dilluns, 31 de març de 2008

refelxions de la frontera 1: cap de setmana a l'altre costat de la frontera

anar a vielha des de tolosa conceptualment és com anar a perpinyà des de barcelona: sent al país del nord travesses la frontera del sud i segueixes al país del nord, però a la part sud del país del nord; de la mateixa manera que des del país del sud travessem la frontera cap al nord i seguim sent al país del sud, però a la part nord del país del sud. qui no ho hagi entès del tot que miri el vídeo que recomano al post anterior i se'n farà una mica més la idea.

el primer xoc que vaig tenir amb la frontera va ser descobrir que no hi ha transport públic per travessar-la per la zona que em convenia. així que vaig haver de demanar als membres de la comi que em sonava que es movien per tolosa que em duguessin a vielha amb el cotxe. en patrici em va dur a l'anada, i en el cotxe hi venia també en claudi. ells dos parlen en occità entre ells, però amb mi parlen en català (he de millorar el meu patètic occità urgentment). vam fer el trajecte xerrant pels colzes, i tret del problema del transport públic, ni tan sols em vaig adonar que travessàvem la frontera. val la pena comentar que entrar a la valh d'aran des del nord és una meravella, i més si ho comparem amb l'infern que és entrar-hi des del sud.

vam pujar al cotxe en un lloc de clara predominància del francès, vam tenir hora i mitja de conversa bilingüe i vam baixar en un lloc de clara predominància del castellà. i tot això sense haver-nos mogut de les terres d'òc.

vielha és al seu país, però al meu costat de la frontera. i les empreses no hi entenen de països, i sí de fronteres. així que durant el cap de setmana vaig poder anar al caixer de caixa catalunya, vaig comprar tabac al preu que estic acostumada i el telèfon va tornar a funcionar com per art de màgia. com si fos a sants, vaja.

i és que la frontera, encara que no es vegi, hi és.

la tornada la vaig fer amb en patric. vam estar xerrant en mode bilingüisme passiu: ell en occità i jo en català. quan vam passar la frontera m'hi vaig fixar. són un parell de casetes amb una barrera pujada, i a cada costat de la barrera hi ha una bandera. i fora del que deia el patric, cap símbol del país del que no ens havíem mogut.

Cap comentari: