la blanca

encara que la majoria de gent no s'ho creu, cada un dels meus hàmsters és diferent. no només pel color, sinó perquè també tenen caràcters diferents. les seves diferències de caràcter son tant evidents com les de color, i d'això se n'adona tothom qui els cuida.

i la blanca... sempre ha sigut molt especial. té alguna cosa que va més enllà de les diferències de caràcter normals. quan era petita i vivia amb la mare i els germans ja ens vam adonar que era estranya: feia coses diferents dels seus germans i sovint s'estava separada del grup. i ara de gran, continua sent rara: els seus caus són increïblement més sofisticats que els dels altres i el seu rebost, el més ben fornit. però sobretot, tant ara com abans, té un do que la fa destacar de tota la resta: l'habilitat per l'escapisme.

i així doncs, ara que jo no sóc a prop i que he deixat a la meva bona mare ocupant-se de les criatures, ha decidit aprofitar-ho i se n'ha anat a fer una volta pel pis. m'ho va dir ma mare ahir. fa dos dies que ningú no la veu, ningú sap on és.

suposo que està de vacances sota la cuina, que és dels llocs on li agrada més d'anar. tant és així, que un cop em vaig plantejar seriosament deixar-la viure allà. però em sembla que pel pis hi poden haver tants perills, per a ella! i si es posa a rosegar un cable elèctric? i si s'evapora tota l'aigua que ma mare li posa en platets? i si es troba una d'aquestes horribles cuques de barcelona, que crec que poden ser més grans que ella (a part que estic convençuda que estan plenes de verí!)? i si...?

així, tot i que estic convençuda que és molt llesta i que s'ho està passant pipa veient món, estic una mica preocupada... tinc por de no veure-la mai més. em sabria molt de greu. però també penso que si jo me n'he pogut anar a 500km a veure món, potser ella també se'n pot anar a 10m de la seva gàbia uns dies...