dimarts, 4 de novembre de 2008

A Carcassona!

Pr'amor que me manca mon país d'òc que demandèri a mon brave cavalièr que m'amenèsse damb sa voitura a Carcassona la passada diumenjada :-)



Entenc la controvèrsia que hi ha al voltant de la (re?)construcció de la fortalesa, però que hi voleu que hi faci, a mi Carcassona em sembla de les ciutats més boniques on he estat mai.

Vam sortir diumenge més o menys després de treballar (només dues o tres horetes més tard...), vam estar-nos un parell d'hores per aconseguir sortir de Barna i vam arribar allà que ja era massa tard per trobar on ens donéssin de menjar. Així que de poc no defallim d'estrés i de gana només arribar, però com que de bon humor no ens en falta, vam sobreviure.

Dissabte va fer un bon sol, però ai las!, que al nord de la frontera tenen poques festes religioses, però les que tenen les fan de veritat. Així que ja us aviso jo: Per Tots Sants no es pot visitar el castell. Res de pànic, que Carcassona és bonic de sobres; vam passejar-nos per la ciutat de dalt, per la ciutat de baix i pel canal, en plan guiri.

Diumenge, en canvi, plovia a bots i barrals, però el castell era obert i, gràcies a la reconstrucció que en van fer, dins no et mulles. A més, suposo que perquè era primer diumenge de mes, entrada gratis! Això sí, no hi havia guia. Així que vam llogar una mena de telefonets que tenen gravades les explicacions: pots passejar-te tranquil·lament pel castell i per les sales hi ha cartellets amb números. Si apretes el número al teclat del telefonet, pots sentir l'explicació del que estàs veient.

La veritat és que això dels telefonets em va encantar! Per començar, vam poder-los llogar en català! [Companhs occitans, qu'en occitan n'i a pas! Vos cal anar reclamar!!!] A més, pots anar endavant i endarrere com et doni la gana, i la majoria d'explicacions després tenien explicacions complementàries de l'estil "si vol saber qui eren els senyors de Trencavel premi la tecla vermella. Si vol conèixer l'orígen dels capitells, premi la tecla verda". Si a això hi sumem que per allà no hi havia gaires ànimes i que fora hi plovia... Tenim que ens vam tirar tot el matí sencer donar tombs per dins castell. Seriosament, una meravella. Si el primer cop que vaig estar a Carcassona vaig acabar farta de carrincloneria adulcorada, aquest cop m'ha encantat. Fins al punt de dubtar si els telefonets en català deien el mateix que en francès...!

Això de no haver de fer tesina els caps de setmana és fantàstic!

3 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Suposo que volia dir que vàreu sortir dissabte i no diumenge.
Fixa't que nosaltres erem a Barcelona el divendres 31 i el dissabte 1 de novembre. Diumenge de mati, vam tornar a Tolosa després d'una nit passada a Perpinyà, i ens vam topar amb el diluvi que ens acompanyà des de Salses fins a Tolosa.

Anònim ha dit...

L'i fraudra tornar a Carcassona en 2009 ! En octòbre ! Per la granda manifestacion per la lenga occitana !!! Anem òc ! Per la biera occitana !! (eeeee non aquò es apres la manif...)

carme ha dit...

Pasha, qu'i vau tornar, plan segur! :-)