dimarts, 9 de desembre del 2008

La domadora de feres

No fa ni dos mesos que comparteixo pis amb el Robi (pagant jo totes les despeses, però això és una altre tema... :-P) que ja ha quedat ben assentada una nova fita en l'amansiment de la bèstia: si està despert (cosa que no passa mai abans de les 20 h) i m'apropo a la gàbia, ell ve cap a la reixa. El sistema de domesticació és superfàcil: simplement, cada cop que ve, li dono una pipa entre els barrots. Així que en mes i mig he aconseguit que la bestiola interactui una mica amb mi, i que quan em vegi se m'apropi. Segur que sembla una tonteria, però pel que he llegit, amb un roborowski, ja es prou que no foti el camp corrents només veure't... així que ja em sento ben pagada!

2 comentaris:

deomises ha dit...

Jo mai no n'he tingut, de bestioles, però t'imagino apropant-te a la gàbia i la carona d'en Robi... Mira tu, quina bestiesa...

Gràcies per explicar-ho tot tan detalladament fàcil.

d.

Solà-Garcia ha dit...

Pos ma germana Marina té un Yorkshire "toi" mono mono que te pasas i és lo gos més aborregat que he conegut mai. Molt autèntic, però, quan no dorm.