divendres, 23 de maig de 2008

Regal d'aniversari

Aquí al nord de la frontera són ben acollidors, trobo. Per exemple, ahir a la tarda els diputats es van reunir i se'n van pensar una per donar-me una alegria el dia del meu aniversari! Per qui encara no se n'hagi assabentat, aquí teniu la notícia del dia.

La vigilia del meu 29è aniversari, l'estat francès ha reconegut oficialment que s'hi parlen diverses llengües! Tonteries a part, això sí que és una fita històrica.


4 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan de Peiroton ha dit...

El comentari anterior, l'he esborrat per causa de una falta de tipo.
doncs hi torno:
llàstima que no t'hagi acudit l'idea de moure't al vessant nord més d'hora, potser ens hauria permes de guanyar temps, que, a nosaltres, ens fan llarga l'espera. Es només una primera etapa, clar. Però estic optimista.
Bon cap de setmana!

carme ha dit...

vaja, si hagués sabut que la meva presència al nord de la frontera era tan important, hauria vingut abans!!! :-D

parlant seriosament, jo penso que és un pas petit, però és el primer! en vindran altres de més grans, n'estic segura!

Anònim ha dit...

Des de la prohibició del català, amb l’edicte del rei Lluis XIV on diu que el català li repugna, fins que es plantegin que el català sigui patrimoni de la República han passat ni més ni menys que 308 anys. Si s’ha aguantat tants anys no ha estat per la necessitat constant d’esperar que ens donin permís per ser el que som. Si el final de trajecte era esperar que l’assemblea francesa digui que existim, malament rai!!! Esperi que aquest fet doni força, no tant pel que l’assemblea francesa representa, sinó pel fet d’haver aguantat més de tres-cents anys amb tot en contra. Més enllà de valoracions personals, des d’una perspectiva estrictament històrica, és un fet sense precedents. Passar de “interdit de cracher par terre et de parler catalan” a “Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la Nation” com dirien al nord, és un quelcom.