concentració a la francesa, com les truites.

els francesos tenen fama a ser aficionats a reivindicar i a manifestar-se. en aquest sentit, el campus de le mirail no decepciona. tot i que el trobo un lloc espantós, anar-hi garanteix tot un joc complet de cartelleria, recollida de signatures i repartiment d'octavetes. cada cop que hi vaig torno a casa amb una o dues octavetes a la carpeta.

pel que he vist, els missatges de les octavetes tenen 3 nivells de dificultat per als estrangers. prenent exemples de la collita del dia, hi ha els fàcils: "pour une faculté écologique"; els críptics: "pour l'ouverture de la BU tous les soirs jusqu'à 20 heures, WE et vacances scolaires" (m'ha costat pillar què eren les BU i els WE...); i els impossibles: "pour la mise en place d'un protocole des AG". un gallifante per qui em digui què és un AG.

en fi, avui, com que és dimecres, hi he anat. per cert, que l'altre dia vaig descobrir un minitruqui per estalviar-me 4 parades de metro i de passada veure una mica el sol, si és que n'arriba a fer mai: en lloc de fer transbord a jean jaurès (la única estació de tolosa on es creuen les dues línies de metro) deixo la línia b a carmes (sí, tenen una plaça que es diu com moltes jos) i agafo la a a esquirol (i una que es diu com unes simpàtiques bestioles... m'agrada, aquesta ciutat!). el cas, que les dues parades són a un parell d'illes de cases, i quan entres a la segona parada la màquina et compta com a transbord i no et torna a marcar. guatxi.

però com deia (sí que m'enrollo, sí), avui és dimecres i he anat a le mirail. aquesta vegada he trobat l'aula cent quatre-vint nou amb bastanta facilitat, i només m'ha calgut donar un parell de voltes per la zona. voltant voltant he vist un cartell que feia per mi: concentració pels drets del poble tibetà, perquè s'acabin les agressions de l'exèrcit xinès, per l'amnistia dels presos polítics, perquè es permeti l'entrada a periodistes i ong sanitàries i pel dret a l'autodeterminació. ideal! avui a les 5 a la plaça del capitol. més ideal encara perquè la classe s'acaba a les quatre. veniu nombrosos encara que plogui. això ja m'ha encantat. gent previsora...

com que tenia temps, sortint de classe he agafat el metro i he baixat a st. cyprien, i així camí del capitol he pogut travessar la garona pel pont de sant pere, que és d'aquestes tonteries que a mi em fan tanta gràcia i que no sé si me'n cansaré mai. també ho he aprofitat per arribar-me a la desembocadura del canal de brienne, una altra capullada de les que em fan gràcia que cau allà mateix. i després, cap a manifestar-se falta gent.

pels qui no heu estat mai a tolosa, he de dir que la plaça del capitol és una plaça quadrada i bastant gran, que imposa una mica. jo pensava que allà al mig seria superfàcil trobar una concentració de pro-tibetans. el que jo no sabia és que precisament els dimecres hi fan mercat... passat el susto inicial, he esquivat paradetes en direcció a la façana del capitol i oh, sorpresa! allà hi havia una pila de gent amb banderes tibetanes! cap dubte que era la gent que estava buscant.

no sé gaire què explicar, hi havia bastanta gent, la majoria d'uns trenta o quaranta anys, però també n'hi havia de més joves i de més vells, és clar. diversitat ètnica entre els assistents, suposo que en proporció a les ètnies de la població tolosana, que és una cosa que malgrat ser de barcelona, encara em crida força l'atenció d'aquí. hi havia uns quants monjos tibetans (alguns en màniga curta --realment, estan fets a tot, aquesta gent!) i també un grup de representants d'altres religions: hi he distingit un frare (que he suposat catòlic), un sacerdot hortodox i un jueu. bé, suposo que hi devia haver més gent d'altres religions, però no anaven d'uniforme i per tant no els he pogut distingir.

quan he arribat, un dels tibetans estava enfilat sobre una mena de tarima explicant coses, i una dona el traduïa. m'ha molat perquè ho he entès bastant tot (a la dona, no al monjo!). ha explicat que hi ha hagut molts morts, molts ferits i moltes detencions indiscriminades*. que les autoritats xineses no deixen entrar periodistes a la regió, ni organitzacions humanitàries d'ajuda a malalts i ferits. que no n'hi ha prou amb la simpatia i amb l'empatia, que la seva única esperança és una forta mobilització internacional, que no tenen cap altra arma. que el dalai lama no ha instigat mai a la violència** i que la població xinesa del tibet també està patint la repressió. hem fet un minut de silenci en record dels morts i els detinguts d'aquests dies. el mojo ha dit que la única forma que tenim d'ajudar és fer córrer la veu, i ha insistit en el tema de la forta mobilització internacional.

i fins aquí la meva aportació. espero que el post hagi sigut distret, perquè el tema és seriós.

--------------------
NOTES AL MARGE:
* jo crec que se'ls pot sumar directament a la llista de morts :-(
** no tinc cap dubte que el dalai lama és un gran defensor de la no-violència... però i què si ho hagués fet? defensar la pròpia vida és un delicte?