skip to main | skip to sidebar

dins una capseta de cartró

dimarts, 17 de febrer del 2009

El mirall

Ha passat pel costat de l'aparador d'una botiga de marcs. Hi havia marcs, una pila de quadres i un mirall, molt ben emmarcat. Ho ha aprofitat per mirar-se de reüll. I ha somrigut. Perquè s'ha adonat que aquell mirall era el quadre més bonic de la botiga.
Publicat per carme a 21:17

1 comentari:

Anònim ha dit...

Què bonic! M'ha agradat!

22 de febrer del 2009, a les 22:16

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2011 (3)
    • ►  de febrer (3)
  • ►  2010 (14)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de juliol (10)
  • ▼  2009 (13)
    • ►  de març (2)
    • ▼  de febrer (6)
      • El mirall
      • The only winning move is not to play
      • Benjamin Button, Vitòria i Facebook
      • Cimera de la terra, Rio de Janeiro, 1992
      • La democràcia incerta
      • Llengua, crisi i immigració
    • ►  de gener (5)
  • ►  2008 (155)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (12)
    • ►  d’octubre (10)
    • ►  de setembre (6)
    • ►  d’agost (12)
    • ►  de juliol (15)
    • ►  de juny (28)
    • ►  de maig (19)
    • ►  d’abril (15)
    • ►  de març (34)

blocs amics

  • amolls i brases
  • apunts diaris
  • des de la plaça del gall
  • ebenimeli - un bloc
  • el racó de xavi
  • fóssils a la vora de la mar
  • primavera d'hivern