Suposo que si em queda algun lector es deu preguntar què estic fent, que ja no escric. Doncs el cas és que durant l'últim mes he estat d'allò més enfeinada donant voltes i més voltes. En tots els sentits possibles. Donant voltes i més voltes pensant què fer amb la meva vida, i donant voltes i més voltes amunt i avall que no sé què passa que no paro quieta ni dos dies.
També la meva vida s'ha posat a donar voltes i més voltes, i en un obrir i tancar d'ulls ha virat en rodó, s'han tancat un parell de cercles i s'han obert una pila de línies noves. No ha sigut gens fàcil, i en realitat ha calgut prendre algunes decisions doloroses. Com va escriure el Krap_, "de cops es dur de s’arrestar, n’importa pas el rodal, tot simplement és dur de s’arrestar." Hi estic d'acord, però què hi farem, que això deu ser part de la vida...
De moment em quedaré a aquesta parada, intentaré adaptar-m'hi i aprendre a estar-hi bé. Veurem si me'n surto. I si no, tornaré a agafar el Talgo, i cap a algun dels molts destins que ofereix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hi ha almenys un lector que queda, i sóc jo!!!!
Què et passa?
joan! quina il·lusió, no haver perdut tots els lectors!!! :-D doncs em passa això, que he tirat part de la meva vida per la borda i estic una mica desorientada... ja us ho aniré explicant. una abraçada gegant!
Ep! Que això torna a fer "voltes i més voltes", celebro que hagis triat parada. Bones colònies!!!
Publica un comentari a l'entrada