El paperet del DEA

Avui he rebut a casa, per correu certificat, el diploma del DEA! M'ha fet una il·lusió tremenda, sobretot perquè quan em van dir que el tindria en una setmaneta, i que no tenien cap problema en enviar-me'l a casa, no me'ls vaig creure. Tinc una tendència natural a desconfiar dels administratius de les institucions, què voleu que hi faci...

El cas, que sona el timbre i em diuen que és correu certificat. Obro i a partir de la cara del carter m'adono que tinc una pinta bastant poc presentable: vestidet d'estiu, mitjons (gran conjunt!), diadema apartant els cabells de la cara de qualsevol i una preciosa rascada al front que em vaig fer ahir arreglant el balcó, que em dóna un aire de monstre de Frankenstein d'allò més (poc) sexy. M'encanta treballar a casa!

El cas, que omplo totes les dades que toquen, signo un parell de papers i... finalment tinc el diploma! Iupi! El resultat de tres anys de sang, suor i llàgrimes (bueno, sang, no, però prou suor i llàgrimes com per compensar-ho) és dins del sobre que m'acaba de donar aquell bon home. Només tancar la porta, sense esperar haver-me assegut, obro el sobre per contemplar el paper... i oh, disgust! QUIN DIPLOMA MÉS LLEIG! La veritat, eren més xulos els diplomes que em donaven als festivals de piscina quan era petita...

Per començar, me l'envien plegat en dos, que ja m'ha molestat, però això potser és culpa dels de Correus. Segon, el diploma és DE PAPER!!! Ni una miserable cartulina, res, un paper blanc amb filets de colors (per posar-hi una mica d'alegria?), imprès en negre amb una impressora qualsevol. Tercer, ni un escut, ni una frase en llatí ni res que faci pensar que és un paper mínimament important, només el logo de la UA, que imprès en color potser quedaria una mica mono. I per últim, segurament la cosa més humiliant, només està signat pel secretari del CEDIP. Però què és això?! Ni l'honorable i magnífic rector, ni el director de departament, ni un trist cap d'estudis... Res, el secretari i ja està.

Vaja, que el títol de llicenciada ja no em va semblar res de l'altre món, però almenys té dos escuts (un, hi és de sobres, per cert), amb la seva fraseta en llatí, tres signatures, una mica de coloret i una referència al rei de l'escut que sobra, que sobra igualment però fa que hi hagi més noms, que sempre queda bé. Ara bé, el paperet aquest del DEA m'ha semblat cutrèrrim! Quina decepció. A més, cal tenir en compte que per aquest paper (i només per al paper, que el tribunal es paga a part) he pagat 60,42€! Per aquest preu, ja es podrien currar una mica el disseny, no? Vaja, que sort que no sóc de penjar títols a les parets...

En fi, quan anava a guardar-lo on espero no perdre'l mai he vist que posat a contrallum es veuen rombes. Ja m'ha fet una mica més de gràcia, però vaja. A qualsevol papereria pots comprar fulls que a contrallum es pot veure un gos corrent, que és un dibuixet bastant més sofisicat, i surten més barats...