dijous, 16 d’octubre de 2008

El Robi

El Robi és un petit hàmster Roborowsky. Perquè us en feu una idea, s'assembla al de la foto. Però és més guapo encara, és clar!



Escollir una bestiola per endur-se'n a casa no és gens fàcil. I més en el meu cas, que els meus borrellons havien deixat un llistó molt alt que no estava gens disposada a rebaixar! A la tercera botiga on vam anar hi havia una gàbia amb uns quants mini Roborowsky dormint apilats. Només veure'ls ja vaig tenir clar que en volia un d'aquells: Els Robos són moníssims, i prou diferents als meus borrellons. D'entre la pila de Robos, em vaig quedar amb el més trapella, és clar, i em vaig fer un fart de riure veient com el botiguer l'intentava atrapar! Sense pensar que jo em trobaria amb el mateix problema que ell cada vegada que vulgués netejar la gàbia, clar...!

Pel que he llegit, els Roborowsky són més petits que els russos (els borrellons, per exemple). Ara com ara, el meu Robi fa uns cinc cm (els borrellons en feien uns nou), de manera que és mini! És tant petit que el vaig deixar a la gàbia que havia sigut de la Borrelló (i de la Blanca després) es va amagar i ja no el vaig tornar a trobar fins al cap d'una bona estona...

Un altre petit problema és que tot i que siguin de talla més petita, el Robi té pinta de ser molt jovenet... De fet, em vaig passar tot el primer dia preocupada per si ja sabia pelar pipes. I va ser una alegria veure que sí que en sap, però em sembla que li costa una mica. A veure si amb el temps agafa més traça...

Sobre el menjar dels Robos fa temps vaig llegir que com que són tan petitons, el menjar per a hàmsters normals se'ls feia massa gran, i que és millor barrejar-los-el amb menjar per ocells, més petitet. Per 2 o 3 euros que valia un pot de Nido per a jigueros (ni idea de què són, va ser el que em va semblar més bo), vaig fer la prova. I a jutjar pel contingut del rebost que s'ha fet el Robi, la idea li ha despertat entusiasme.

També vaig llegir que els Robos són més actius, però que per contra són menys manyacs i costen més d'amansir. Però avui fa cinc dies que tinc el Robi a casa i a còpia de paciència, pipes i altres llaminadures, ja he aconseguit que se m'enfili a la mà! Definitivament, m'hauria d'haver fet auxiliar de veterinària!

5 comentaris:

Solà-Garcia ha dit...

Siga com siga, estos mamífers me resulten més simpàtics que les mussaranyes. Pels carrers de Sants n'he vist i diria que s'empassen tot allò que troben pel camí. Per cert, i dius que també jala lo pinso dels canaris, en Robi?

carme ha dit...

que dius! les musaranyes també són ben simpàtiques! el que passa és que els meus bitxets van sempre ben nets i polits, cosa que no es pot dir de tots els rosegadors...

i sí, al robi li mola el pinso per moixons! a veure si un dia d'aquests li surten ales...!

Joan de Peiroton ha dit...

Adoptar un elefant, no hi has pensat? El canvi seria més dràstic, penso jo.

Anònim ha dit...

Els “jilgueros” són caderneres o cardines, així que com se’t posi a refilar a mitja nit...

carme ha dit...

krap, el robi té un pèl suau-suau, daurat a l'esquena, gris a la nuca i blanc a la panxona, les potes i el morret. menja superpoc i només minillavoretes, i quasi que no necessita beure. pot anar de quatre potes, i posar-se dret per fer servir les mans. sap pelar pipes i guardar-les en un rebost. corre, salta, escala i fa túnels. i tot això en 5 o 6 cm! si, a més de tot això, es posés a refilar a les nits, em deixaria de pedra, però caldria reconèixer que seria la criatura més perfecta de la creació! :-D per cert, això de "jilguero" sona tan exòtic que no hauria caigut mai que és una cadernera de les de tota la vida!!!

joan: als elefants els falta prou més que cantar a les nits per ser perfectes! dels hàmsters em fascina la relació habilitats/necessitats energètiques. en el cas dels elefants, dóna un resultat més aviat baix. clar que un hàmster no pot ni transportar-te ni fer-te de dutxa... :-/