Com m'havia promès, l'Edu ha tingut la simpatia de dedicar-me una cançoneta al seu bloc... perquè no es digui de mi que no sóc gentil, m'hauria agradat retornar-li la cortesia amb aquesta preciositat, també del Comelade...
... però ja veieu que aquest vídeo és una mica coitus interruptus i, per tant, fa de mal dedicar.
Així que li dedicaré aquesta, que també m'agrada molt. Pascal Comelade i Miquel Gil versionant l'Ovidi :-)
Gràcies, Edu, per les cançons, i ànims amb el bloc i amb tot plegat, que mai no ens ha espantat que les coses no sempre siguin fàcils! ens hi tenen acostumats... :D I visquin els pianos de joguina!
Bona nit a tots :*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No puc deixar-t'hi missatges!!!!! És escandalós!!! T'aviso plis, doncs. (Però no he encara trobat de quina altra manera fer-ho.) :D
Ara em poso seriós, en fí intento...
Passaràs pel blog de Pasha quan tinguis temps, i pel meu també, si's plau. Hi trobaràs cosetes que esperen que te'ls agafis.
Genial Comelade. ;)
Publica un comentari a l'entrada