Premi!

Aiai, si ho he entès bé, la meva capseta ha rebut un premi! O dos, o un dos cops, segons com es miri. Ostres, tu, quina il·lu! :-D

Pel que he entès -- que el meu occità no és tan bo com alguns fan veure que pensen...-- la cosa va d'aquesta manera: algú a qui li agrada el meu bloc m'envia el premi i jo l'he de reenviar als blocs que m'agraden. Per sort, puc enviar el premi a més d'un bloc... i això està molt bé, perquè no sabria decidir-me per un de sol! Com que no he entès exactament quants premis puc distribuir, he decidit enviar-ne sis, que són just els blocs que segueixo regularment. I així, de passada, us explico una mica què llegeixo :-)

Anant de sud a nord:

El primer és pels apunts diaris de la Marta Insa Jones, una mestra en l'art d'escriure sobre la vida quotidiana i convertir qualsevol fet en una gran història. Bé, val a dir també que la seva "vida quotidiana" és bastant més mogudeta que la de molts dels mortals...

Una mica més al nord arribem a la primavera d'hivern de l'Edu, que tot just comença, però que estic convençuda que en dos dies ja serà tot un senyor bloc. De moment ha començat amb bon peu, amb una pila de cançons que m'agraden!

I ja molt al nord del país del sud, els amolls i brases de la Mercè, perquè m'agrada el que explica, així de fàcil.

També n'envio un a la Mela, que com que es passa el dia de nord a sud, no sé on ubicar-la, i m'ha semblat que aquí, entre els catalans i els occitans, ja hi està bé.

Sobre el bloc de la Mela tinc una mica de cosa a explicar, i mireu, aprofito la ocasió. Per començar, va ser el primer bloc que vaig trobar en occità. I també la primera cosa escrita en un occità informal que vaig llegir. Per acabar-ho d'adobar, vaig anar a parar precisament a aquest post. Què voleu que us hi digui, acostumada a trobar sempre coses sobre llengua, sobre història o sobre poesia..! De seguida vaig descobrir que té un amorós del meu país, i que es passa el dia travessant aquesta fronterota que parteix els nostres dos països. Les descripcions que fa dels costums catalans són per morir-se de riure. Sempre fa gràcia, saber com ens veuen els de fora, no? Doncs per acabar-ho d'adobar, i d'això ella no en té cap culpa, resulta que tenim noms diferents però, en canvi, ens diem igual! Sissí, perquè jo també em dic Mela, però només en alguns entorns... i no m'havia topat mai amb cap altra Mela! Amb tot això, com no podia enganxar-me a llegir el seu bloc?

També per les terres d'òc hi ha lo blòg dau Joan de Tolosa. Hi vaig anar a parar via el bloc de la Mela i em va encantar. A qui tingui paciència per desxifrar què diuen aquests gascons, el recomano moltíssim.

I finalment, l'últim dels meus blocs occitans és el ieu maitot, que escriu en òc i parla de coses de les terres d'òc. I que fa servir paraules com domaisela!!! Ahà! A quants us han dit domaisela alguna vegada? :-D Si jo ja us dic que aquest país, i la seva llengua, són una delícia...!