Com era de preveure, el congrés de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans és una gran reunió d'aficionats a la cultura occitana. El que em sembla menys previsible, però, és que no tothom sembla un gran aficionat a la llengua. De fet, la majoria de la gent no són capaços de parlar occità en una conversa informal, cosa que jo, almenys, intento (amb un nivell d'èxit variable). Així que la llengua normal de comunicació és el francès. I per fer-ho més babelià, tot plegat, a Alemanya. La situació és divertida.
Al congrés hi ha sempre dues sessions paral·leles: una de literatura medieval i una del que podríem dir "altres": sociolingüística, lingüística computacional, fonètica, etc. Jo he anat a parar al grup dels "altres", és clar, on sembla que s'agrupen la majoria d'occitanòfons. Pel que he vist, en general, els que estuiden la llengua occitana com una cosa viva, i no una peça de museu, tenen una certa tírria a la literatura medievial, cosa que comprenc perfectament. De fet, l'altre dia vaig estar parlant amb un sobre si els trobadors havien fet un bon favor a la llengua. Em sembla clar que sí, els trobadors dónen a l'occità un prestigi que altrament no tindria, però també entenc que els occitanòfons estiguin farts de ser considerats un reducte medieval.
Bé, passo d'explicar les conferències, inclosa la meva. Només dir que va ser dilluns a la tarda, que va anar bé i que estic contenta d'haver-la feta. M'he tret un pes de sobre i ara em puc dedicar simplement a gaudir del que queda de congrés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bé, almenys vosaltres catalans podeu reclamar-vos hereus dels trobadors(basta començar d'enumerar tots els trobadors que eren catalans per adonar-se'n) mentre que no és el cas amb els gascons (quants trobadors eren gascons? 1? 2 ? en tot cas menys de 10, mentre que de catalans, a centenars. ) Es que a l'època medieval, el català era molt més occitan que no pas el gascó. Més tard, el catalan s'ha "desoccitanitzat" poc a poquet mentre que el gascó va fer el camí inverse.
Dins lo grope daus autres, i a un amic meu. Lo Joan-Cristòu Dordet. Eu fai 'n'intervencion sus de la fonetica, crese. Li parlei de ton projecte e eu lo trobet interessant. Ieu sabia pas que vos rescontrariatz ! Subretot tan luenh d'Occitània.
Es lo primièr jorn que visiti ton Blòc.
Ieu soi de Barcelona malgrat que ma maire es occitana.
Cresi que la màger part dels que parlan occitan son catalans perque dins lo pòble de ma maire i parla pas degun l'occitan. Me confondi benlèu.
Senti escriure tan mal la lenga occitana mas a ieu me n'ensenhèron pas jamai e l'ai apresa en legint manualas d'aprendissatge.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada