tornada a tolosa

els lectors més atents es deuen haver fixat que he passat d'escriure un post o més diari... a no escriure'n cap! "què pot haver passat?", es deuen preguntar alguns... no, no se m'han trencat els dits de les mans, ni he perdut la vista, ni m'he quedat sense xarxa. no, no senyors, no m'ha passat cap desgràcia... ha passat que... servidoooooooooooora, sí, servidoooooooooora se n'havia anat de vacances! sissí! aquella paraula màgica, va-can-ces! wow, impressionant. i més impressionant encara, que he deixat l'ernestina (el meu ordinador, pels qui no la conegueu) a tolosa! així que m'he estat cinc dies, cinc!, sense ordinador. flipant, eh?

el cas, que tenia uns dies lliures i me n'he anat a barcelona, bonica ciutat de la costa mediterrània. ja explicaré en un altre moment què hi he anat a fer i com m'ha anat per allà, que coses a explicar n'hi ha, i força!

en fi, que aquest matí m'he llevat a les 7.15 a sants, i a les 8.15, puntual com un clau, m'ha vingut a buscar mon germà amb el cotxe per dur-me a l'estació. realment, a aquestes hores d'un diumenge, a barcelona, al carrer no hi ha ni una ànima. hem arribat a l'estació a dos quarts, amb temps, perquè el tren sortia a les 8.45. comentem que que bé que hem arribat, que quina ràbia que el talgo no surti de sants, que que estrany que surti d'aquí, diu ell. però un tren que va a montpeller, és normal que surti de l'estació de frança, dic jo.

"de l'estació de frança? ahir em vas dir que sorties de la del nord!" ai, on som?. "de quina estació surts? mira-ho al bitllet". merda. busco el bitllet. "a veure... vas arribar a aquesta estació?" jo que sé! jo sóc de sants, per mi d'estació només n'hi ha una! la resta, són una anomalia. una anomalia totes iguals entre elles! a més, ja és mala llet posar a una estació del nord, i a l'altra, de frança! tenint en compte que frança cau al nord, això és crear confusió... trobo el bitllet. surto de la de frança.

suposo que mon germà es caga amb la germaneta petita que l'ha fet llevar a les vuit del matí d'un diumenge per acompanyar-la a perdre un tren, però no es queixa. engega el cotxe i em passa la guia i em diu que busqui com anar a l'estació de frança, tot alhora. perquè després diguin que els homes no poden fer dues coses alhora (ell n'ha fet tres + cagar-se mentalment amb la germaneta + reprimir-se de dir-me'n res).

voilà, la germaneta a vegades sembla que no tingui cap, però ho troba de seguida a la guia, perquè els diumenges li agrada anar en bici fins a la ciutadella i sap com anar-hi. com a mínim...

les dues estacions són molt a prop, però tota la zona que envolta l'estació de frança està tallada al trànsit perquè precisament avui hi feien la cursa de bombers. no ens deixen passar. m'acomiado de mon germà, agafo els trastets i faig l'últim tros a peu. arribo a l'estació, trobo el tren i hi pujo. clavat.

els talgos m'agraden. per fora semblen llaunes de conserva de mongetes, i per dins són còmodes. el principal inconvenient que els trobo és que no es pot aixecar el braç que separa dos seients. però això no és cap inconvenient greu per a mi, que a vegades penso que em podria dedicar al contursionisme. al vagó només hi ha dues noies més, tot està tranquil i en silenci, el seient és tou i en cinc minuts ja m'he fet una boleta i estic dormint.

algú em sacseja el braç i em diu "hola". un revisor amable que em demana el bitllet. em pregunto quantes persones deu despertar cada dia. li ensenyo el bitllet, em torno a fer boleta i a dormir.

una meravella, em desperto a figueres. miro el mar i arribem a portbou. baixo del tren. hi ha temps de sobres per estirar una mica les cames i fer quatre bots. miro com la màquina de tren de la renfe se'n va tota sola, deixant el tren a l'estació. torno a ficar-me dins no fos cas que també marxés el tren i em deixés a mi tota sola a l'estació. envio un parell d'sms dient que ja sóc a la frontera (i que per tant, torno a quedar-me sense telèfon).

em faig una boleta cap a un altre costat i intento seguir dormint. crec que el tren es mou. som en aquesta mena de terra de ningú que fan portbou i cervera, la de la frontera (que acabo de descobrir que es diu "de la marenda"!). sento soroll i obro un ull: són els aduaners, bastant menys delicats que el revisor, però no em sacsegen cap braç ni em diuen res: només demanen coses als que tenen pinta d'extracomunitaris, ja m'ho sé d'altres vegades. rebo les respostes dels sms; ha passat mitja hora des de que els he enviat i encara no hem sortit de no man's land. desisteixo de dormir i continuo mirant per la finestra. arribem a un municipi que oficialment es diu banyuls-sur-mer. a l'hora de francesitzar alguns municipis, es van quedar ben a gust, trobo.

passo l'estona entre llegint i dormint en diferents postures i finalment, arribem a narbona. toca canvi de tren. aquí a narbona, a l'anada, vaig aprofitar el canvi de tren per anar a comprar pa... i em vaig trobar un conegut al carrer! aquest cop, però, no hi ha hagut sort i he esperat que arribés el tren de tolosa sense xerrar amb ningú. arriba, l'agafo, passem per carcassona (oh, que bonic és!) i arribo a tolosa, per fi!

res a veure amb la meva arribada de l'altra vegada. aquest cop ja sé on vaig, sense ni mapa ni taxi pujo un carrer i agafo el metro. i arribo al meu apartament, just a l'hora de dinar.