per ara, el que més m'ha preguntat la gent (a part de com estic, és clar) és on m'estic, i com és el meu pis d'aquí a les terres d'òc. així que aquí va una descripció...
m'estic en un miniapartament dins una residència que es diu le caducée (cosa que, per cert, no tinc ni idea de què deu voler dir!). l'apartament fa 30m², dividits en dues plantes: a la planta baixa hi ha el vàter i la cuina-sala-menjador, tot en un. la cuina és mini: dos fogonets, una nevera, un armari de paret, una pica i una mica d'espai de treball. una barra americana la separa de la resta de la sala. i a la sala hi ha una taula, dues cadires i un sofà-llit per quan vinguin convidats. ah, i hi ha un balconet, també, més gran que el que tinc a sants...! quan faci calor (si és que n'arriba a fer mai, en aquest país), m'hi instal·laré a treballar :-)
el pis de dalt no arriba a fer tota la planta: és com un balcó gros. s'hi puja per una escala de fusta bastant mona. fent de barana del balcó hi ha l'escriptori: llarg, de tamany ideal per l'ordinador, la pila de papers, els diccionaris i els llibres. i té una petita calaixera amb 3 calaixos. l'escriptori mira al finestró que hi ha sobre el balcó, per on veig una petita zona verda i, una mica més enllà, l'hospital rangueil. al fons del primer pis hi ha la dutxa, i la resta, fa de dormitori: hi ha un armari i un llit gran.
he de dir que aquest apartament m'encanta. vale, 30m² només, però qui necessita més? tot i això, té algunes pegues. entre les pegues greus hi ha que al vàter de baix no hi ha rentamans, de manera que o et rentes les mans a la pica de la cuina o puges al pis. en canvi, a dalt, no hi ha vàter, cosa que toca bastant la moral, especialment de bon matí. el cas és que entre baixar al lavabo o pujar a rentar-me les mans, pujo i baixo l'escaleta de fusta bastant mona uns quants milions de vegades cada dia.
l'apartament té un detall que m'encanta: la persiana del finestró es puja i baixa amb un botó que hi ha al costat del llit. ahà, a qui li sembli una xorrada, és perquè no té un botó que puja i baixa la persiana al costat del llit. quan sona el despertador només cal treure la mà una mica de sota les mantes perquè entri el sol a l'habitació. desenganyem-nos: un dia que comença així no pot anar malament del tot de cap de les maneres. no sé com m'ho faré, quan torni a sants, sense el botó de la persiana... crec que me'n faré instal·lar un. i ja de passada, també em faré instal·lar una persiana, perquè ben mirat, a la meva habitació l'allà no en tinc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ooooo! quina monada de miniapartament!!
Ja seguirem parlant! :-)
Per cert, a casa meva les habitacions i tots dos banys són a dalt, al primer pis. La cuina i el menjador a baix. Evidentment em passo més hores a baix que a dalt. No puc negar que d'aigua, en bec molta. Així que ja em pots veure pujant i baixant escales tot el dia!
Mira, com a mínim fem cames! :-P
Doncs crec que això és més eficient que muntar-se un gimnàs a casa :)
dones, jo procuro animar-me pensant que així vaig bones cames, però vaia, no posar rentamants al vàter em sembla de jutjat de guàrdia!!!
per cert, marta, la resi té gimnàs :-D
La meva també! I estic feta un Bollycao! :P -com que se'm veu, tampoc no ho pot saber ningú :P
Publica un comentari a l'entrada