diumenge, 28 de setembre de 2008

El petit Bernat

Dissabte passat (no ahir, l'anterior, que en aquest bloc no estem mai dels mais d'actualitat) va treure el cap al món el petit Bernat. El cap i la resta del cos, per sort. Concretament, d'entre les cames de la meva germana Núria (la única germana que tinc, d'altra banda).

La Núria, que és una dona molt valenta, una mica neolítica i amb una dilatada experiència en això de l'art de parir (no em ficaré amb altres coses dilatades), va decidir passar d'anestèssia. Així de valenta és. I diu que el part és realment dolorós, però que després la recuperació és fantàstica. Nenes, apunteu-vos-ho, tot i que jo ja avanço des d'ara que això d'arriscar-se a que et desgarrin de viu en viu des de dins és una idea no em podria semblar menys atractiva.

El petit Bernat és un bebé preciós, de veritat. I no ho dic només perquè sóc la seva tieta, que també. Va néixer cabells superfins al cap, i la pell blanca i llisa, i no arrugada i lila com acostumen a tenir-la els nadons. Per ara, no fan gran cosa, només plora, mama, dorm i ho mira tot. Però ja sabem que està molt enfeinat processant un munt de nova informació.

El Ferran, que dins de la categoria mascles també és bastant valent, més enllà de l'aportació bàsica per a ser pare d'una criatura, va assistir el part i fins i tot li van deixar estirar el nen per ajudar-lo a néixer. Flipant. Això és de bastant valent, perquè a mi agafar una coseta que està naixent em faria pànic! A més, he sentit a dir que més d'un pare i més de dos, s'han marejat veient néixer la seva criatureta. Val a dir que jo em sento bastant més capaç de fer això que de parir, però està clar que si els mascles no poden demostrar la seva valentia donant a llum tampoc és culpa seva. En tot cas, ho explicava ben emocionat, així que els nens també teniu una cosa per apuntar.

Els qui també estan molt emocionats amb aquesta nova coseta que es mou, són el Lluc, el seu germà gran, i l'Andreu, que també és el seu germà gran però no tant. I els avis, és clar. I la tieta Carme, per descomptat. I suposo que la resta de tiets també, però encara no els he vist i no ho hem pogut comentar.

5 comentaris:

HilhdeuPaís ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Joan de Peiroton ha dit...

Bis repetita placet.
Doncs:
Felicitats a la mare, al pare i a la llevadora!!!!
I longa vida al Bernató de la part del Perotó!!!
:D

Solà-Garcia ha dit...

Moltes felicitats, tieta Carme! :D

Anònim ha dit...

ei... després no diguis que jo no actualitzo, eh?

Joan de Peiroton ha dit...

Allo Houston, Allo Houston??? Can you hear me? Hem perdut la Carme!!!!