diumenge, 18 de maig del 2008

Premi!


Aiai, si ho he entès bé, la meva capseta ha rebut un premi! O dos, o un dos cops, segons com es miri. Ostres, tu, quina il·lu! :-D

Pel que he entès -- que el meu occità no és tan bo com alguns fan veure que pensen...-- la cosa va d'aquesta manera: algú a qui li agrada el meu bloc m'envia el premi i jo l'he de reenviar als blocs que m'agraden. Per sort, puc enviar el premi a més d'un bloc... i això està molt bé, perquè no sabria decidir-me per un de sol! Com que no he entès exactament quants premis puc distribuir, he decidit enviar-ne sis, que són just els blocs que segueixo regularment. I així, de passada, us explico una mica què llegeixo :-)

Anant de sud a nord:

El primer és pels apunts diaris de la Marta Insa Jones, una mestra en l'art d'escriure sobre la vida quotidiana i convertir qualsevol fet en una gran història. Bé, val a dir també que la seva "vida quotidiana" és bastant més mogudeta que la de molts dels mortals...

Una mica més al nord arribem a la primavera d'hivern de l'Edu, que tot just comença, però que estic convençuda que en dos dies ja serà tot un senyor bloc. De moment ha començat amb bon peu, amb una pila de cançons que m'agraden!

I ja molt al nord del país del sud, els amolls i brases de la Mercè, perquè m'agrada el que explica, així de fàcil.

També n'envio un a la Mela, que com que es passa el dia de nord a sud, no sé on ubicar-la, i m'ha semblat que aquí, entre els catalans i els occitans, ja hi està bé.

Sobre el bloc de la Mela tinc una mica de cosa a explicar, i mireu, aprofito la ocasió. Per començar, va ser el primer bloc que vaig trobar en occità. I també la primera cosa escrita en un occità informal que vaig llegir. Per acabar-ho d'adobar, vaig anar a parar precisament a aquest post. Què voleu que us hi digui, acostumada a trobar sempre coses sobre llengua, sobre història o sobre poesia..! De seguida vaig descobrir que té un amorós del meu país, i que es passa el dia travessant aquesta fronterota que parteix els nostres dos països. Les descripcions que fa dels costums catalans són per morir-se de riure. Sempre fa gràcia, saber com ens veuen els de fora, no? Doncs per acabar-ho d'adobar, i d'això ella no en té cap culpa, resulta que tenim noms diferents però, en canvi, ens diem igual! Sissí, perquè jo també em dic Mela, però només en alguns entorns... i no m'havia topat mai amb cap altra Mela! Amb tot això, com no podia enganxar-me a llegir el seu bloc?

També per les terres d'òc hi ha lo blòg dau Joan de Tolosa. Hi vaig anar a parar via el bloc de la Mela i em va encantar. A qui tingui paciència per desxifrar què diuen aquests gascons, el recomano moltíssim.

I finalment, l'últim dels meus blocs occitans és el ieu maitot, que escriu en òc i parla de coses de les terres d'òc. I que fa servir paraules com domaisela!!! Ahà! A quants us han dit domaisela alguna vegada? :-D Si jo ja us dic que aquest país, i la seva llengua, són una delícia...!

9 comentaris:

Mela ha dit...

Mercés pel prèmi, mercés pels compliments sul blòg :)
Mas kand meme, ieu me demandi cossí faguères per arribar sus akel pòst... De k cercavas? ;)

Anònim ha dit...

Benleu volia far coma te, un present per 'n'amija :oP

Mercé per lo premi ! Sei plan content que nòstras lengas sian lo mejan per passar dessus 'quela frontiera que deuria pas existir... Un jorn, te contarai ma relacion personala emb quela frontiera (e coma ieu la fasia passar a daus pitits calhaus, perque, desja a 6 ans, 'la me plasia pas!!)

E coma t'aimas plan la lenga d'òc mai daus mots coma domaisela, veiqui un poema de Jean Baptiste Chèze, un autor lemosin.

Bonjorn, bonjorn demaiselòta
A ! Qu'avetz vos bona faiçon !
Mon còr per vos fai tifa tafa
Un tròç del jorn, tota la nuech.

Jos lo coifon de mossolina
Los gentes piaus, fin e leugiers !
Lo petiòt nas, lo doça aurelha !
Los jòlies uelhs tant mocandiers !

Vòstras jautas, de doas pavias
Segur an panat lo velors.
Qu'avetz vos blanchas las ratòtas !
Diriatz de michas dins lo forn.

Joaquim Cardús i Cardellach ha dit...

MOLTES FELICITATS!

Ben merescut, el premi!

Anònim ha dit...

Felicitats pel premi, i també gràcies per la concessió!! La veritat és que el teu és bastant més solidari -amb les minories en general i les minories occitanes en concret- que no pas el meu, però m'he alegrat molt, i el rebo amb gust. Oh, quina ilu! Per cert, no sóc l'única amb una vida quotidiana inusual. I si no, digues-li-ho al Happy-birthday-mr-president :P

Joan de Peiroton ha dit...

Ah!!! Ara comprenc perquè tinc tantes dificultats per em desxifrar!!!
Fixà't que el premi que vas rebre de Tolosà no és el mateix que el de Llemotge..O sigui que...doble treball. Bé, no pateixis, que els premis no són per amoïnar la atorgada, doncs potser tindràs prou amb copiar-pegar el dibuixet del premi tolosà. Hi cabran els dos premis al teu blog en harmonia perfecta. Ah! I si el castellà del premi tolosà no et convé, puc en fer una versió...gascona?
Gràcies per les teves paraules!!!

carme ha dit...

mela: brembi pas de què cercavi per arribar a ton bloc, mas sabi que i aprenguèri fòrca de vocabulari de lo que ensenhon pas en escòla :P

pasha: escriu ton istoria de la frontièra!!! "ara madeish"! boh, sabi pas se se ditz aquerò en òc... :-D per cèrt, ai pas comprès çò que vò díder la darrièra estròfa :-(

joaquim: gràcies i benvingut a la capseta. per cert, he passat pel teu bloc i m'ha agradat força... procuaré passar-hi més sovint! a part que m'he quedat enganxada a la ràdio... :-D

martona: uhm... parlant de happy birthay, tal dia no tan llunyà farà un any, o dos, o quasi trenta... :-P

joan: osti, quina badada amb això dels premis! vaig a escriure una fe d'errades ara mateix!!! i sí, en vull una versió gascona! que no ho veieu, que l'occità dóna glamour :-)? són els francesos els que no se n'adonen gaire...

Anònim ha dit...

Sabi pas coma se fa per ecrire ambe occitan.
El que hem entès de la poesia "Deliciosa" domaisela!
Fem-ho en català: MOLTES FELICITATS!!!
Ens han agradat molt tots els comentaris. Felicitem també tots els altres guardonats.
Visca la solidaritat a banda i banda.
Cercapau

carme ha dit...

gràcies, cercapau... ja veus que malgrat la voluntat dels imperis i les seves fronterotes que fan passar per on més els convé... :-)

Anònim ha dit...

He intentado traducirte el poema de Cheze al castellano pero no estoy seguro del resulatdo...

Buenos dias señoritita
A ! Que tiene buen porte !
Para Ud, hace mi corazon tifa tafa
Parte del dia, toda la noche

Bajo la cofia de muselina
Pelo bonito, fino y ligero !
Nariz pequeña, suave oreja
Lindos ojos tan burlones !

Sus mejillas, de dos melocotones
Lo suave, seguro, han robado
Que blancas las dientitas !
Parecen hogazas en horno