xampinyons de parís

avui he anat d'expedició al súper, i entre altres coses, he comprat una llauna on a l'etiqueta hi diu "champignons de paris". si molt no m'equivoco, diria que això vol dir "xampinyons de parís". jo em pensava que els bolets creixien al bosc, i que jo sàpiga parís és una ciutat... res a veure amb el bosc, doncs.

fent una mica de memòria, he recordat que algú em va dir algun cop, vaja, que em sona vagament que em digués algú, que hi ha bolets que amb les coses necessàries, se'ls pot cultivar un mateix sota el llit. això podria ser una explicació: són xampinyons cultivats sota els llits de parís... però una cosa és cultivar sota el llit bolets pel consum propi i una altra cosa és fer-ne una producció industrial. bé, que tampoc és que vegi gaire clar el tema del consum propi, però el de la producció industrial sí que em sembla fora de lloc. no m'imagino de cap manera una xarxa de productors de xampinyons parisencs de sota-llit, ni tampoc m'imagino un llit tan gran com perquè hi càpiga una producció de xampinyons a gran escala...

de seguida m'ha vingut al cap en quin lloc de parís, fosc i humit, s'hi podrien cultivar xampinyons. crec que a qualsevol persona que s'hagi llegit els miserables se li acudiria el mateix lloc (i els que no l'hagueu llegit, ràpid cap a la biblioteca, que això no pot ser!): victor hugor dedica tres capítols (si no més, que jo el vaig llegir fa molt de temps) a descriure les clavegueres de parís. segurament gràcies a això són les més dignificades d'europa, fins i tot són l'escenari d'una de les escenes més decisives (i emocionants i emotives) del llibre.

sí, he arribat a la conclusió que m'he endut una llauna de bolets cultivats en una claveguera, i ara em fa una mica d'angúnia menjar-me'ls. perquè amb o sense grans obres de la literatura, les clavegueres són clavegueres. fins i tot les de parís.