No recordo si diuen que les desgràcies vénen de tres en tres o si diuen que són les alegries, les que vénen de tres en tres. En tot cas, la mort de la Borrelló, la del Gris i la de la Blanca van ser tres desgràcies que van venir seguides i em van anar deixant més i més trista. I el resultat final, quedar-me sense cap dels meus tres borrellonets, ja em va deixar completament KO. Estava tan acostumada a anar a mirar què feien tant bon punt arribava a casa, que vaig seguir anant a mirar les gàbies buides. Quan feia tres dies de la última desgràcia, ja era evident que la cosa no podia seguir així. Així que ara em tocaven tres alegries, per fer les paus amb la dita, sigui quina sigui.
La primera alegria va ser que l'home més maco del món se'm va presentar a casa. Això ja seria una alegria de per sí, però si hi sumem que sembla que això de venir a casa se li està convertint en costum, l'alegria ja és de les grosses.
La segona alegria va ser que ell, a qui en principi no li agraden els rosegadors, venia amb la seva moto i una llista de botigues d'animals impresa.
I la tercera alegria va ser que després de donar voltes i més voltes, a la tercera botiga vaig trobar un hàmster molt i molt bonic i que no s'assemblava a cap dels que ja havia tingut. Cosa difícil, perquè els meus borrellonets eren bonics amb ganes!
Així que ja tinc les tres alegries que em toquen, i totes tres sumen una gran alegria, que és que ara, a casa, hi ha aparegut el Robi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada