Caps de setmana

Una de les meravelles de NO fer doctorat és que es tenen els caps de setmana lliures. No intentaré fer creure a ningú que quan feia la tesina em passava tots els caps de setmana tesinant, però sí que és veritat que hi pensava a totes hores, i que fes el que fes tenia al cap la idea constant "hauria d'estar fent tesina".

Ara, en canvi, des que vaig presentar la tesina, vaig a festes, cuido del Robi, jugo amb l'ordinador, surto d'excursió per Collserola, o vaig a passar el cap de setmana més llunyet i un munt de coses més que no he explicat al bloc.

En síntesi, em deidico al noble art de passar dies i espero que empènyer anys sense cap mena de càrrec de consciència, i modestament crec que se'm dóna molt i molt bé. Sens dubte, he trobat la meva veritable vocació. A vegades penso en l'època en que volia ser investigadora amb nostàlgia, i segurament quan sigui vella m'hi referiré com "els bons temps". Però també hi penso els diumenges com avui que em llevo a migdia sense cap preocupació (avui fins i tot ja havia fet la neteja setmanal!), i llavors estic contenta d'haver decidit no contiunuar. Deu ser que no tots servim per a tot.