diumenge, 22 de juny de 2008

Calfreds a l'esquena



Porto uns quants dies realment estressada. Així que gairebé no he seguit les notícies, i només he estat atenta al que passava al senat francès. I avui, miro una mica el diari, i descobreixo que m'he perdut la última animalada espanyola! Segons l'Avui, s'ha reobert el cas Rubianes i la fiscalia demana a Rubianes més de 21.000€ per haver dit això que es veu al vídeo. El cas Rubianes, mare meva! Rubianes és un perillós delinqüent que ha comès el superdelicte d'ultratge a Espanya. Uiui, quin perill!

La quantitat de delictes surrealistes que existeixen a l'estat Espanyol fa por. Cal recordar que el tal Franki de Terrassa és a la presó per un delicte que es diu ultratge a la bandera, i que en realitat vol dir "haver intentat despenjar una bandera d'un balcó". I que Juana de Chaos, terrorista o no, va ser condemnat per una cosa que es diu delicte d'opinió, que vol dir "haver escrit un article denunciant el tracte que reben els presos". També existeix el delice de "cremar fotografies", que no sé com es diu, o el d'"enviar cartes als supermercats demanant-los que etiquetin els productes en català", que va portar un menor a l'audiència nacional i, per poc, no el tanquen en un reformatori per a nens violents.

Segur que me'n deixo, he dit només els primers casos que m'han vingut al cap. Tinc la sensació que l'estat de tant en tant s'inventa delictes per poder reprimir els que manifesten públicament que no estan d'acord amb la idea actual d'Espanya. Com si no existissin delictes seriosos, es condemna a gent que opina, que com a delicte és bastant idiota, perquè no fan mal a ningú. En cap dels delictes que he comentat més amunt hi ha hagut amenaces o incitació a la violència.

Realment fa por, molta por. Dóna la sensació que en qualsevol moment poden venir-te i dir "ah, és que has comès el delicte de dir que t'agrada Sílvio Rodríguez", o qualsevol altra bajanada que has dit o fet. Sí, ja sé que la intenció és fer por, i llavors em vénen calfreds d'estar nacionalitzada en un estat tan terriblement pervers. Un estat que no s'ocupa del benestar dels seus ciutadans és un estat pervertit, completament podrit. Si, a més, es dedica a fer-los por... apaga y vámonos, que jo no en vull saber res, d'aquesta púrria.

Quan va començar la moguda de les fotos del rei, la gent va sortir al carrer a cremar fotos. Amb la d'en Franki, a cremar banderes. Com si no tinguéssim res més per fer, ens obliguen a perdre temps i energies queixant-nos que s'inventen delictes idiotes. Sí, també sé que la seva intenció és la de fer-nos perdre els ànims. Suposo que ara toca sortir al carrer a dir "que els exploti la unitat d'Espanya a dins i els quedin els ous penjants". És una frase completament fora del meu estil, que em sembla grollera i de mal gust, però ara mateix em vénen ganes de cridar-la, de la ràbia que em fan. I aneu a saber quin delicte acabo de cometre!

=======================================================

Per cert, em va semblar brillant l'article de la Clara-Simó sobre el cas d'en Franki. Especialment:

I que consti que els ultres judicials que promouen aquesta mena de lleis obsoletes són els mateixos que s’escandalitzen perquè “els moros” s’ofenen per les caricatures de Mahoma. Hipòcrites.

Cap comentari: