Capricis de la història

Quan era petita ja em van explicar que sempre guanyen els bons perquè són els que guanyen els que s'encarreguen d'explicar la història. Això és així i ni tan sols hi veig graire maldat, perquè al cap i a la fi cada u té els seus arguments i tothom fa servir els mitjans de que disposa per explicar-los, per bé i per mal. I els guanyadors sempre en tenen més. Però no deixa de sorprendre'm com les explicacions canvien segons el lloc o el temps. Llavors, sembla que la història sigui capriciosa a l'hora de designar què està bé i què està mal fet.

El cas, que ahir vaig llegir a vilaweb que Jaume Roura i Enric Stern han estat condemnats per cremar fotografies del rei. Ja vaig dir què en penso, dels delictes surrealistes que s'inventa la justícia(?) espanyola. Aquest cop, el que em preocupa, és que diu vilaweb:

El jutge justifica la condemna argumentant que, en contra del que diu la defensa, el dret a la llibertat d'expressió no empara aquestes actuacions. Segons el jutge, Roura i Stern van anar a la concentració 'amb la intenció evident de menysprear la figura de ses majestats en el transcurs d'una manifestació en què es titllava la dinastia borbònica de força ocupant de la comunitat autònoma catalana'.

Vaja! Així que la condemna és per haver-se manifestat dient que la dinastia borbònica és una força ocupant?! Encara fa més por, això! No sé si el senyor jutge es pensa que els Borbons van accedir al tron repartint floretes i cartes d'amor... Però el cas és que els historiadors europeus sembla que estan d'acord en dir que la guerra de successió va existir, i que va dur a la dinastia borbònica al tron. I que com a resultat d'això es van dictar els Decrets de Nova Planta, dels que encara no ens hem recuperat i que, per cert, el Borbó actual no va voler revocar quan se li ho va demanar. Molt bé, però que ningú no digui que són una força ocupant, eh?

Sens dubte, els Borbons del S.XVIII devien ser dolços i amables, que no se m'enfadi cap senyor jutge, i devia ser segurament per això que, 75 anys després d'acabada la guerra de successió, els francesos van decidir passar per la guillotina tots els Borbons que tenien a mà.

I així és com la sentència contra el primer parell de cremadors de fotografies (falten més judicis, encara) arriba justet 4 dies abans del 14 de juliol, dia festiu a tot l'Estat francès, en que se celebra la presa de la Bastilla. Aquest es considera el principi de la revolució francesa, tant aplaudida (i mitificada!) per tothom, i que va tenir com a punt apoteòsic la famosa guillotinada borbònica.

M'ensumo que fins el 1789, a França, devia ser il·legal decapitar Borbons. Però la guerra de successió a les Espanyes la van guanyar els mateixos Borbons que van perdre amb la revolució francesa 75 anys més tard. Per això els guillotinadors són considerats ara herois no només nacionals, mentre que els qui gosen cremar fotografies (i no Borbons) són considerats delinqüents. Ja ho he dit, que sembla que la història sigui capriciosa.

El mateix dia que llegeixo la notícia de vilaweb rebo a casa una invitació per la festa que l'Institut Francès de Barcelona farà dilluns per celebrar el 14 de Juliol. Tal i com està la justícia(?) espanyola últimament, els suggeriria que prohibeixin la festa, ja que indirectament, el que s'està celebrant és que un dia, als Borbons, els van separar el cap del coll.