diumenge, 9 de març de 2008

excursió a la bugaderia o com convertir un bonic apartament en un basar

tal i com em va augurar la marta, la visita a la bugaderia ha estat de terror. havent dinat, he agafat tota la meva roba bruta, l'he posada en una bossa i he baixat cap a la bugaderia. les instruccions eren bastant fàcils: posa la roba a la màquina, tanca la porta, escull el programa, posa les monedes i engega.

engegar la màquina costa 3€ i a més, no dóna canvi. m'ha semblat una passada de car, la veritat, però sobre això del canvi ja m'havien avisat, de manera que anava ben equipada amb monedes. així que tot ha anat bé fins que just abans d'engegar m'he adonat que la màquina tenia un calaixet per posar-hi sabó. a mi ningú m'havia parlat de sabó!!! i la roba ja era dins i la màquina, pagada, no me la volia tornar. per allà a la bugaderia he trobat dues caixes de sabó abandonades, i he començat a intentar recuperar les miques que n'havien quedat... però això no donava per una rentadora.

quan estava resignada a rentar la roba amb només aigua, he vist un altre cartellet on avisava de l'opció que la màquina posés el sabó, per només 70ct més. bé, he posat més monedetes a la màquina i he apuntant mentalment que demà he de comprar sabó de rentar.

com que no sabia quanta estona trigaria, me n'he tornat al meu piset i he continuat amb la meva estimada tesina. al cap de vint minuts he baixat, he vist que la màquina encara feia i he tornat a pujar. al cap de vint minuts més he tornat a baixar, he vist que la màquina ja havia acabat però que l'assecadora estava ocupada i he tornat a pujar. al cap d'uns altres vint minuts he tornat a baixar, he vist que l'assecadora ja havia acabat però que ningú no n'havia tret la roba i m'he quedat donant tombs per la planta baixa esperant que algú vingués a buidar-la. al cap de deu minuts m'he mosquejat, he agafat un cistell que hi havia per allí i m'he posat a treure la roba que hi havia a l'assecadora i a posar-la al cistell. entre la roba hi havia calçotets, m'ha semblat d'allò més previsible i m'he dedicat a insultar mentalment tot el sexe masculí en general mentre feia l'operació de treure la roba del mascle desconegut però impresentable com tots.

just quan he acabat de treure-li la roba, ha aparegut el propietari dels calçotets, s'ha disculpat i s'ha endut el cistell amb la roba. i m'he quedat jo sola per barallar-me amb l'assecadora, un aparell hostil que no havia fet servir mai abans. amb paciència he desxifrat les instruccions: 30ct per cada 7' de assecadora... i a mi que només em quedava una moneda de 50! renegant entre dents he posat els 50ct a la màquina i li he dit que un cicle d'assecadora.

com que no volia que em passés com al mascle desconegut, m'he quedat els 7' rondant per la planta baixa. quan la màquina s'ha aturat he recollit la meva roba, l'he posada a la bossa i cap al quart pis falta gent.

quan anava a plegar la roba m'he adonat que de seca no en tenia gran cosa. i de deixar-la al balcó, ni parlar-ne, que està plovent i google diu que s'estarà així tota la setmana... així que m'he posat a estendre la roba pels mobles de l'apartament, que tampoc són gaires... i així és com ara tinc l'apartament tot ple de samarretes, mitjons, pantalons, calces i sostens penjant de tot arreu.