El mundial vist des d'aquí (I)

Al sud de França (i utlitzo l'expressió recreant-m'hi, ja em passarà l'emprenyamenta algun dia) els encanta Espanya. És així, no hi ha més.

Hi ha uns quants motius: per una banda, aquesta imatge de "sol, fiesta y playa" que Espanya ven tant bé. Amanit amb cançonetes tontes de ritme matxacón i lletra idiota. I estirant, fins i tot putes i toros. Sembla que aquí els encanta totes aquestes coses que en general als catalans ens molesten. Al cap i a la fi, si Carmen és l'ópera en francès més coneguda no és per casualitat...

Per una altra banda, els preus permeten que molta gent d'aquí hi hagi anat de vacances barates. De manera que Espanya els permet gaudir de sol, festa, platja, toros i putes a bon preu.

Hi ha també el fet que aquí hi ha molta gent d'orígen espanyol, moltíssima. Amb el plus que molts van venir a parar aquí durant la dictadura, cosa que els dóna una aura d'exilitats ben romàntica. Algo així com el poble pobre i víctima de la dictadura que amb tot, no perd el bon humor i les ganes de sol, festa i etc.

I si hi afegim que es veu que l'equip espanyol de futbol ha jugat molt i molt bé... el resultat és que aquí tothom va amb Espanya. Amb una il·lusió que els fa... i apa, que porto setmanes aguantant veure banderes espanyoles per tot arreu i penya amb la samarreta de la Roja... sort que el mundial s'ha acabat!