diumenge, 15 de juny de 2008

A la plaça fan ballades

oh, mare, deixeu-m'hi anar!

Avui s'ha celebrat el 57è Aplec de la sardana de Tolosa de Llenguadoc! I com que no només de tesines viuen les Carmes, i ja he explicat altres vegades que la meva capacitat de concentració és limitada, me n'hi he anat cap a les 5. La veritat és que com que duia tot el dia plovisquejant (per variar) i al programa deia que era de 10 del matí a 7 del vespre hi he anat pensant que no hi trobaria ningú... qui aguanta 9h ballant sardanes?

Però sí, després de buscar una mica ho he trobat. Era en una placeta absolutament tota plena de banderes catalanes. I de catalans! Segurament érem tots els catalans de Tolosa, allà, en aquella placeta. I dues cobles que anàven tocant.

M'ho he mirat una estona, i he estat xerrant amb unes quantes persones. Això de ser a l'estranger és l'òstia, sents algú parlant en català i li dius "ets català? jo també" i ja us poseu a xerrar "i com te dius, i quan has arribat, i què fas". Proveu de d'entrar a algú així a la plaça Catalunya i sabreu què vol dir que us tractin amb indiferència.

I quan han anunciat que l'última, m'ha pres la nostàlgia dels exiliats i he decidit afegir-m'hi jo també. De cop, he entès per què els peruans del meu barri són tan aficionats a les seves dances tradicionals. Feia mil anys que no ballava una sardana, però de cop m'han vingut ganes de ballar-ne. I a més, com em podia perdre la possiblitat de ballar-ne una a Tolosa? Per cert, crec que ho he fet bastant dignament.

Ja ho diuen que quan s'és al ball s'ha de ballar.

Us deixo aquí un vídeo on se sent la música de la que he ballat. Se sent de pena, però no n'he trobat cap altre...

1 comentari:

Mela ha dit...

sabes dançar la sardana! òsca!

per çò qu'es d'èsser a l'estrangièr, ieu aviái lo sindròm Orangina...
(ne parli sul blòg akí:
http://melanizetofre.blogspot.com/2007/11/lo-sindrm-orangina.html
)
Coratge per la fin del trabalh!