la resi

perquè els meus fidels lectors (?!) es facin una mica més la idea d'on m'estic he pensat que millor que expliqui una mica com és la meva resi. en comparació amb d'altres resis de les que he sentit a parlar, la meva és magníficament semblant a un convent: no s'hi munten festes nocturnes i, aparentment, els meus veïns no tenen vida sexual (sí que ahir els de l'apartament de la dreta van estar parlant-se massa fort... i posats a fer soroll, com a mínim que sigui fent l'amor, no?). dic magníficament perquè a mi m'empiparia bastant que em despertessin a mitja nit.

com us deveu imaginar, le caducée és un edifici bastant gran. per dins, bàsicament és un conjunt de passadissos i passadissos de color verd lleig amb portes i més portes d'un altre color verd lleig. em pregunto quin dels dos verds lletjos m'agrada menys, però em costa decidir-me. de tota manera, tampoc no es poden apreciar gaire bé els dos verds, perquè la il·luminació és bastant trista. tot plegat fa que els passadissos tinguin un aspecte entre penós i tètric, de manera que no s'hi està mai ningú. de fet, és molt estrany trobar-se algú pel passadís.

a mi al principi el meu passadís em feia una mica de por, però ara que ja he vist que de darrere de les portes verdes no en surten monstres (començo a sospitar que el que hi ha darre les portes són apartaments com el meu), ja hi vaig més tranquil·la.

es veu que hi ha tres tipus d'apartaments. els guatxis-dúplex com el meu són tots al quart pis. dels altres, en vaig veure un, que venia a ser com el meu però tot concentrat en una planta i sense balcó... i em falta per veure un tercer tipus que no tinc ni idea de com deu ser.

a part de passadissos i portes, hi ha les sales comunes. per ara, he descobert que hi ha una sala d'estudi a cada planta. em va passar pel cap que m'hi podria instal·lar a treballar, però només de pensar en agafar l'ordinador i els llibres i els papers i els diccionaris i portar-los 10m més enllà ja m'agafen tots els mals. també hi ha una sala d'ordinadors, on crec que no se m'hi ha perdut res, un pàrquing (on ídem), una deixalleria i una bugaderia on, per cert, un dia d'aquests hauré d'anar a enfrontar-me amb les rentadores (ui, quina por!).

i finalment, tatxaaaaaaaaaan, hi ha un gimnàs! el dimarts hi vaig anar a treure el nas, però estava tot tan ple de nois enormes hipermusculats que em va fer cosa entrar-hi. en canvi, vaig veure un cartellet que deia que els dimecres hi anava un professor. així que dimecres, puntual a l'hora que deia el cartellet, i vestida tan esportivament com vaig poder, m'hi vaig presentar.

el profe de gimnàs va resultar ser un home simpàtic i pacient que es va passar gairebé una hora explicant-me com funcionen les màquines de la sala de musculació, per a què serveixen i quines em convenen més. en francès, és clar.jo ja dic que va ser molt pacient.

les explicacions es van acabar quan van aparèixer dues noies que el van reclamar. aleshores em va dir que anava a fer una classe de gimnàstica, que si hi volia anar. i bé, poc enfeinada que estava, m'hi vaig apuntar. val a dir que no vaig entendre dues terceres parts del que deia (la tercera part que sí que vaig entendre són els números de quan comptava...), però vaja, tampoc calia entendre res perquè n'hi havia prou en copiar el que feia ell. en definitiva, la cosa va ser divertida. ara bé, també s'ha de dir que avui encara em fa mal una mica tot.

crec que no em falta cap altre espai de la resi per descobrir. bé, sí, em falta aventurar-me dins la bugaderia... estic segura que quan ho faci se'n sentirà a parlar.