amb les companyies elèctriques, per dir-ho d'alguna manera... en fi, deia el què havia de pagar, en total i desglossat (pago més per tenir línia que per consumir. això també em passa amb l'aigua a barcelona, i em fa mooooooolta ràbia). la factura de l'edf té un clar avantatge sobre la de la fecsa, i és que tot l'últim terç del full té per títol "comment payer cette facture", i ofereixen una llista de possiblitats. els que tingueu electricitat a fecsa, intenteu no tenir el pagament domiciliat i veureu amb el que us trobeu... jo el mantinc sense domiciliar per pura militància.

que hi hagi una llista de maneres de pagar no vol dir que totes siguin comprensibles... la primera, per exemple, és "par TIP". ja hi tornem a ser amb les %&$#@ sigles. per sort, l'últim punt de la llista és: "en espèces à un bureau de poste de votre choix muni de cette facture complète". aquest m'ha semblat el més fàcil. a més, ja sabia on hi havia un bureau de poste perquè l'altre dia hi havia estat, i és just al costat de l'escola de francès.

així que avui, en sortir de francès, m'he arribat al bureau de poste de ma choix amb la factura integral i amb diners, per si no m'acceptaven cap altre tipus d'espèce.

dins l'oficina de la poste hi ha una zona amb un rètol molt gran on hi diu una cosa que sona a "operacions bancàries", i he pensat que aquell devia ser el meu lloc. davant del tauler hi havia una pila de gent amb cara d'esperar i de fer estona que esperaven. els he preguntat si esperaven per les operacions bancàries i m'han dit que sí, amb una cara d'esma que no donava peu a gaire comunicació. llavors he vist que tots duien un numeret a la mà, i els he preguntat si és que s'havia d'agafar número. vaia quina gent més poc solidària, m'ho haurien pogut dir d'entrada! la cosa m'ha molestat bastant, i més per contrast, perquè fins ara, ho dic molt seriosament, només m'havia trobat que gent amable.

en fi, que per sort un noi s'ha compadit de mi, s'ha aixecat i m'ha acompanyat on s'havia de buscar número, perquè amb la resta de desesmats no hi havia manera d'entendre's. he aprofitat que havia trobat una ànima amable per preguntar-li si era allà on es pagaven les factures de la llum, i m'ha dit que sí, que era allà pel mateix, que a ell li havien tallat la llum. llavors he intentat començar una dissertació en francès sobre les meves experiències amb les tallades de llum, però al final tot ha quedat amb que une fois a mi em va passar el mateix.

quan estava agafant número m'ha vingut una noia i m'ha donat el seu! suposo que és que ja no el necessitava, però m'he quedat de quadres, quina il·lu!

quan hem tornat en el lloc d'esperar li havien fotut la cadira, al noi, de manera que s'ha hagut de quedar dret amb mi i hem estat intentant xerrar. definitivament, el meu francès ne marche pas, que és una expressió que vaig aprendre només arribar i resulta d'allò més útil (es pot aplicar a un munt de coses!). llavors he vist que amb el número que m'ha donat la noia a mi em tocava de seguida, i m'ha sabut greu el pobre noi aquell, que li havien fotut la cadira per ser l'únic que m'havia volgut ajudar i a sobre jo li passava davant i acabava abans que ell. m'ha sabut greu de veritat, de manera que li he dit que si volia li canviava el número. però no ha volgut. i m'ha tocat el torn.

he arribat al tauler, he tret la factura i he dit que volia pagar. el senyor de la finestreta m'ha donat un paper perquè l'omplís amb les meves dades. i jo li he dit que nono, que volia pagar en líquid (tanta gràcia que m'ha fet l'en spèces i l'he oblidat en el moment que tocava fer-lo servir!), i ell m'ha dit que sissí, que per pagar en líquid havia d'omplir el paperet. curiós: jo havia anat amb la idea que ell em donaria un paper conforme havia cobrat, no que jo hauria d'emplenar un paper conforme havia pagat... en fi, que cada terra fa sa guerra, i m'he posat a emplenar dades... i llavors he vist que just sobre el lloc on havia de signar deia: "j'atteste que les fonds remis en espèces pour le présent versement ont une provenance licite". impressionant.