dimarts, 6 de juliol de 2010

Crueltat publicitària

A Barcelona, al juliol, hi fa calor, molta calor. I un dels llocs on més calor fa és a les andanes del metro. Sovint em pregunto a quina temperatura s'arriba.

Després de 2 o 3 minutets de suar com un condemnat, pots pujar a un vagó hiperrefrigerat, com si els termostats encara estiguessin per inventar. No tinc cap dubte que bona part dels refredats d'estiu de l'àrea de Barcelona vénen del contrast tèrmic al metro, però el cert és que després de tanta transpiració una mica de fresqueta s'agraeix. I total, els temes de salut pública, com que els paguem entre tots, no interessen a ningú. De tota manera, si algun tècnic de l'administració passés una estoneta a comparar els percentatges de refredats d'estiu a l'àrea metropolitana amb els percentatges a la resta de zones del país, i quantifiqués quan val la brometa en baixes, medicació i personal sanitari, potser serien figues d'un altre paner.

En tot cas, fins fa pocs anys, em limitava a suportar la calorassa de les andanes amb paciència, intentant concentrar-me amb un llibre, la meravellosa telemetro o qualsevol altra cosa. Fins que van arribar les màquines de vènding. Amb les seves precioses ampolletes d'aigua i llaunes de cocacola quasi congelades. Ostentant hidratació i frescor... a 1,20€ el mig litre! Però de què van?! Perquè la mateixa ampolleta d'aigua fresca al paqui val mig euro com a molt i a les andanes del metro val més del doble?

De cop, la calorassa del metro va deixar de semblar-me un mal que s'ha de patir (ai, com tants a la vida!) per començar a mostrar-se com una estratègia cruel per fer-nos comprar aigua a un preu netament abusiu. En alguns països el preu de la venda d'aigua està regulat. Aquí no, és evident. I a més, com passa tant, on més n'abusen és en espais que depenen (encara que indirectament) de l'administració.

El recotxineo màxim ve amb la publicitat:


L'any passat, hi havia un anunci que tampoc no es quedava curt. Simplement deia "¿tienes sed?".

Què voleu que us digui, abans morir de set que comprar una miserable ampolla d'aigua a aquesta gent tan rastrera. I de fet, cada cop que veig aquests anuncis en vénen ganes de patir una bona lipotímia. Per poder-los denunciar.