Reflexions de la frontera 2*: El mercat

Un dia la Maria em comentava que, des de Ripoll, a vegades pujàven a Perpinyà, en lloc de baixar a Barcelona, per comprar coses. Em va posar d'exemple els còmics.

Opció sensata, anar al costat del nord de la frontera a comprar còmics. Pels aficionats als còmics del sud, travessar la frontera és una meravella: Aquí hi ha botigues de còmics a cada cantonada! Lluny de ser aquesta mena d'art marginal reservat a freaks i adolescents que sembla que sigui a casa nostra, aquí els còmics són llibres normals. O potser fins i tot apreciats. Vas caminant pel carrer i veus còmics i còmics que et criden des dels aparadors. I, pel que he vist, també en llegeixen noies i persones grans. I això que dic de les noies no és trivial; al sud, ser aficionada als còmis i, a més, femella, vol dir ser dos cops freak (que m'ho expliquin a mi que, a més, m'agraden els ordinadors i la ciència ficció...).

Com sigui, no parlaré ara de com de subvalorats estan els còmics al sud de la frontera; només volia dir que en aquest sentit, la diferència d'oferta entre el nord i el sud és abismal. I val a dir que en això els del sud estem moooooolt allunyats d'Europa.

Algun espavilat podria dir que al nord l'oferta és més gran que al sud perquè hi ha més demanda. La resposta és la mateixa que pel que fa a la telebrossa: Si no hi ha una oferta de qualitat no hi haurà mai demanda. Si al sud no ens arriben bons còmics i els pocs que arriben queden en ambients marginals, la gent no pot conèixer-los i demanar-ne més. Així de fàcil.

He vist més diferències, pel que fa al mercat. Per exemple, els mercats-mercats, això de les paradetes a l'aire lliure. Aquí hi tenen una afició enorme, al centre fan mercat cada dos per tres (jo ja he descobert el dels dimecres, al Capitol, i el dels diumenges, a St. Serni, i m'han dit que també en fan dissabte, no sé on). I també els encanten les fires d'antiquaris, i en fan tot sovint.

Una altra cosa que m'ha sorprès sobre les diferències del mercat és la gran oferta que hi ha de menjar preparat als supermercats. Al·lucinant! A qualsevol supermercat hi ha una nevera plena de menjar ja fet i d'allò més variat. No entenc com és que aquí n'hi ha tant més que al costat del sud. A més, entre el menjar preparat n'hi ha moltíssim per a vegetarians, una cosa quasi inaudita a l'altre costat. No diré que m'encanti el menjar preparat, i la veritat és que procuro cuinar-me jo les coses, però sí que agraeixo moltíssim que no porti per sistema greix de porc. Què voleu que hi faci, em rebenta aquest costum de posar sempre trossos d'animals en el menjar, com si no es pugués viure sense!

Per què aquesta deferència cap als vegetarians? L'altre dia vaig estar parlant amb uns vegetarians autòctons i, pel que em van dir, no és que sigui una opció gaire ben considerada, aquí, tampoc. Aleshores...? Crec que més aviat deu tenir a veure amb això del colesterol (no he sentit mai a dir d'un vegeterià que tingui aquesta cosa) i amb el tema del control de pes (en canvi, vegetarians amb sobrepès sí que en conec; així que compte). En fi, sigui per una cosa o per una altra, el cas és que aquí les neveres dels supermercats estan plenes de menjar sense animals. Si més no, en comparació amb el sud de la frontera.

Una altre detall sobre les diferències del mercat, és que aquí fa un mes que es comercialitza l'EeePC i al sud no. En vaig veure un un cop i em va robar el cor; des de llavors que hi penso cada dia, així que suposo que es pot dir que n'estic enamorada. A veure si quan acabi la meva aventura tolosana em queda algun duro i me'n puc endur algun cap a casa...

Així que amb el temps que porto aquí ja he vist que per bé o per mal això que els mercats són iguals a tota la Unió Europea no és gens veritat. No sé el perquè, però també en això la frontera continua sent-hi.

--------------------------------
*Algú es pensava que m'havia oblidat de la meva sèrie sobre la frontera?