dissabte, 14 de juny de 2008

15 dies

El dia 1 em toca presentar la tesina. Això vol dir que aniré quasi directament de Tolosa a Alacant. I que després ja no tornaré. Em queden 15 dies a Tolosa, i em toca passar-los corre-cuita acabant el que em queda de tesina, que no es poc. Em queden quinze dies i no podré acomiadar-me com cal de la ciutat. I que no me'n vull anar, jo!

Tot això s'està concretant en un fort dolor abdominal, una certa espessor mental i una miqueta de ganes de plorar. Que no me'n vull anar, que hi estic bé, aquí. Fa uns dies li comentava a la Mercè que no m'agradava la idea de no tornar més, que hi pensaria de cara al setembre. Però llavors encara em semblava que la meva marxa d'aquí era molt llunyana, és ara que m'adono que me'n vaig ja.

Aquest matí he estat pensant en les possibilitats, que si ara passo dos mesos a Barna hi estaré bé, que si torno a Tolosa les coses tampoc seran com les he deixades, que si els problemes econòmics... Però no em trec de sobre aquestes ganes de tornar, em raca profundament tot el que m'he perdut d'aquí a causa de la tesina, penso en tot el que m'he quedat amb ganes de fer i que ja no podré fer. Que vull tornar, uns mesets, una miqueta més de Tolosa, si us plau!

Si aconsegueixo treure'm de sobre l'espessor m'adono que possible, ho és, només que cal currar-s'ho una mica, perquè tornar no serà fàcil. I no sé, segurament ara no és el moment de pensar-hi. A partir del 2 de juliol tindré força temps per mirar-ho amb calma, per valorar els avantatges i les dificultats.

Fa uns mesos, quan venir a Tolosa era una possibilitat que em ballava pel cap, però hi veia molts problemes (jeje, més o menys com ara) una persona que deu ser sàvia em va dir que aquelles dificultats servien per mesurar el desig; que les superaria en funció de les ganes que tingués de venir. I suposo que segueix sent veritat, que tot depèn del que tingui ganes d'aconseguir i del que estigui disposada a reunciar. Així que ja ho veurem, però em deixa prou més tranquil·la pensar que la possibilitat hi és, i que dependrà de mi.

==========================================

I si torno, aquest cop els Borrellons se'n vindran amb mi!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Imposible is nothing! Iazííííííh! T'agrada lo meu nou esglai? És autèntic, eh? :D

Anònim ha dit...

Ara ve l'estiu, jo tindré cotxe DOMÉS PEL MEU GAUDI, i amb la troupe de Sants encara tenim pendent una ruta pel Priorat que si mos apanyem bé es pot fer extensible per bona part de les Terres de l'Ebre. Me pareix que no tindràs temps per avorrir-te gaire, mentre penses què fer. Ànims xicaaaaa!

carme ha dit...

edu, ets un sol :-D! ja sé que no t'ho dic prou sovint... :-/

abraçades,

Anònim ha dit...

Ei! i amb la Maria et convidem a Ripoll - Campdevànol!! Marta i JJ si voleu pujar, també sereu benvingudes! :-D

D'això de quedar-te, segur que no serà com ara, però potser t'ho pots permetre. Si una cosa la vols, les dificultats queden a part! Per cert, que jo encara no t'he vingut a veure! i si no tornes, sempre em quedarà Barcelona... (tot i que no és el mateix!).

Anònim ha dit...

Uoooo. Me pensava que era en Solà i prou! És clar que si vols m'ho pots dir cada dia. En l'era de la informació no hi ha excuses.
I ara per fer-te enveja et diré que me'n vaig al teatre de Tgn amb la colleta que he fet a vore a una obra que es diu Virus. Apa.

PS. Tu més. ;)

carme ha dit...

mercè, la maria i tu també sou dos solets :-D i de venir a ripoll me'n moro de ganes! jeje, ja veig que l'estiu no pinta GENS avorrit!

Anònim ha dit...

Ànim!

:-)