dimecres, 19 de març de 2008

quatre vints

com dimecres passat, avui he anat a le mirail a classe d'occità, i com dimecres passat, m'he perdut. aquest cop, però, en un paperet duia escrit el número de la classe: 189.

quan m'he cansat de donar voltes tontament per aquell laberint de formigó he preguntat a dos senyors, amb el meu bon francès, si sabien on era aquella aula. m'han mirat amb simpatia, i un d'ells m'ha dit "la cent vuitanta-nou?". us ho prometo! de tota la gent a qui podia preguntar va i he anat a topar amb un senyor que parla això que parlo que jo! quina gràcia! se'm deu haver il·luminat la cara: i li he contestat "sí, la cent vuitanta-nou!".

però ves per on, encara que ho semblés, aquell home no estava parlant en català! m'ha explicat on era la classe... sí, sí, en occità. m'he quedat tant sorpresa que he balbucejat "mercè plan" i he anat cap a la classe, que a més, ja feia tard.

hi he estat pensant durant tota la classe... cada cop que vaig a le mirail em parlen en òc... què passa? duc escrit al front "m'agrada que em parlin en occità"? se'm nota moltíssim que no sé ni un borral de francès? resulta que a tolosa tothom parla occità i això de que gairebé no es parla és una invenció de la premsa centralista i del capital? tinc un do per trobar militants occitanistes? la cosa m'ha sorprès tant que fins i tot ho he comentat amb uns nois de la classe, amb qui ens hem posat a parlotejar en òc durant la pausa (bastant simpàtic, per cert!).

de tornada cap a casa m'he parat al centre a comprar coses al forn. tot plegat valia un euro vuitanta. la dependenta m'ha dit "un euro quatre-vingt". i llavors hi he caigut. quan he demanat per l'aula 189 m'he inventat "cent huitanta-neuf"! pot ser que els senyors de le mirail hagin entès que els intentava dir "cent ueitanta-nau"?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar que el tema mereix ser tractat amb rigor. I només se m'acut una alternativa seriosa: repassar totes les edicions del Catalunya Màgica (amb la música inclosa). Podria tractar-se d'un efecte més de les forces tel·lúriques... I potser, si m'apretes, té alguna relació amb els càtars.
Me'n vaig a fer el sopar... :D

carme ha dit...

em sembla evident que el sant graal m'ha donat el poder de fer parlar en occità als tolosans del meu voltant. gràcies a mi la llengua d'òc està salvada.

bon profit i bona nit, que amb l'horari local ja hauria de ser al llit.