dimecres, 28 de juliol de 2010

Apunts sobre la prohibició de les corrides

Després de mesos de debat, avui el Parlament de Catalunya ha decidit que no hi haurà més corrides de toros a Catalunya. Com que em considero defensora dels drets dels animals, me n'alegro moltíssim, i espero que mica en mica la resta de comunitats autònomes de l'Estat facin el mateix.

He de dir que, malgrat el que diuen els mitjans de comunicació i que jo mateixa he repetit en el títol, no és exactament veritat que s'hagin prohibit les corrides de toros. Simplement, s'ha eliminat una excepció de la llei de protecció dels animals. Oi que dit així sona diferent?

S'ha debatut molt sobre si els partits havien de votar en bloc o si havien de deixar que cada diputat votés el que volgués. Personalment, penso que, tenint en compte que el tema no formava part del programa de cap partit, les dues solucions són bones, cap queixa al respecte. De fet, crec que l'únic partit que tenia raons sòlides per votar en bloc (i a favor de la nova llei) és IC-Verds, que per alguna cosa són ecolos.

Parlant de partits polítics, la postura del PP ha estat absolutament lamentable, molt més del que ja ens tenen acostumats, i això que ja és dir! Algú els hauria d'explicar que amb la seva cantarella de al constitucional vas comencen a fer-se pesadets. El més lamentable, però, és com entre ells i els altres patètics, els de Ciutadans, han fet tot el possible per portar el debat cap al tema identitari, amb xorrades com que els que estan en contra dels toros a Catalunya en realitat estan emprenyats per la sentència de l'Estatut o és que són uns independentistes que no volen res que soni a espanyol. Siguem seriosos, algú es pot creure que si fes tres anys que al Parlament de Catalunya hi ha 68 diputats independentistes la situació política seria la que és?

El màxim del patetisme pepero, però, és que ara munten el gran número, mentre que fa anys van col·laborar activament a la prohibició dels toros a les Canàries. És a dir, que la història dels toros ha servit per deixar clar que per a ells, el que compta és tocar els ous a Catalunya. I tot sigui dit de passada (que no és el tema del post), que aquesta estratègia els doni tants vots a les espanyes, no diu res a favor dels espanyols.

Com sigui, és d'agrair que els representants de la resta de partits polítics no hagin entrat en el joc identitari. Fins i tot l'entitat promotora de la ILP va demanar que si algun diputat volia votar a favor de la llei per motius identitaris, s'abstingués. I em sembla molt bé que hagi estat així, estic absolutament d'acord que d'una altra manera la llei no hauria tingut cap valor.

Pel que fa als arguments que s'han donat durant el temps de debat, crec que els protaurins s'ho han currat bastant poc. Bàsicament, han utilitzat: tradició, llibertat i identitat. I el fantàstic "hi ha altres bèsties que també pateixen". L'argument de la tradició s'ha rebatut tant que no val la pena perdre-hi ni mig minut. El de llibertat, en canvi, mereix un post a part (promès). I el de la identitat... cutre. Exactament de la mateixa manera que celebro que ningú hagi dit "a Catalunya no es faran més toros perquè és un signe d'identitat espanyol" em sembla patètic que algú defensi "a Catalunya es seguiran fent toros perquè és un signe d'identitat espanyol". Sona a falta d'arguments i a l'espanyolisme ranci que tanta ràbia fa a la majoria de catalans.

I el fet que hi hagi altres bèsties que també pateixen... és veritat, i és molt trist. I espero que mica en mica s'anirà resolent. Però fer-ho servir com a argument per defensar el toreig, és infantil. Com quan renyes una criatura perquè està fent xivarri i et respon que tal altre encara en fa més. Això, infantil.

Com que tard o d'hora el debat es donarà en altres comunitats autònomes, proposo als protaurins que per a futures ocasions parlin de les condicions de vida dels toros abans de la corrida, de la preservació de les varitetats d'aquesta bèstia, dels llocs de treball i de la preservació d'un negoci implantat bàsicament en zones de l'estat econòmicament deprimides. No és que siguin grans arguments, però sí que em semblen bastant més sòlids que el rollet de la tradició.

Pel que fa a l'estratègia de la prohibició... he llegit que havia sigut tirar benzina a un foc que s'apagava. Em sembla una idea intel·ligent: total, a Catalunya es feien 16 o 18 (ara no ho recordo) corrides l'any. És a dir, la cosa agonitzava. Una simple retirada de subvencions (que sí, que el toreig rep subvencions, a Catalunya i a tot arreu on es fa) hauria sigut l'estocada final (com mola, una metàrofa taurina!) a un negoci que fa temps que fa aigües. El mateix resultat amb menys soroll. Una estratègia molt a la catalana, de fet. Però que una cosa deixi de fer-se no té el mateix significat que que estigui prohibida, és així.

Així que avui, simplement, els diputats del Parlament han votat que les raons dels defensors de la tauromàquia no són prou bones com per seguir fent una excepció a la llei de protecció dels animals. I n'estic contenta.