dimarts, 1 d’abril de 2008

lectures de metro

l'altre dia estava tota avorrida al metro sense saber en què pensar mentre anaven passant les parades. davant meu es va asseure una noia i es va treure un llibre de la bossa. en general no m'agrada llegir al metro, però quedaven moltíssimes parades i jo m'estava avorrint molt, de manera que vaig fer el mateix, i em vaig treure jo també de la bossa un llibre en francès que arrossego des que he arribat a tolosa i que encara no havia obert.

mal fet, això de no haver-lo obert fins ara, perquè em va començar a agradar bastant i em va fer passar de pressa l'estona entre esquirol i le mirail. quan vaig sentir que anunciaven la meva parada vaig guardar el llibre a la bossa i vaig fer per aixecar-me. aleshores vaig veure que la noia del davant em saludava amb un gran somriure... i m'ensenyava el seu llibre. haviem estat llegint el mateix.

avui he tornat a pujar a le mirail, i de tornada m'ha passat el mateix: avorriment absolut. i a sobre, anava dreta. i llegir al metro, i a sobre dreta, això sí que no, que s'han de fer equilibris per agafar amb una mà el llibre, amb l'altra el bolso i amb l'altra la barra. i tothom sap que aquestes situacions propicien la picor a l'orella. cal que m'apassioni molt el que estic llegint per aconseguir que el meu modest número de mans es multipliqui.

així que m'he posat a mirar què llegia la gent del meu voltant, cosa que faig sovint a barcelona. mala sort, però, perquè al meu voltat no llegia ningú. estirant una mica el cap he aconseguit veure què llegia un home que estava assegut una mica més enllà... la plaça del diamant.

he intentat reprimir-me, però només me n'he sortit durant una parada que se m'ha fet eterna. "perdona, que ets català, tu?". "no, sóc d'aquí tolosa, però estic aprenent català. és que visc a barcelona..."

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres! jo és una cosa que trobo a faltar del metro: mirar què llegeix la gent! i fins i tot, a vegades m'introduïa a la lectura del llibre... clar que quan la propietària del llibre se n'adonava, sovint es col·locava de tal manera que no podia llegir res més!

Anònim ha dit...

això és un missatge de prova

Anònim ha dit...

Osti, pares,... quin nivell de profunditat i literatura! manoi, quina riquesa lèxica! És el comentari que ens ha agradat més, la Carme deu estar orgullosa de vosaltres! Felicitats!!!!

Núria i Ferran

carme ha dit...

n i f, us heu passat!!! :-D aquest missatge el vaig escriure JO precisament per ensenyar-los com funcionava això... però la meva classe no va ser fructuosa... per cert, veig que vosaltres FINALMENT sí que us n'heu sortit...? :-P

abraçadotes!