dimecres, 27 d’agost de 2008

La Carme al país dels gots II: Cap a Aquisgrà

Després de passar una bona estona donant tombs per l'aeroport de Dusseldorf vaig decidir que havia arribat el moment de sortir-ne i d'aventurar-me per terres alemanyes reals. No en tenia cap ganes; els aeroports em semblen llocs relativament confortables, on pots aconseguir fàcilment el que necessites (bàsicament lavabo, menjar i beure) i on normalment no hi ha robatoris. En canvi, a l'estranger sempre hi ha problemes per comunicar-se i fàcilment et foten la bossa. Però jo havia d'arribar al meu hotel d'Aquisgrà, i això implicava sortir de la meva tranquil·la terra de ningú.

Així que vaig començar a mirar a l'entorn buscant alguna pista de com arribar a Aquisgrà. Vaig descobrir que a l'aeroport de Dusseldorf hi ha un Sky Train que et deixa a una estació on hi ha trens que van cap a Aachen, que és com els alemanys en diuen d'Aquisgrà. O això és el que vaig entendre...

Trobar l'Sky Train aquest era prou fàcil, perquè només calia seguir uns cartellets amb un dibuix que era una mena de vagó de tren però amb la via a sobre i no a sota. Bé, arribo a l'estació de l'Sky Train, n'arriba un i m'hi enfilo. Em va semblar bastant xulo: tal com feien pensar els dibuixets, és com un tren però amb la via a sobre i no a sota. Durant el trajecte vaig estar pensant en què espavilats són els alemanys, que tenen coses tan maques als aeroports.

L'Sky Train em deixa a una estació de tren normal, amb les vies a terra, moltes vies, i màquines de venda de bitllets i rètols que no entenc. Bé, en principi tampoc cal entendre gran cosa, n'hi ha prou amb trobar la guixeta i dir a qui hi hagi dins "Aachen". La gràcia és que aquella estació no té cap guixeta, ni cap persona d'informació, ni cap cap d'estació. Ningú.

Servidora és una dona de món i no s'espanta tant fàcilment. Vaig cap a la màquina i compro un bitllet cap a Aachen, cap problema. El problema arriba en com descobrir a quina via i a quina hora és. Aleshores em ve al cap que no tinc ni idea ni d'on és Dusseldorf ni d'on és Aquisgrà. Sí, ho hauria pogut haver mirat en un mapa abans de marxar, que ningú es pensi que no se m'havia acudit, però em va semblar innecessari, tenint en compte que no pensava conduir ni el tren ni l'avió. Però potser m'hauria sigut útil per descobrir cap a quina direcció anava el tren que volia agafar.

Començo a donar tombs per aquella estació horrible, i de cop els alemanys deixen de semblar-me espavilats i passen a semblar-me uns salvatges que tenen estacions lletges sense informadors. Finalment un home es compadeix de mi i m'explica que he d'anar a Dusseldorf i des d'allà agafar un tren cap a Aquisgrà. Com?! Ostres, jo em pensava que era a Dusseldorf!

Doncs no, no era a Dusseldorf, era a una estació a Déu-sap-on (amb sort), però per sort hi havia molts trens que hi anaven. Així que agafo els meus trastets, m'enfilo al primer tren i cap a Dusseldorf falta gent.

L'estació de Dusseldorf em va semblar molt més normal, amb botigues de menjar, guixetes i informadors. Vaig a una informadora i li ensenyo el bitllet, i molt atenta m'hi apunta l'hora i la via. Em reconcilio amb Alemanya sencera.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí que hi ha informadors a l'estació de l'aeroport de Düsseldorf. Són just abans d'arribar al pont que hi ha sobre les vies, allà on vas comprar el bitllet. I hi ha un tren que va directe de l'aeroport a Aquisgrà (bé, para a Düsseldorf i uns quants llocs més, però que no has de canviar). Ara, només 1 per hora...

Anònim ha dit...

S'ha de dir que la primera vegada que arribí a l'aeroport en qüestió, també haguí de demanar ajuda per saber com arribar fins a Essen (tampoc havia mirat el mapa...)

Joan de Peiroton ha dit...

eh, oh! hi ets de temps en temps al congrès o aprofites tot el temps per escriure el teu blog??? Això rai, que ens delectem llegint-tes :D!