dimecres, 21 de gener de 2009

Carme congelada

Avui, en un atac de marujisme absolutament estrany en mi, barrejat amb la vagància pels afers domèstics que em caracteritza, m'he arribat a la Sirena. No és que no conegués els congelats, que n'hi ha a piles a qualsevol supermercat, però no tenia ni idea que es venguessin coses tan bones congelades! M'ha semblat una cosa així com una visita al país de les meravelles: per un euro i mig i cinc minuts de microones pots tenir uns fantàstics canelons gratinats i tot; per molt menys pots comprar les verduretes del sofregit, netes i talladetes; i de croquetes, per un parell d'euros en tens mig quilo que només cal passar-lo per la paella. Ves per on, servidora acaba de descobrir l'apassionant món dels congelats i s'ha trobat salivant enmig de la botiga més refrigerada del carrer comercial més llarg d'Europa.

He comprat una pila de coses sucolentes, sanes i baixes en calories (bé, aquestes dues darreres expressions només d'adiuen a cert percentatge dels productes adquirits, però cert és que el percentatge ha pujat respecte la meva compra habitual...).

Al vespre, mentre em saltejava a la paella una deliciosa mescla de verduretes thai he tingut un bon debat intern. Per un costat, els productes frescos, l'ecologia i la sobirania alimentària, que que faig jo alimentant aquestes empreses que globalitzen i precaritzen la producció d'aliments. Per l'altre, la dura realitat de l'alimentació dels singles: a la paella hi havia una barreja de mínimes quantitats de molts productes diferents, que per preparar-ho a partir de productes frescos m'hauria calgut comprar una gran quantitat de verdures que irremediablement se me n'hauria fet malbé la meitat (com em passa tot sovint, d'altra banda). Tot això amanit amb que fa poc vaig descobrir la màgia dels cubitos de caldo, de verdures de producció ecològica, això sí, però que també em va frapar bastant (i ara en poso a tot arreu i la meva cuina ha millorat força).

Quan el meu debat intern estava més o menys a punt d'arribar a les mans, m'he recordat de la meva amiga Alba, que l'altre dia em va explicar que el diumenge preparava el menjar de tota la setmana. preparar-als-diumenges + congelar-els-preparats m'ha semblat una gran idea. Si es pensa bé potser els singles podem servir-nos del congelador per menjar variat escapant de les grans empreses d'alimentació... Segur que no és cap idea 100% innovadora, però per a mi és ben nova! Així que he decidit fer un planning de menjar setmanal, pensar bé com cuinar-ho tot en una tarda i descobrir com es congelen els aliments. Ja penjaré al bloc com m'ha anat...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, sí, la idea és bona però no ens enganyem... qui vol passar-se els diumenges cuinant? Jo confesso que soc amant de la Sirena des de fa temps, poder tenir peix de primera qualitat al congelador i cuinar-lo quan vols mola molt... i per altra banda, els sistemes d'ultracongelació que fan servir no tenen res a veure amb el què pots fer amb el congelador de casa.

Anònim ha dit...

Ei, a mi també m'encanten els congelats! No puc viure sense croquetes congelades, menestra de verdura congelada, i peix ultracongelat (jo també, Maria! I si la Carme no fos vegetariana, també en seria una fan, n'estic segura). Ara que visc independent, sobrevisc a base de congelats d'hipermercat i verdures ocasionals de la botiga del poble -per aplacar la consciència antiglobalitzadora i perquè les verdures de ca Onofre són una meravella-. Naturalment, com la paella de la mare els diumenges...

carme ha dit...

a veure, el tema és que a mi més o menys m'agrada cuinar... però no prou com per fer-ho dos cops al dia! i més tenint en compte que la meva cuina té 4 fogons, així que es deuen poder coure 4 coses a la vegada, no? uhm, si ho cuino tot de cop...
:-P

Solà-Garcia ha dit...

Pos jo m'he aficionat al buffet lliure per dinar. Un d'impresionant, per 10 euros. Per sort (o per mal?) em queda poc temps en aquest indret. Gloria estricta.